1.12.10

El senyor gerent els porta caspa,... molta, molta caspa.

Doncs això... si tenen prou estómac, triïn i remenin.











16 comentaris:

  1. Hahahahaha! Redéu! Amb la primera no sap com he rigut, amb la segona he començat a patir convulsions al terra mentre treia escuma per la boca i altres orificis, i amb la tercera, no em pregunti per què, he recuperat la fe en la humanitat. Gràcies sr. Gerent!

    ResponElimina
  2. Senyor gerent ha aconseguit dues coses. 1- amb el primer vídeo m'he quedat sense paraules. 2- amb el segon he sentit vergonya aliena com feia mesos que no sentia. El tercer vídeo ja el coneixia, però tranquil, que amb els dos primers n'he tingut més que de sobres fill de puta!

    ResponElimina
  3. Joer! perdoni ee és que m'imagino la primera en una convenció de tunning ple de poligoneros i ho deu petar!

    Que maques les versions ....

    Aplaudiments !

    ResponElimina
  4. De petits, al poble cantàvem: arriba Espanya mon pare té una canya "pa" pegar-me al cul, perquè sóc un gandul...

    Però ha quedat clar que aquestes versions superen la nostra caspossitat...

    ResponElimina
  5. Bufff, estic més afectat que Montilla i Puigcercós junts!

    ResponElimina
  6. La meva preferida és la primera. Seria ideal per agafar en Losantos i fer-li veure amb les parpelles obertes rollo "La naranja mecánica".

    ResponElimina
  7. Ho heu aconseguit: he hagut d'anar a vomitar el sopar! Aguireeeeeeeeeeeeeearrrrrrghhhhhh!

    ResponElimina
  8. ... el pitjor de tot és que segur que a algú li fa gràcia... al marit de la Orco, segur...

    ResponElimina
  9. Una cosa es caspa, l'altre es posar l'Esperanza, aquí ens hem passat, com representa que haig de dormir aquesta nit?

    ResponElimina
  10. Acabo d'iniciar un procés de descomposició estomacal que durarà tot el pont...

    ResponElimina
  11. Hola, entré a tu blog por un contacto, me pareció muy bueno, no quería salir sin decírtelo. Voy a seguirte. Aprovecho la oportunidad para invitarte al mío que es de literatura.
    Un abrazo desde Argentina.
    Humberto.

    www.humbertodib.blogspot.com

    ResponElimina
  12. Crec que continuaré escoltant A Palo Seko i la seva cançó 'No a la tortura psicológica, no al retorno de Los Pecos'.

    http://www.youtube.com/watch?v=MYJKl1Sf6Oo

    ResponElimina
  13. Lo més trist és que hi ha tan poca diferència entre realitat i paròdia... Salutacions.

    ResponElimina