El senyor gerent, a l'estiu, va en màniga curta

.

Arriba la calor i floreixen les tetes.

Però a banda d'aquesta bucòlica realitat, la canícula també produeix una sèrie de fets inexplicables entre certa part de la població. Sobre tot aquella part de la població que necessita de qualsevol argument per desmarcar-se de la resta, de diferenciar-se, de posar terra entre ells i la resta d'ovelles del corral.

D'una banda, ens els trobem a ELLS. Són aquells homes (joves, madurs, i vellots) que per molta calor que faci, repudien la samarreta, eviten el polo, detesten la camiseta imperi i fins i tot, s'obliden de la camisa de màniga curta. A ells nomès els hi va bé la camisa de màniga llarga, convenient arremangada pels punys, per tal de desprendre un halo de modernitat adinerara... un cert tufillo de costa brava o de jardins de calella de palafrugell (el senyor gerent és prou eloqüent?) i no entenen que han caigut al parany parat per les multinacionals de la moda casposa, que amb el pretext de l'etiqueta "casual", "esport" i similarts, ho tenen tot de cara per anar ingressant, sin prisa però sin pausa

Sovint, les camises en questió són de ratlles, o quadrats finets, que cadascú de vostès en tregui les conclusions que desitji.

Oj al dat: si es porten bermudes (de pinces o xinos) acostumen a anar per fora dels pantalons; però si és el capvespre i ja és moment de portar pantalons llargs (amb els putos mocasins sense mitjons) llavors la camisa va per dins (i es pentinen amb gomina cap endarrera). Però sempre, sempre, sempre, amb les mànigues arremangades, ... Creguin al senyor gerent: ha arribat a veure especímens similars amb camisa de cocodrilo de màniga llarga convenient arremangades, bermudes cutres de mercadillo, i xancletes d'aquelles de plàstic de dit gordo. I més tiesos que un cagarro caminant pels carrers de qualsevulla que fos el lloc.

D'explicació nomès n'hi ha una i puta. Es pensen que van d'interessants. No abandonen el rol d'executiu o de càrrec mig-alt (o el fan veure) ni a la seva vida privada ni davant el passeig de mitja tarda per anar a fer el gelat. Desgraciats. Pobres d'esperit. Tot sigui per mantenir el teatre de les aparences (un audi de rènting de l'empresa o un bemeuve o similart també és indispensable).

D'altra banda ens les trobem a ELLES. Recordem que fot una calor que fa cagar... doncs no hi ha més collons que fotre's pantaló ben curtet, ensenyant catxes i tal i tal, cosa que agrada i molt al senyor gerent, però collons, on altres anys hi havia unes sabatetes planes, unes sandàlies romanes o un calçat adient a les temperatures extremes i a la facilitat de "desembrague" en cas d'axuxó, ... aquest any ens trobem les putes botes de pell fins a mitja cama... Nenes, cony, a banda de dificultar exercicis tipus aquitapilluiaquitalandinyu, us deuen pudir el peus que déu n'hi do, oi guarres?.

Això sí, ben apretadetes fent tremolant les natges al costat del fill de puta de la camisa de màniga llarga d'abans.

Colla de fills de puta!!!

Estiguin bonets i vagin per l'ombra.

.