El senyor gerent es fa creus de lo cutre que són aquestes festes

.
Perquè un cop passats la meitat dels pantagruèlics àpats de Nadal, un cop passat el sorteig de loteria i la seva pompa i fanfàrria (i a l’espera del sucedani del Niño), un cop hem parlat del mateix amb tots els membre de la família durant 3 dies consecutius...,

...un cop l’arbre de Nadal ja comença a perdre les agulles i les deixa anar pel terra, un cop la molsa del pessebre (que hem arrencat sense fer cas dels ecologistes) ja s’està pansint, un cop l’acumulació de torrons, neules i massapà ja provoquen quadres diarrètics greus, un cop algunes bombetes de la il·luminació nadalenca ja s’han fos fotent més pena que joia, un cop el tió ha rebut més hòsties que paqué,...

...un cop el rètol de “bon nadal” de la porta de casa ha caigut trenta set vegades perquè no hi ha manera d’enganxar-lo a la puta porta, un cop estem farts d’anar de rebaixes abans de començar les rebaixes de cada any (fent que comprem més del necessari) i que se'ns embussin les oides de villancics i altre merda auditiva, un cop s’han portat les cartes als milers d’ambaixadors que floreixen com bolets a qualsevol centre comercial, a mercats, fins i tot a les botigues vodafone (que trist), ...

.... doncs ara resulta que ens manca un element folklòric caspós i recurrent que la premsa, la meravellosa, útil i eficient premsa, ens presenta. Una d’aquelles coses que només ells, els bons xicots de la indústria mediàtica afamada de contingut, s’encarreguen de recordar, perquè si no, ningú ho trobaria a faltar. Em refereixo als putos primers naixements de l’any (o la seva versió més nostrada: el primer puto catalanet de l’any)

I és que a banda de que aquest fet només pot alegrar als desgraciats pares, a la resta de la gent li sua els collons. A més, al senyor gerent en particular ja fa uns anys que aquesta història el fot de mala hòstia, perquè ha anat veient com els nadons han passat de tenir trets caucàsics i anomenar-se Joan, Maria, Mercè, Guillem, a passar a tenir morfologies castisses i colonials acompanyades de gentilicis tals com Jonathan, Susi, Jennifer, Sole, Mígue (amb accent a la í, fills de puta). I, així les coses, tenim també una nova onada forana. Ara ens trobem nadons torrats, nadons axocolatats, nadons morenos i amb pel rinxolat, nadons amb el nas aixafat però cap problema, total, com qualsevol català, oi?.... i el que és més trist és veure la puta consellera /ller, alcalde, alcaldessa de torn, anar a fer el paripé per sortir a les putes fotes de la premsa, mentre deuen anar pensant: puta merda,.... amb lo que bé que estava al llit després de la farra de cap d’any, i haig de venir a petonejar el crio negrata (moro o sudaca) aquest.,.... la mare quem va parir...

Però bé, com que es tracta de ser positiu i no caure en forats plens d’odi i ràbia enllaunada, el senyor gerent voldria, posats a celebrar coses, proposar altres primeres coses que valdria la pena que tots els catalanets, amb l’ajut incondicional de la puta premsa, poguéssim celebrar. No sé, així a bot pront, podríem:
- celebrar el primer pet cagat en uns calçotets bikkenbergs o com cony es diguin
- celebrar el primer atracament fet per un aturat de llarga durada
- celebrar el primer captaire apedregat pels fills de papà
- celebrar el primer guiri que es fot a nadar al mar en plena tempesta, i evidentment, la palma (mira que s’ha de ser capullu)
- celebrar el primer desfalc en una ONG patronejada per partits polítics
- celebrar el primer jubilat que es fot de cap en unes obres de l'ajuntament

- ...

En definitiva, celebrar qualsevol filloputada, total, no diuen que som un país de festa?.

Doncs res, no els emprenyo més. Estiguin bonets i tàpint-se el cul, més que pel fred, pels fillsdeputa que haurem d'aguantar també aquest any.
.