Catalunya avui ha pujat de divisió.
Pel que sembla, com que en aquest corner peninsular en el que vivim no volem ser menys que els mexicans, ara juguem a la categoria de patriotes amb bandera grossa.
Vaja, igualets, igualets que els veins cafres.
El senyor gerent no té res contra el folklore patriòtic i tota la parafernàlia nacionalista; si ajuda als pusilànims i als necessitats de coneixement, ja està prou bé.
Ara bé: que confonguem sentiment amb metres quadrats de tel·la, francament, pel senyor gerent és patètic i demostra només una cosa. Com més gran és el drap, menys contingut hi ha darrera.
Peixet, peixet, i quan tothom està enlluernat....zaaas: retallada!
Estiguin bonets.
Molta flamarada patriòtica i poca sobirania? Això té un nom: PUJOLISME.
ResponEliminaDe totes maneres ja està bé que pengin banderes a tort i a dret. Perquè encara que el nacionalisme actual sigui aburgesat, estèril i detestable no significa que en un futur no es pugui canviar... O això espero. Salut!
ResponEliminaPD: A Madrid no saben que quant més grosses més bé cremen?
Com a mínim a Madrid a més d'un li ha fet mal el ventre en veure-la al Castell de Montjuic
ResponElimina"Las banderas... trapos de colores!. Las medallas... chapas de hojalata". Recorda la cançó?
ResponEliminaSi ens posem a comptar banderes i metres quadrats de tela jo jugo amb el país on sóc, que m'agrada guanyar per pallissa...
ResponEliminaMuerte
Casumdena, la de draps que en sortirien de tanta tela...
ResponElimina