19.1.10

El senyor gerent els desperta les neurones

.








Llegiu, pudrits, llegiu...






Per un home tan simple com jo, les coses sempre haurien de ser o blanques o negres; si no, no sé a quin costat m’he de posar.(Pàg. 107)
Sôseki, Natsume. Botxan
Barcelona: Proa, 1999



Triar pel·lícules per a algú altre és arriscat. En certa manera, resulta tan revelador com escriure-li una carta. Demostra com penses, quines coses et mouen, a vegades fins i tot com et penses que el món et veu a tu. De manera que quan recomanes eufòricament una pel·lícula a un amic, quan li dius “És brutal, t’encantarà”, resulta una experiència nauseabunda trobar-te’l l’endemà i que et digui, amb una cella alçada, “Això t’ha fet gràcia?”. (Pàg. 160)
Gilmour, David. Cineclub
Barcelona: Empuries, 2009



Le gustan las conquistas fáciles. Su mirada se pierde en un fino tobillo, en un escote que en verano deslumbra. Una mirada, una sonrisa un poco insistente y la joven presa sube a su descapotable. La lleva a cenar y carga su mirada de promesas. Inflamado al instante, imantado por un detalle, confunde el deseo con el amor, y muy pronto se marchita el hechizo del encuentro. (Pàg. 41)
Grimbert, Philippe. Un secreto
Barcelona: Tusquets, 2005



En sus ojos se advertía a veces un deseo irreprimible de participar en una conversación interesante, de unirse a un gripo de personas, pero un pensamiento de lo impedía: ¿no sería ir demasiado lejos? ¿No sentaría el precedente de una familiaridad excesiva? ¿No estaría socavando su propia autoridad? Como consecuencia de esas reflexiones, se mantenía siempre apartado, sumido en un impenetrable silencio, quebrado solo de vez en cuando por algún vago monosílabo, hasta que acabó haciéndose acreedor al título de persona más aburrida del mundo. (Pàg. 56)
Gógol, Nikolái. El capote
Madrid: Nórdica Libros, 2008



- Esto es la locura o es el infierno.
- No es ninguna de las dos cosas –contestó parsimoniosamente la voz de la esfera-, es el conocimiento; son las tres dimensiones: abrid los ojos de nuevo y procurad mirar firmemente. (Pàg. 100)
Abbot, Edwin A. Planilandia. Una novela de muchas dimensiones.
Palma: Olañeta, Editor, 1999



-(...) saps per què els europeus fan la guerra, maten i es maten? Per avorriment. Perquè no tenen ideals. Fan la guerra per salvar-se dels embolics, fan la guerra per escapar-se de la desesperació, fan la guerra per regenerar-se.
- Exageres. Europa viu en pau des de fa seixanta anys.
- Justament! S’han allunyat massa de la guerra: avui en dia els joves europeus estan a punt de suïcidar-se, els adolescents s’afanyen per trobar els mitjans per eliminar-se.
- No, han canviat. En aquest moment, estan més bé.
- Sí, estan més bé perquè hi ha el cinema, la televisió, que els donen cada dia la seva petita dosi d’horror: els cadàvers, la sang, els ferits evacuats, les explosions(...)
- Em sorprendria que trobessis un europeu convençut del retrat que esbosses d’ell.
- Naturalment! Els europeus no saben que són així. Per què? Perquè, per estudiar-se, han inventat un mirall que deforma: els intel·lectuals. Una cosa genial: el mirall que els dóna una altra imatge d’ells mateixos! El reflex que els permet de veure’s sense veure’s! Els europeus adoren els intel·lectuals, els ofereixen la glòria, la fortuna, la influència perdeu els creïn la impressió que no són pas com són, sinó tot el contrari: pacifistes, humanistes, fraternals, idealistes. (Pàg. 228)

Eric-Emmanuel Schmitt. Ulisses from Bagdag
Barcelona: Proa, 2009
.

10 comentaris:

  1. I al nostre país hi ha un excedent d'intel·lectuals. Deu ser que la nostra mísera existència ens reclama un mirall més gran.

    ResponSuprimeix
  2. Sr Gerent,li agraïsc els consells i, amb el seu permís, faré la meua recomanació:

    La espera de siempre, pensaba Shep. Uno espera a cruzar la entrada, espera en la puerta del despacho del gran hombre, espera a que su agente cierre el trato, espera el encargo, espera instrucciones sobre cómo escribir lo que quieren que escriba, y luego, una vez acabado y entregado el tratamiento, espera esa excepcional aportación al arte, la valoración del guión.

    El desencantado. Budd Schulberg. Edit. Acantilado

    ResponSuprimeix
  3. Sr. Gerent, llegeix tots els llibres al mateix temps?

    ResponSuprimeix
  4. Collons amb la tria de cites!!
    No m'he llegit CAP dels llibres citats.

    ResponSuprimeix
  5. el david gilmour de pink floid !

    quina il lu !

    ResponSuprimeix
  6. Sr. Llufa,
    no sé si d'intel·lectuals, o de tertulians, que algú ens vol colar que és el mateix, i no ho és pas.

    Sr. Remitjó,
    agraït. El senyor gerent farà investigar al becari al respecte del tal Schulberg.

    Srta Tiquismiquis,
    mai, per principis. Una cosa rera l'altra i nem fent.

    Sr Josep,
    el senyor gerent no fa mai cas de les llistes de més venuts, ni acostuma mai a comprar cap llibre. El que fa es perdre's per les lleixes de les biblioteques i atacar pel cantó menys esperat.

    ResponSuprimeix
  7. Volgut Felí,
    no s'equivoqui. Comparteixen nom, però no tenen res a veure. Un fa riffs de guitarra i l'altre fa crítica cinematogràfica. Un viu de la música, i l'altra d'escriure. Un mateix nom, per dos artistes. Curiosa la vida oi?.

    ResponSuprimeix
  8. home sr gerent !!!!

    la broma home !!!
    ----------------------------------
    Si que es curiosa la vida, abans quant el meu nick era el gat telepata m anomenaves felí... hehe

    i ara que soc super felí ..ja m anomenes felí igual


    ...la vida...aquesta vida ens ha d acabar matant a tots...

    ResponSuprimeix
  9. L'última cita és brutal.
    Senyor Gerent, li puc proposar que ens recomani un llibre al mes? (Bé, no cal a tots) Servidora té ganes de llegir un bon llibre.
    Espero les seves propostes.

    ResponSuprimeix
  10. Estimada mare de l'amo,
    no en té prou amb els 6 que li comento??

    Si el seu desitg lector és tant fort, faci'm el favor de prémer l'etiqueta del final del post "llegiu, pudrits, llegiu" i accedirà als diversos extractes que he anat publicant, doncs, això, un cop al mes, tal i com vostè solicitament demana.

    Ara, si vostè em demana això, no s'estranyi que d'aquí una parell de dies jo li demani una altra cosa eh? i després no em sigui estreta, mare de deu, que l'esperit sant es cosa de maricons...

    ResponSuprimeix