Poc s’imaginava el senyor gerent quan va escriure aquest post, que d’aleshores ençà, el cervell d’alguns propietaris de gossos, sempre ple de merda, es gasificaria i acabaria evaporant-se i que, a conseqüència d’aquest acte deutor de la física, tant els escrúpols com la vergonya aliena també s’evaporarien per art de màgia d’entre aquests individus i només els quedaria una closca buida, amb lloc només per un acte pura i altament egoista del propietari en qüestió: la roba prêt-a-porter pels putos gossos.
El senyor gerent, des de pràcticament la darrera glaçada que va cardar a mitjans de desembre, no ha deixat de veure cada cop més sovint com apareixen gossos amb jerseis, gossos amb anoracs, gossos amb caputxes, gossos amb collarets, ... cosa que supera de llarg la jipiada cutre dels quatre progres-modernets-kumbas amb gos que lligaven un cony de fulard al coll de l’animal (sense preguntar-li abans, els cabrons) i que era la única situació en que el senyor gerent havia vist cans amb alguna roba a sobre.
Reflexionant-hi, només s’arriba a una conclusió. La Natura és ignorant...clar... els amos d’aquests animals estan preocupats perquè els putos gossos no passin fred, i la Natura, com que és anàrquica (per tant culpable), a l’hora de concebre la raça GOS, ho fa sense bufanda, peücs ni gorra de llana.
Cony de Natura, en què deuria de pensar, la molt puta...
Però no patiu, aquesta relliscada de l’evolució natural i de la fisiologia animal, ja l’arreglen els/les retardats/des mentals que es gasten un paston en vestir la seva marilú, el seu caniche, o la puta rata peluda que tracten com un gos....
Perquè, aquesta és una altra... els gossos que vesteixen aquest col·lectiu de pervertits són els que no aixequen un pam de terra. Són les putes pelleringues amb pèl que també s’ha posat de moda portar als braços, no sigui cas que es cansin (o que el senyor gerent els hi venti un patadot). Pel que es veu, la Natura la va tornar a cagar,... en concrebre els gossos sense anorak i sense aparell locomotor o cames,.... (ja us he dit abans que com que la Natura és anarko, és una inconscient i descerebrada i tot el que fa és per putejar a la gent com déu mana).
Davant d’aquest papanatisme social, el senyor gerent, mentre neteja i frega la seva Walter P99 com si fos la seva titola, allibera el seu malestar imaginant un món just, on a tots aquells fills de puta que vesteixen als gossos i que el porten a cagar al parc on juguen els nens..., tota aquesta panda d’hipòcrites que porten el gos a coll però quan te’ls trobes pel replà, et giren l’esquena, ... tots aquests mamons com dic, des de la iaia fins al pijet gafapastista de moda, passant per la trentanyera tonta dels collons i la maruja amb fill rapat, que es pensen que tenir aquests animals desgraciats vestits i portar-los a coll, és un etiqueta snob que els diferència del populatxo,... a tots, repeteixo, el senyor gerent somnia que a tots els hi aparegués un herpes supurós als braços.
Nota bene: En tot cas, quan deu valer el puto jersey de punt pel cony de gos?. I l’anorak? Segur que es NorthFace dels collons també?. I perquè no compren dos anoracs o dos jerseis, si són tan generosos? Una que se la quedin pel gosset, i l’altra que l’enviïn a l’Africa, o a Haití per tal que els desgraciats que es moren de fam, de malalties, de fred o que perden la vida al mar per arribar al puto primer món, vegin quina feinada tenim aquí, pentinant i vestint gossets ( i trepitjant la seva merdeta).
Ahh!! i això només és el primer pas. Preparin-se en breu per veure tampax per la Lulú de la veïna, i pitilleres Royal Canin pel petaner dels iaios de l’entresol. I sinó, al tiempo... l'escala de valors d'aquesta societat està comandada pel màrqueting.
Estiguin bonets, i si se’ls creua un gos, fotin-li patada a l’amo. Per si de cas.
Reflexionant-hi, només s’arriba a una conclusió. La Natura és ignorant...clar... els amos d’aquests animals estan preocupats perquè els putos gossos no passin fred, i la Natura, com que és anàrquica (per tant culpable), a l’hora de concebre la raça GOS, ho fa sense bufanda, peücs ni gorra de llana.
Cony de Natura, en què deuria de pensar, la molt puta...
Però no patiu, aquesta relliscada de l’evolució natural i de la fisiologia animal, ja l’arreglen els/les retardats/des mentals que es gasten un paston en vestir la seva marilú, el seu caniche, o la puta rata peluda que tracten com un gos....
Perquè, aquesta és una altra... els gossos que vesteixen aquest col·lectiu de pervertits són els que no aixequen un pam de terra. Són les putes pelleringues amb pèl que també s’ha posat de moda portar als braços, no sigui cas que es cansin (o que el senyor gerent els hi venti un patadot). Pel que es veu, la Natura la va tornar a cagar,... en concrebre els gossos sense anorak i sense aparell locomotor o cames,.... (ja us he dit abans que com que la Natura és anarko, és una inconscient i descerebrada i tot el que fa és per putejar a la gent com déu mana).
Davant d’aquest papanatisme social, el senyor gerent, mentre neteja i frega la seva Walter P99 com si fos la seva titola, allibera el seu malestar imaginant un món just, on a tots aquells fills de puta que vesteixen als gossos i que el porten a cagar al parc on juguen els nens..., tota aquesta panda d’hipòcrites que porten el gos a coll però quan te’ls trobes pel replà, et giren l’esquena, ... tots aquests mamons com dic, des de la iaia fins al pijet gafapastista de moda, passant per la trentanyera tonta dels collons i la maruja amb fill rapat, que es pensen que tenir aquests animals desgraciats vestits i portar-los a coll, és un etiqueta snob que els diferència del populatxo,... a tots, repeteixo, el senyor gerent somnia que a tots els hi aparegués un herpes supurós als braços.
Nota bene: En tot cas, quan deu valer el puto jersey de punt pel cony de gos?. I l’anorak? Segur que es NorthFace dels collons també?. I perquè no compren dos anoracs o dos jerseis, si són tan generosos? Una que se la quedin pel gosset, i l’altra que l’enviïn a l’Africa, o a Haití per tal que els desgraciats que es moren de fam, de malalties, de fred o que perden la vida al mar per arribar al puto primer món, vegin quina feinada tenim aquí, pentinant i vestint gossets ( i trepitjant la seva merdeta).
Ahh!! i això només és el primer pas. Preparin-se en breu per veure tampax per la Lulú de la veïna, i pitilleres Royal Canin pel petaner dels iaios de l’entresol. I sinó, al tiempo... l'escala de valors d'aquesta societat està comandada pel màrqueting.
Estiguin bonets, i si se’ls creua un gos, fotin-li patada a l’amo. Per si de cas.
Coincideixo amb el que ha escrit, però per l'última foto i el seu comentari, vosté és un filldeputa. I ho lamento.
ResponEliminaA aquests gossos que hom por al braç (sobretot dones) al meu poble els diuen llepafigues (raons òbvies).
ResponEliminaLi explicaré una altra cosa curiosa d'amos de gossos. En conec alguns que parlen cada dia en català, però, a més de vestir al seu gos, li parlen en castellà. Els ha de semblar molt més fi i clar, volen el millor per al seu animalet... "Con el catalán nunca podrá ir a ningún lado..."
Anthony S,
ResponEliminagràcies pel pirop. La meva relació amb els gossos, és.... bé, de fet no existeix. Considero que un gos serveix pel que serveix, i no per lluir, ni per tenir a la ciutat.
Remitjó,
a casa meva, els hi diuen "lamechoch", estic amb vostè que la seva és una versió més nostrada però és que visc a una ciutat de "l'Oeste". D'altra banda, lo del català i els gossos, és una altra cagada de la Naturalesa.... ahh quan ho sàpiga Convergència i ERC,... segur que demanen modificar l'Estatut...
Sr. Gerent, recordo un llibre escrit pel llavors alcalde de Girona sr. Nadal, on manifestava que un dels fets diferenciats de Catalunya és que els gossos borden dient bup i a les Espanyes dient guau.... es pot ser més gilipolles i haver arribat a ser conseller?
ResponEliminaL'angúnia arriba a l'algidesa quan veus com la senyora (perquè sempre són senyores o senyoretes) acota el cap i planta un petó als morros del quisso, que agraït li correspon amb una llepadeta als llavis (de dalt).
ResponEliminaO, i us ho juro que que ho vist, mestressa i ca comparteixen un gelat. Ara llepa tu, ara llepa jo...
I tot això en públic. No m'imagino què deuen fer a casa, tot i que el sr. Remitjós ja ens ha donat alguna pista.
Realment els gossets vestidets com els que surten a les fotos donen ganes de xutar-los a l'estil Dani Alves: amb mala òstia i que caiguin on sigui.
ResponEliminaSr. Gerent: heu tingut un lapsus important. Els gossos tenen "potes" i no pas "cames" com dieu.És per això que crec que vos sou un d'aquells hipòcrites que rajen del que més envejen i voldrien aconseguir (com el 100% de la població): un menjaconys per vestir-lo de D&G i compartir un calippo deep throat experience.
ResponEliminaPel que fa a la resta de l'article, 100% d'acord.
@Txiski: es pot ser i se'n ha sigut (veure P. Maragall, J. Montilla i C. Corbacho)
Sr. Llufa,
ResponEliminapensar on la penya fot els morros, pot ser força desinhibidor en segons quines situacions, no troba?
Sr. Sergi,
compte amb les seves afirmacions, que després el titllaràn de cruel...
Sr. Cagón,
segurament vostè té raó amb el tema semàntic. En tot cas, és el que menys hem preocupa d'aquest tema. Cames, potes?... mentre hi hagi iaies que es morregen amb els gossos, ho trobo un detall sense cap mena d'importància...
En quan a la segona afirmació... ja en pot estar ben segur. El remeto a la darrera foto amb la que he il.lustrat el post.
A mi em van caure les calces a terra quan ma mare va vestir al gos! No donava credit! Li vaig dir que el gos es deprimiria si el feia sortir al carrer amb el modelet. Al cap de 3 mesos l'enterravem...
ResponEliminaI per quan un restaurant per gossos? miri que ja ho trobo a faltar dins la llista de "necessitats vitals de la societat que no sé com ha sobreviscut sense aquesta merda fins ara"
ResponEliminaSrta. Tiquismiquis,
ResponEliminael seu comentari m'ha impactat, no tant per lo del gos, que també, sinó pel tema de les calces... Espero i desitjo que ja se les hagi pogut posar a lloc.
D'altra banda, sobre el que diu del gos de sa mare, es demostra doncs, que la Natura és intel·ligent, doncs prima el sentit de supervivència (en aquest cas, de preferir la mort), sobre el sentit del ridícul.
Dr. Muerte,
Escolti, vostè que té contactes amb divinitats i poders fàctics celestials, perquè no els hi menja l'orella (o el que sigui) per tal que fotin caure una pluja de merda sobre cada amo de gos?