El senyor gerent exerceix l’intel·lecte

Blip, blip
Initiating
Loading…
Executing>>>

Infinitiu: Filloputar
Imperatiu: Filloputa tu

Gerundi: Filloputant

Participi: Filloputat

Present d'indicatiu:

Jo filloputo
Tu filloputes
Ell filloputa
Nosaltres filloputem
Vosaltres filloputeu
Ells filloputen


Filloputar: v. (vulgar).

Acció de fer evident a un tercer la professió de la seva mare. Sovint el verb s’utilitza amb intencions pejoratives en moments de ràbia, odit, o mala llet.
No confondre amb la variació verbal filloputejar (v. vulgar derivat del sust. putada), doncs mentre el primer fa referència a una locució directe, a un canvi d'impressions, la segona fa esment a una acció per acció u omissió i del tot voluntària que pot tenir repercussions físiques. Aquesta dislèxia semàntica la trobem també en llengües properes: hijoputar versus hijoputear .

Vegem uns exemples per aclarir aquesta dualitat:

- quan fa uns segles Brutus li ensenyava que afilada que tenia l’espasa al Juli Cèsar, es pot dir que això és filloputejar. Diríem: Brutus va filloputejar a Cèsar.

- en canvi, quan l’amiga Esperanza de Madrid, es refereix als seus similars i companys ideològics de partit com a fill de puta, això és filloputar. Diríem: Esperanza Aguirre filloputa els del seu partit.

Executed
Filloputing process…
Off line
Zzzzz >>>>

Ho veuen que fàcil és dignificar-se l’ego amb la túnica de la intel.lectualitat de tant en tant?

Només cal seguir aquests senzills pasos:
- inventar-se* alguna cosa o pontificar sobre quelcom (útil o no, no ve al cas)
- inflar-ho amb una sessuda reflexió teòrica sense cap ni peus, allunyada completament de les necessitats primàries, i fins i tot secundàries, de qualsevol individu.
- divulgar-ho, fer-ho còrrer. Dos opcions: a)aprofitar-se de la baratura ètica i moral que caracteritza avui els mitjans de comunicació, b) recòrrer a la cotitzada Borsa de favors i peticions vàries que existeix en els passadissos dels departaments universitaris/governamentals
- aconseguir ser referenciat (no importa com, importa el final, Maquiavelo dixit)

*qui diu inventar, ve a dir robar, plagiar,...

Notes addicionals
1) si es deixa anar algun llatinisme sense venir a cuento, tot això que es té de més a més

2) escopir un parell o tres de referències a autors pertanyents a la tradició intel.lectual occidental, ajuda.

3) si a més a més s'omplen els peus de plana de notes aclaratòries (o no), de referències i apreciacions o d'hipòtesis paral·leles sobre la teoria, ja és la llet i la proposta intel.lectualoide sembla revestir-se de certa versemblança

4) si de la teoria es passa a l'aplicació pràctica, s'arriba ja al reconeixement intel·lectual institucional absolut. S'obren els camins cap al mercat d'exportació d'idees i El GRAN GERMÀ prem el boto dels engranatges que et permeten començar a recuperar una norantèssima part de lo invertit en temps i calés.

I vostès, són gaire eixerits, cabrons?

Bé, recapaciti'n i quan es fotin al llit, procurin no deixar-se la bossa de l'aigua calenta amb el tap fluix que pot estovar els cervells.

Estiguin bonets.
.