El senyor gerent té un somni

De la mateixa manera que un tal Tito,...er..no sé què...Pitu Luther King, un moreno dels IUESEI de l’època de la tele en blanc i NEGRE que va tenir un somni i el va esbombar a tot cristu, aquesta nit el senyor gerent també n’ha cagat un de somni i ara mateix els el pensa explicar.

Bé, per ser sincers... el senyor gerent faria millor de parlar d’un malson. Perquè de la mateixa manera que en Carlitus Marx parlava dels fantasmes que recorrien Europa en "El manifest comunista", el seu llibre d'autoajuda i coaching, el senyor gerent també els parlarà avui de fantasmes que recorren els nostres carrers.... Això sí, fantasmes amb xandall.

Aquests espectres, que es mouen entre nosaltres com si res, i que cada cop es revelen davant els nostres ulls amb més assiduïtat, atenen a noms com Jóse (amb accent a la o) o Mígue (amb accent a la i). De la mateixa manera, i per no ser menys, les seves femelles responen a exòtiques crides com Yeni, Loli o Yessi, apelatius que cada cop que es pronuncien en veu alta, fan tremolar totes les calces de les verges del santoral institucionalitzat secula seculorum, en aquest racó de món.


Han de saber vostès, volguts fills de puta, que tots aquests incubes estan tallats amb un perfil similartT. Això vol dir que estudiant a un espècimen en concret pots arribar ràpid a treure conclusions generalitzables a la resta de col·lectivitat fantasma referida.

EEAAAHH ESSA PEÑÑAAAA DE L'ODIT...VÁMOOONOO

Així, entrant ja en el terreny dels somnis del senyor gerent, el fantasma que l'ha tingut entretingut aquesta nit treballa d'ajudant de lampista i té un Citroën Saxo tunejat (amb els corresponents alerons al darrera, spoilers i neons blaus als baixos, i daus de pelutx i tota la pesca al salpicaderu).

És lícit afirmar que justeja intel·lectualment, doncs l’individu només va complir amb els estudis obligatoris en dependències públiques (autèntics coladors de fracassats) i va oblidar els llibres ràpidament encisat pel diner fàcil del sector de la construcció. Ara però, amb la puta crisi instrumentada per l’enganyifa dels de dalt, es passa de dilluns a dissabte currant com un cabró, en una feina malpagada i amb contractes escombraria (amb sort).

Les tardes del cap de setmana, junt amb la Yeni/Loli, van al  Parc Vallés de Terrassa o al de Mataró o al de Gavà-Castefa (que segurament no tindran el mateix nom però si la mateixa substància). Total, que van allà perquè mola que te cága (noti’s l’accent a la primera a i la supressió voluntària de la s final). De fet, nosaltres, la gent normal, sabem que van allà perquè hi troben part del seu ecosistema natural: el McDonald's, la bolera & sala de màquines de joc, les multisales (on es pot xerrar amb veu alta i parlar pel mòbilT sense problemes) i la parada de crispetes.

En el somni d'aquesta nit passada, el fantasma...el senyor gerent..., jo...

“Flop” “Flop” “Flop”

El dissabte a la tarda també aprofito per anar a casa d'un col·lega per tal que em rapi ben rapat dels costats, però deixant-me les patilles llargues i retallades i la closca amb el pèl ben llarg i de punta, com un raspall d’escombriaire. Sempre miro que no em quedin pèls al xandall, o la cadeneta d’or amb el santcristu i tampoc al nomeolvides del canell. Cagum la puta, què seria d’un home sense el crucifiju que li va portar el seu germà gran quan va nar a fer la mili a La Legión.

Aprofito aquesta circumstància també per lluir el tatuatge amb caràcters xinesos que porto al clatell i que mola que ti cagues. El meu col·lega i tots els seus cosins (que viuen amb ell), es desfan de puta enveja. No sé què hi posa, però mola mazo.

Un dels cosins... mort d'enveja, clar.

Mentre estic a casa, espatarrat al sofà, amb una mà al comandament a distància i l'altra jugant amb la tira del tanga de la Yeni-Loli, vaig passant canals de tele i sempre paro al canal del Gran Hermano XVIII i al del Pampansil. De tant en tant li ensenyo la llengua a la Jessi-Maica i ella me l’ensenya a mí, i ens fotem el lote. Vaya guarra que està futuda la cabrona!!! El piercing que porta a la llengua em fot a mil, zorraca !!!!

De tant en tant pillo una mica de costo, i em lio uns petardets que pa qué... sovint me'ls foto a peu d'amoto (també tunejada -bé, feta a trossos d'altres que he anat arreplegant o bé a la feina, o dels colegues o d’algun solar... escapaments rectificats, discos de fre petrificats, amortidors molons que te cága-). Com que el porret em fot venir salivera, foto quatre escopinades cada quart d’hora, a tort i a dret per marcar el terreny. Ques noti que allà hi ha un paio amb collons. Cagum la pus, com s’ho faria un home si no pogués fotre quatre gapos pel voltant!!!!.

El diumenge al matí, m’acosto al primer tros de verd que trobo tot sortint de la ciutat, i malgrat el cartell d’”Abocador clausurat” acostumo a treure la merda del meu superT Citroën Saxo tunejat (mocadors de paper enlleterats que la Maica-Carol ha deixat allà desprès de menjar-me el nabo, bosses de pipes buides, paquets arrugats de Marlboro i un parell de bosses buides de xurros de quan vàrem anar a la Fira).

Yenniii...que no me se t'arrimi al buga que mel raies....

També aprofito l’avinentesa per treure el Javi (el meu canari) a passeig. Mentre espolso les estores del Saxo a peu de cuneta, deixo la gàbia del Javi sobre el capó del cotxe a les 12 del migdia...així està calentet...haurien d’escoltar vostès com refila el fill de puta. De tant en tant li foto un salivasso perquè vegi que me l’estimo... Cagum la puta, que faria un home sense el seu canari.

A l’estiu, o quan comença a petar una mica el Llorensu, m’agafo a la xurri i ja sigui amb l’amoto o amb el cotxe (el que tingui gasofa, vaja) ens acostem en 15 minuts a la playiqui d’El Masnou (Sector Ocata, naturalment, ... encara hi ha classes, saben primus?) Tots dos estem contents: ella ensenya les tetes al personal i jo el tatuatge xinès. De tant en tant ens fotem de cap a l’aigua i li endinyo una miqueta a la Rosi-Yenny.

I sempre, sempre, quan sortim de l’aigua hi ha un fill de puta mirant-me fixament... de mitjana edat, amb barret negre i de tita petita, rodejat de tres xurumbels que no paren quiets i que va acompanyat d’una senyora amb cara de pal. Em mira amb una cara d’ÒdiT... no vegis neng!!...buff, m’entren calfrets de pensar-hi, me se’m queda el cuerpo xungu.

“Flop” “Flop” “Flop”

I aquí s’ha despertat el senyor gerent. Això sí, pixat i cagat de dalt a baix, amb la cara blava, desencaixada i treien escuma per la boca. Cagum la puta, què ha de fer un home per no tenir aquests somnis!!??!!!

 Estiguin bonets i vagin per l’ombra.


P.D. El senyor gerent sap perfectament que aquesta arrojada d’ÒdiT es demagògica, plena de tòpics i estereotips i que, potser per alguns, conté actituds racistes per motius culturals i/o de llengua. Al senyor gerent, però, li sua la tita.
Ell ho veu així. I, si deixem la hipocresia de banda, segur que com ell, molta més gent que no tenen més remei que veure, escoltar, aguantar i esperar... esperar un terratrèmol, un OVNI o una declaració d’independència d’una puta vegada.

Quis tigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra...bé, que tiri confetti, perquè de fills de puta cada dia n’hi ha més.

Inventari: L'infern sobre la terra