El senyor gerent els adreça les primeres paraules de la segona dècada

Buenuuuuuuu..... el dissabte es lleva gris i tapat. La tristor del dia és comparable a la de l'any que acabem de deixar. Però en fí; ja està...ja tenim el primer dia, l'any i la nova dècada desvirgats. I ara què? Doncs ara a treure's les lleganyes tot fullejant la premsa online i....

Alto!!!!! Valga'm déu...El senyor gerent ha quedat garratibat, anopremut, i raboretret. No dona crèdit al que està veient....

Unes mosses d'esquadra fan un calendari pels seus companys

(...moments de meditació i de repòs del múscul cardíac...)

Un cop refet de l'impacte, el senyor gerent comença a barrinar al respecte de l'oprobi visual al que s'ha vist exposat, sense cap avis previ per part del diari:

Primera arrojada (sobre el suposat erotisme):
En un gest de sinceritat inaudita, ja d'entrada el senyor gerent reconeix que ell és lleig de collons, però... glups!... aquestes ties (mosses d'esquadra, recordin) foten por, molta por.
A banda de txitxes resistents al photoshop, i de les màscares preservadores de l'anonimat, les expressions de les diverses cares d'aquestes paies semblen tretes d'una aglomeració al quarto de bany amb sobredosi de restrets.  
D'altra banda, al menys en aquesta foto, l'erotisme brilla per la seva absència i el bodegó en qüestió sembla més una instantània d'una fàbrica de bistecs que no un posat estudiat de lagarta trempanabos.
Si el senyor gerent fos un "company" mosso d'esquadra (els déus el guardin), estaria ben indignat.

Segona arrojada (sobre la conveniència):
Polis que es despiloten? Polis que es foten màscares a la cara?  Polis que barregen armes de foc amb llenceria fina?  Ui, ui, uiiiiiii el senyor Felip Puig, aka Barrufet Orejones, aka Barrufet Antipàtic, aka Barrufet Mossegador, tindrà feina com a conseller d'Interior. A no ser que també surti a la foto...

Tercera arrojada (sobre l'objecte):
No existeix cap altre argument per vendre uns quants putos calendaris que el culte al cos? (malgrat aquests cossos en concret)

Quarta arrojada (sobre la iniciativa):
Fins quan durarà el tema dels calendaris corporatius?. Cada final d'any el mateix... bombers, municipals, dependentes dels mercats ... ara les mosses...  Ja només manca que el proper Nadal fotin el calendari eròtic els del Concili Vaticà (amb la sotana ben alçada però sense criatures a quatre grapes, és clar).
Tot plegat, peixateres, polis, bombers, i ara mosses, foten més pena que gloria, i s'acosten més a la caspa que no una altra cosa, no troben?.

Cinquena arrojada (sobre el missatger):
Bravo per la premsa. Una altra noticia recurrent omple les seves pàgines. Una altra reiteració. Un altre contingut sense interès per a ningú, i que ens endossen sense contemplacions. Els pixatinters comencen l'any mantenint el mateix nivell de merda en els seus criteris periodístics. La creativitat i la investigació brilla per la seva absència i l'estereotip vanal s'imposa sense manies i es constitueix com el paradigma vertebrador de la gran majoria de premsa.

Sisena arrojada (sobre res):
Les femi-nazis estaran contentes.

Bé...doncs res. Puto any 2011 que comença ennuvolat...
Estiguin bonets.