10.2.10

El senyor gerent exerceix l’intel·lecte


Blip, blip
Initiating
Loading…
Executing>>>

Infinitiu: Filloputar
Imperatiu: Filloputa tu
Gerundi: Filloputant
Participi: Filloputat
Present d'indicatiu:
Jo filloputo
Tu filloputes
Ell filloputa
Nosaltres filloputem
Vosaltres filloputeu
Ells filloputen


Filloputar: v. (vulgar).
Acció de fer evident a un tercer la professió de la seva mare. Sovint el verb s’utilitza amb intencions pejoratives en moments de ràbia, odit, o mala llet.
No confondre amb la variació verbal filloputejar (v. vulgar derivat del sust. putada), doncs mentre el primer fa referència a una locució directe, a un canvi d'impressions, la segona fa esment a una acció per acció u omissió i del tot voluntària que pot tenir repercussions físiques. Aquesta dislèxia semàntica la trobem també en llengües properes: hijoputar versus hijoputear .

Vegem uns exemples per aclarir aquesta dualitat:
- quan fa uns segles Brutus li ensenyava que afilada que tenia l’espasa al Juli Cèsar, es pot dir que això és filloputejar. Diríem: Brutus va filloputejar a Cèsar.

- en canvi, quan l’amiga Esperanza de Madrid, es refereix als seus similars i companys ideològics de partit com a fill de puta, això és filloputar. Diríem: Esperanza Aguirre filloputa els del seu partit.

Executed
Filloputing process…
Off line
Zzzzz >>>>


Ho veuen que fàcil és dignificar-se l’ego amb la túnica de la intel.lectualitat de tant en tant?

Només cal seguir aquests senzills pasos:
- inventar-se* alguna cosa o pontificar sobre quelcom (útil o no, no ve al cas)
- inflar-ho amb una sessuda reflexió teòrica sense cap ni peus, allunyada completament de les necessitats primàries, i fins i tot secundàries, de qualsevol individu.
- divulgar-ho, fer-ho còrrer. Dos opcions: a)aprofitar-se de la baratura ètica i moral que caracteritza avui els mitjans de comunicació, b) recòrrer a la cotitzada Borsa de favors i peticions vàries que existeix en els passadissos dels departaments universitaris/governamentals
- aconseguir ser referenciat (no importa com, importa el final, Maquiavelo dixit)

*qui diu inventar, ve a dir robar, plagiar,...


Notes addicionals
1) si es deixa anar algun llatinisme sense venir a cuento, tot això que es té de més a més
2) escopir un parell o tres de referències a autors pertanyents a la tradició intel.lectual occidental, ajuda.
3) si a més a més s'omplen els peus de plana de notes aclaratòries (o no), de referències i apreciacions o d'hipòtesis paral·leles sobre la teoria, ja és la llet i la proposta intel.lectualoide sembla revestir-se de certa versemblança
4) si de la teoria es passa a l'aplicació pràctica, s'arriba ja al reconeixement intel·lectual institucional absolut. S'obren els camins cap al mercat d'exportació d'idees i El GRAN GERMÀ prem el boto dels engranatges que et permeten començar a recuperar una norantèssima part de lo invertit en temps i calés.

I vostès, són gaire eixerits, cabrons?

Bé, recapaciti'n i quan es fotin al llit, procurin no deixar-se la bossa de l'aigua calenta amb el tap fluix que pot estovar els cervells.

Estiguin bonets.
.

4 comentaris:

  1. Jo el que crec és que amb la sincrotropia actual és una mica difícil fer-se lloc entre la orsonoclàstia emergent. Dit d'una altra manera, trobo que no anem bé pretenent fer urfalles enmig d'aquest mar de lostranquismes que ens ha tocat viure.

    ResponElimina
  2. Senyor Gerent, la seva erudició impostada m'ha deixat fet una puta braga... Tot i això, he pogut adonar-me d'un detall important: si ens fixem en la posició de la mà de la nena de la primera foto i reparem en la flexió de les seves cames, prestes a aixecar-se, és clar que té la intenció de dibuixar-li a vostè una POLLA
    [s. XIV; de poll, f 1 ORNIT 1 Gallina jove.]

    ResponElimina
  3. Quan veig un llibre en el que les notes de peu de pàgina ocupen més que el text principal el foto a la foguera.

    Fill de puta, si són necessàries tantes notes o 1) fot-les dins del text, perquè és senyal que ho estàs explicant fatal o 2) fes un altre volum.

    Quant a exercir l’intel·lecte, només tinc certa agilitat amb les llengües. De fet, m’ofereixo a ensenyar grec (clàssic, això sí) a senyoretes que de torna m’ensenyin francès.

    ResponElimina