El senyor gerent escolta la radio

Aquesta tarda, en el cotxe, escoltant el programa “L’Oracle” de Catalunya Radio, el senyor gerent ha fotut un bot que una mica més i atropella un grup de monjes que passaven per l’acera.

La "perla" que un tertulià d’aquest programa ha deixat anar, sense ni tant sols avergonyir-se, cal situar-la en el transcurs d’un debat radiofònic en el que es tractava si l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ara toca o no toca (no és com un dejavu, això?). L’home ha dit:

(...) és que Catalunya, sense Barcelona, no és res.

I ja està. S’ha quedat tant tranquil.
Ni la resta de tertulians (que el senyor gerent no té ni puta idea de qui eren), ni el conductor del programa (Xavier Grasset), ni el convidat (Oriol Pujol, el fillíssim), han dit res, i han seguit bla, bla, bla, bla....

Potser aquest silenci ha estat degut a una complicitat per part de tots amb la idea exposada?, o només ha estat degut a la prudència i equilibrisme pragmàtic dels susdits?.

En tot cas, vet aquí el tema, com el senyor gerent l’ha entés. El tertulià a vingut a dir: Aquest país és una puta merda, i gràcies a Barcelona surt als mapes.

O la seva variant: Aquest país està ple de pagesos i desgraciats que no saben fotre la o amb un canuto, i gràcies als senyors de Barcelona, que tant bé parlen el català, surt als mapes.

Perquè sàpiguen vostès que un bon dia va aparèixer com una mena de cul diví dalt del cel, i d’un pet bufat....Prrrrt van cagar Barcelona en el bell mig d’un desert anomenat Catalunya.

I en aquest tràfec, ...qui es vol recordar de Tarragona? Figueres, Olot, Reus,... no són més que comparses? I com tenim Lleida? Ah, no cal preocupar-se... estan sota la boira menjant cargols... Sabadell-Terrassa? Quiets, vigilant-se un a l'altre. I Girona? Massa afrancesats potser?

Aquí només compta una cosa: B-A-R-©-E-L-O-N-A, per això, més que una ciutat, és una marca "moderneta" que els seus habitants s’encarreguen d’extendre al ser portadors d’un virus (chava pestis) que infecta tot allò que es posa al seu abast.

En definitiva, a Catalunya tenim el que ens mereixem, perquè som una colla d’hipocondríacs i paranoics, un grup d’esquizofrènics que vivim en i gràcies a una franquícia amb la qual mantenim una relació d’amor - odi (el senyor gerent tampoc se n'escapa). Una colla de salvatges que fem genuflexions davant el gran deu BARCELONA, i davant de la seva reencarnació a la terra, el BARÇA omnipotent i triomfant, mentre oblidem que tant la diversitat com la varietat, en definitiva, la multiplicitat d’opcions és el que enriqueix a un ciutadà, a una societat, a una nació en definitiva.

Senyors i senyoretes de províncies i comarques, esteu fotuts. A Barcelona tenen gana...
O al menys això diuen els senyors entesos de la ràdio.

Catalunya independent? No bwuaaaana. Catalunya jacobina !!! I avui pau, i demà glòria.

Saben que?...al senyor gerent li agradaria ser andorrà.

Estiguin bonets i fàcin bondat.
.