El senyor gerent copia quatre ratlles

.

[Brutus]
(...) Hem d’ésser, Caius, sacrificadors, però no carnissers; que tots nosaltres ens oposem a l’esperit de Cèsar, i en l’esperit dels homes no hi ha sang. Oh, si poguéssim ensorrar-li l’ànima sense tocar-li el cos! Però ja és pena si cal que Cèsar sagni! Amics gentils, matem-lo agosarats, però no amb ràbia. Tallem-lo com a carn digna dels déus, no com rebuig per a la dent dels gossos.
Que els nostres cors s’assemblin a aquells amos que atien llurs criats a un acte d’ira, però, subtils, després sembla que els renyen.
Això farà el nostre acte necessari sense fer-lo odiós, i als ulls del poble tindrem el nom d’uns homes que depuren, i ningú podrà dir-nos assassins.No cal que penseu més en Marc Antoni, perquè no farà més que el braç de Cèsar quan caigui el cap de Cèsar.(Pàg. 50)
Shakespeare, William. Juli Cèsar.
Barcelona: Bruguera, 1981

Potser havia estat un error meu no haver-ho esbrinat abans, però mai no havia esta gaire previsor i no m’havia interessat mai pels usos, els costums i les pràctiques de Buchenwald, en poques paraules, per com ho feien: amb gas, com a Auschwitz, potser amb l’ajut de medicaments, com també feien allà, tal vegada disparant una bala, o potser d’alguna altra manera entre els milers de mètodes que se m’escapaven, que no coneixia, que ni tan sols sospitava. En tot cas, esperava que no em fes mal (...) (Pàg. 184)

Imre Kertész. Sense destí
Barcelona: Quaderns Crema, 2003

No sabía lo que quería. Lo único que sabía era cuán distante estaba –él como todos- del vivir como hay que vivir lo que deseaba vivir. (Pàg. 49)

Calvino, Italo. La jornada de un escrutador
Madrid: Siruela, 1999



Els homes són estúpids i ignorants. D’aquí ve tota la seva misèria. En comptes de reflexionar, es creuen el que els expliquen, el que els ensenyen. Es trien caps i amos sense jutjar-los, amb un gust funest per l’esclavatge.Els homes són xais. Això és el que fa possibles els exèrcits i les guerres. Moren víctimes de la seva estúpida docilitat. (Pàg. 17)

Chevallier, Gabriel. La por.
Barcelona: Quaderns Crema, 2009

Chiquillos y chiquillas corretean al sol libres y sin freno. “Dejémoslos ir tranquilos y sin freno”, pensé; “la edad se encargará de asustarlos y frenarlos. Demasiado pronto, por desgracia”. (Pàg. 11)

Walser, Robert.El paseo
Madrid: Siruela, 1996

.