El senyor gerent, per Nadal, fa pudor

O almenys, això és el que deuen pensar els experts analistes de mercat; aquells que vetllen per la trempera de les nostres desorientades ànimes consumidores en pro del benefici empresarial i que, en aquestes èpoques, perden el cul per acomplir objectius de vendes.

Erotisme encobert
Prova namber guan
Canviïn el flascó per un nabo

I sinó ja li explicaran al senyor gerent per què en aquests dies de l'any, tant falsament entranyables i tant veritablement hipòcrites, floreixen mil i un anuncis de colònies, perfums, aromes, fragàncies... tufs varis, tots embotellats en artilugis de vidre més propis d'estar exposats en museus de cera que no pas en drogueries i perfumeries.

De tota aquesta pasterada d'olors i catipens, el que el senyor gerent vol destacar a l'odiosa audiència són només 4 putos punts:

El preu.
Han comprat mai un cony de perfum d'aquests? Hauran hagut de demanar algun préstec per fer-ho, oi?
La veritat és que adquirir un d'aquests elixir és similar a partir un desgarrament anal produït per una canya de bambú esberlada. El preu del litre multiplica per molt al del petroli i al de l'aigua, els que crèiem que eren els dos líquids més preuats d'aquest puto món; però a diferència d'aquests, amb la colònia ni podem fer anar el cotxe ni fer passar la sed (alguns de vostès, fills de puta, diran que la colònia serveix per poder follar, però el senyor gerent en té els seus dubtes).

La publicitat.

Erotisme encobert
Prova namber tú
Canviïn el flascó per un altre
nabo espurnejant...

Quan estem espatarrats al sofà de cada, amb la samarreta plena de llapetes, les closques de les pipes desbordant la nostra falda, i les cames adormides i amb un lleu pessigolleig, és quan acostumen, els de la tele, a emetre els anuncis dels perfums. I sovint, conscients del nivell del ciutadà mig, (baix, força baix), els grans homes del marqueting i la prostitució comunicació fan servir tècniques aspiracionals per tal d'encantar, con si fóssim lirons, a la benvolguda i malfollada audiència. Així, sovint et presenten a xatis que provoquen tremolors peni-anals, aguantant garrafes de colonia, mig en pilotes elles (putes !!!!) i tocant-se el clatell o alguna part del seu cos com dient,...buff quina calor, (i pensant per elles: mamons, algú de vosaltres té mig quilo de carn en barra en condicions?). A banda de les xatis també surten xatos... els molts fills de puta..., cossos perfectes (massa i tot), roba lleugerament cassual o roba de festa de luxe, aires de triumfador, pitram lluent, i sense un puto pèl,... ah!! i sempre rodejats de dones, com si no sabessin fotre res més aquests paios....
I tot plegat, tant els anuncis de xatis i de xatos, locutat en francès o en anglès, amb alguna frase que mig sentida, sembla profunda, impactant, snob,...Eau de Put, le perfum plus car... però que un cop has entès el que t'han dit, ve a ser com si diguessin .... Aigua Meuca, la colònia que pica més....
I finalment, piquin manetes volguts cabrons, perquè aquests anuncis no els veuran només un parell de cops, no... que va... aquests anuncis els gravaran a foc al seu menut cervell, de tantes repeticions durant aquests darrers 40 dies de l'any. I el que al principi era curiós, agradable,... es converteix en una tortura rutinària a l'alçada del blog del Marc Vidal... i en una classe idiomàtica en constant looping repetitiu..

La tipologia
Bàsicament, de tipus de colonies n'hi ha de dues classes: les que van amb estuxt anti-furt, i les que van sense. Les primeres, són les que tenen un preu per sobre el petroli. Les altres, són petroli pur, sense refinar.
Les primeres, són aquelles que es dignifiquen cada mitja hora amb 30 segons a la tele; les segones, només les poden trobar als opuscles publicitaris del Telesketch (alguns ni diuen Schleeeekeeeeeer, però el senyor gerent mai s'enrecorda del nom).

Erotisme encobert
Prova namber zri
De tot n'hi ha d'haver-hi a la
vinya del Senyor...

Les unes, són les que es posen per anar a lligar, les altres les que es posen per anar a treballar o per anar a casa dels sogres.
Unes, les cares, les compren els que estan disposats a pagar un mimin de 40 - 50 -60 € per 125 cl d'efluvis perfumats, i guardar-los durant anys, fins a l'evaporació final, a l'armari del vater per no gastar-lo. Les altres, les del muntó, les compren les iaies i padrines per regalar a la resta de soferta i pudent humanitat.

Pel senyor gerent, en concret, aquestes darreres locions, sovint contribueixen a desembussar el vàter o a dissoldre taques de pintura, com si fos aiguarràs.

L'expertice nasal
O altrament dit... el que se la bufi saber quina marca és aquesta olor, o quin nom té aquesta altra fragància...hi ha gent que es capaç de fer-ho, no es pensin, i valoren, talment un sommalier, la frescor de la fórmula o les lleus notes de patxul.li que han quedat disperses a l'aire.
Per tots aquests entesos i sibarites de la flairada, el senyor gerent aviat traurà al mercat el seu propi aroma, anomenat BurnigAss en els mercats anglosaxons i Cremó de cul en els mercat francòfons.

I ara, un cop conclosos els quatre punts de marres, ja veuen que aquest Nadal només tenen dues opcions:
- o putir i gastar-se els calés...
- o putir igualment i comprar axes, cobalts, patricks, buscoajacks, i d'altres merdes similarts, al supert, o, millor, al top manta de tota la vida.

... perquè de putir, putiran igual amb o sense perfum.

Estiguin bonets.