N'estic fart,
del nihilisme urbanita,
de les ulleres de pasta,
dels setciències de bar
i de l'orgull pagès.
No en puc més
de les mentides dels progres,
dels rancis de l'altra banda,
dels gurús orientals
i dels profetes del canvi climàtic.
Tanco els ulls i només veig voltors, i el ressol.
Obro els ulls, obro els ulls i veig la dona de la presó.
Tanco els ulls /Obro els ulls
Roger Mas, A la casa d'enlloc (2010)
Estiguin bonets.
Una obra mestra!
ResponEliminaVaig descobrir aquest noi gràcies a vostè (amb el famós apunt en què es va saltar la regla d'encapçalar amb "El senyor Gerent...") i cada dia m'agrada més.
ResponEliminaDoncs jo el vaig descobrir versionant la Paulina Rubio!.
ResponEliminaJo també estic farta de tot això. Llavors, què hem de fer?
ResponEliminaTxisky, jo també tinc aquesta versió del disc de l'Enderrock i em vaig rire molt quan la vaig escoltar
ResponEliminaRemitjó, no es passi: el famós apunt en que es saltar la regla...?
ResponEliminaAixò que és? el nom d'un llibre d'autoajuda u què?
Llesca,
una de dues: o ho crema tot, o es fot a fer discos, com el xaval de Solsona. Amb la primera opció es quedarà a gust, però li veig poc recorregut. En la segona alternativa, també es pot quedar a gust, i guanyar algun caleret.
Si li calgués representant, pensi si us plau, amb el refotut senyor gerent.
Txisky, i nom dirà que sona bé la versió de la Rubio?
Porquet,
home, potser tant tampoc,... Deixem-ho amb un assèptic, "bon treball o bon tema"
Molt bona!
ResponEliminaTot i que ha guanyat no sé quants premis en un any, la seva veu no m'acaba de fer el pes. Ara bé, té algunes lletres de ben bones!
ResponElimina