El senyor gerent ofereix distracció

.

“Per mi entrareu a la ciutat sofrent,
per mi entrareu cap a l’etern dolor,
per mi entrareu amb la perduda gent.
La justícia mogué el meu constructor:
Em varen fer la divina potència,
L’alta saviesa i el primer amor.
Abans de mi no va ser creat res
Que no fóra tan etern com sóc jo:
Deixeu tota esperança, el qui hi entreu.”

(cant III, Infern)

Danthe Alighieri. Divina Comèdia.
Barcelona: Proa, 2000

Me quedé con el disco en la mano y pensé que los vinilos eran como los cuadernos, se acaban. Eso está bien. Me refiero a que las cosas se acaben. Porque es mejor saber a qué atenerse. (Pàg. 84)
Gopegui, Belén. Deseo de ser punk
Barcelona: Anagrama, 2009

¿Qué hace que un hombre sin esperanzas se agarre a unos cuantos minutos más de existencia? (Pàg. 107)

Greene, Graham.El tercer hombre
Madrid: Alianza Editorial, 1986

¿És que tu, quan la set et resseca la gola, demanes que la copa sigui d’or? ¿I quan et ve la fam arrufes el nas a tot allò que no sigui un paó o un turbot? Quan l’entrecuix se t’infla i tens al teu abast una serventa o un esclau jove, sobre els quals pots descarregar el teu impuls de manera immediata, ¿et decantaries per aguantar-te l’erecció fins a rebentar?. Jo no. (Pàg. 45)

Horaci. Sàtires
Martorell: Adesiara Editorial, 2009

- Envejo la teva dona. Envejo la Nancy. La gent sempre parla de “l’altra dona”, i la dona oficial té els privilegis i el poder de debò, però no havia entès mai ni m’havia preocupat mai per aquestes coses abans. Ara ho veig. L’envejo. Envejo la vida que tindrà amb tu aquest estiu en aquesta casa. M’agradaria ser jo. M’agradari que fóssim nosaltres. Com m’agradaria que fóssim nosaltres! Em sento fatal –va dir. Li vaig acariciar els cabells. (Pàg. 96)

Carver, Raymond. Si em necessites, truca’m
Barcelona: Empúries/Anagrama, 2001

El sol fet que a part de vostès, candidats a homes, existeixin al món dones, repeteixo, dones, i no productes de la seva imaginació, per a molts de vostès ja és una esfereïdora revelació; i que dir de la implacable necessitat d’haver de tractar-hi si es vol ser un home. Si, això els supera i els paralitza. Malgrat tot, han de mirar la veritat als ulls. Les dones són un fet, existeixen, i vostès mai no seran homes, no sols si no prenen consciència d’aquest fet, sinó també i sobretot si no tracten amb elles.(Pàg. 121)
Mrozek, Slawomir. La vida difícil
Barcelona: Quaderns Crema, 1995

.