4.1.10

Roger Mas: perfecta i màgica esferificació de la música

.
Diumenge, 3 de gener de 2010.
Tarda humida al costat de l'Onyar, a Girona.

Autor que ofereix una gran sinceritat en el seu treball i una forma de fer i de cantar molt pròpia, greu i potent, però que malauradament encara és poc reconegut. Barreja amb molta màgia, algunes de les melodies tradicionals de casa nostra amb tocs místics i components moderns aconseguint un resultat realment únic: Les cançons tel·lúriques.

Surt, davant la mitja entrada del Palau de Congressos de Girona, amb una colla de músics eficaços (quartet de corda, duet de vent, baixista, percussió, piano, i guitarra elèctrica) que en tot moment acompanyen correctament al solsoní, tant quant aquest està a l'escenari com quant no hi és.

Deleix a l'audiència amb la majoria de "Les cançons tel·lúriques" i aprofita per colar peces d'altres discs i composicions que segurament veuran la llum molt aviat.
Entre peces, el Roger Mas s'adreça al respectable ja sigui per donar a conèixer el perquè de les seves peculiars versions, com també per reconèixer el Mossen Cinto Verdaguer poeta (el Baudelaire català segons el cantant), i divulgant alguns trets de la "religió" promulgada per Francesc Pujols.



Públic molt receptiu i amb ganes que el concert, que va durar prop de 2 hores, s'allargués encara molt més. Al final, aclamació, bravos i l'artista que és reclamat de nou a l'escenari on, agraït amb el públic, ofereix una darrera cançó sense acompanyament.

En resum, vetllada màgica on els sons ancestral i les músiques tradicionals es varen diluir amb ritmes i melodies elèctriques més contemporànies de manera perfecta.


13 comentaris:

  1. Vaig tenir el plaer d'escoltar-lo al concert que va donar a l'Oratori de Sant Felip Neri per les festes de Gràcia. Impressionant!

    ResponSuprimeix
  2. El darrer any va guanyar no sé quants premis de la crítica i el públic. Per alguna cosa serà!

    ResponSuprimeix
  3. Senyors Merdevalista i Albert,
    amen a tots dos.

    En tot cas faltaria que la puta TV3 envies a la merda els trinqueros i dediqués encara que fos mitja horeta a gent que s'ho val i s'ho guanya a pols, no troben?

    ResponSuprimeix
  4. Roger Mas és un puto crack. I és que en aquest país, la música s'està començant a posar a l'alçada del menjar i del beure.

    ResponSuprimeix
  5. Doncs jo mai he tingut l'ocasió d'escoltar-lo en directe.

    ResponSuprimeix
  6. D'acord, senyor gerent, però si torna a fer servir la paràula "màgia" per explicar qualsevol cosa, juro per Déunostrusenyor que ja m'ha vist prou per aquí.
    (El primer article que no comença per El senyor gerent...?)

    ResponSuprimeix
  7. gran mestre, el roger mas. la seva versió del tema de la paulina rubio és excitant. adoro a aquest home.

    ResponSuprimeix
  8. Encara que cada vegada menys, encara és difícil estar al dia de tota la música catalana des d'Alacant. No coneixia al Roger Mas. Ara em pose amb ell.Gràcies per la recomanació.

    ResponSuprimeix
  9. ho fa molt be , si
    les obagues de l eixample i aquell de la senyora dels guants vermells bla bla de titol tripos....

    pero en aquesta foto amb les rayban fa poca pena.... :

    http://www.alternatilla.com/2009/docs/descargas/rogermas1.jpg

    ResponSuprimeix
  10. ah ! ique me oblidat:


    Mossen Cinto Verdaguer poeta (el Baudelaire català segons el cantant)

    ...per l amor de deu....

    ResponSuprimeix
  11. Senyor Albhert,
    En quant al trencament de la norma de titulació, ... té raó... la calentura del moment i l' èxtasi musical van posar-me una vena als ulls i el senyor gerent va perdre el nord, davant la fal.lera de publicar contingut sobre el concert.
    En tot cas, quant un servidor publiqui el DVD del bloc, tots vostès podran veure, a l'apartat de bonus, altres suggerències de titulació que tenia a punt. Aquí en tenen una mostra: El senyor gerent s'encostipa a Girona / El senyor gerent es perd amb el cotxe per Girona / El senyor gerent se li gelen els collons al costat de l'Onyar...
    Com poden veure, el protagonisme d'aquests títols, no s'adeia a la jornada lúdico-musical que el que escriu aquestes ratlles, va viure i el senyor gerent va pensar que, com que érem a principis d'any, una vez al año no fa danyo...oi?

    D'altra banda, sobre els seus gustos en quant a la terminologia emprada dir-li que tant el terme "esferificació" del títol, com el terme "màgica" van ser conceptes que l'autor va deixar anar sobre l'escenari, autocomparant la seva música amb la cuina del Ferran Adrià, el cuiner quillo. També va proposar el terme "reduccionisme", però vaig trobar que el títol ja quedava massa petat tal i com està.La única cosa meva que hi ha en el títol és el qualificatiu

    Dit això, unes paraules finals: màgica, màgica, màgica, màgica, màgica, mígica, múgica, mexico, monoxid, miccionar, màxima, ....puqui muqui. Si és que els d'Olot i voltants sou com l'Obèlix i l'Astèrix, eh???

    ResponSuprimeix
  12. Per tot lo anterior, no sé si demanar consell espiritual al Pare Bukkàkez per tal de trobar descans per la meva munyeca o assessorament ètic al senyor Valero (el polla bífida, el gran, l´ùnic ser amb dret a l'existència) per tal de poder dormir tranquil.

    Estiguin bonets tots plegats.

    ResponSuprimeix