El senyor gerent prefereix el fuet al choped

.

Esperonat per les sabies paraules del nostre intel·lectual punkarra, el senyor gerent s'ha trobat donant voltes a la idea que vivim en una societat en la que es prefereix la còpia, la substitució, el reflex, abans que l'original o l'autèntic. Una societat que valora més les aparences finals, que no pas la qualitat d'origen.

Així, tal i com deia el Sr. Josep al seu blog, a banda de la paranoia de donar més rellevància a un ram de flors de plàstic que a un ram de flors naturals, o al fet de preferir compartir l'espai (limitat), el temps (breu) i la companyia (freda i sense retorn) amb una mascota pollosa i no amb un ésser humà, és una mostra evident de que valorem més la practicitat que no pas el compromís ni la responsabilitat (collons, clar que sempre hi ha alguna excepció, òstia)

Perquè una societat que prefereix els substitutius i rebutja aquest compromís en el seu dia a dia, i que fa de l'artificialitat el seu modus vivendi és una societat malalta i desorientada. Una societat que confon catalanitat amb barcelonisme, una societat que passa el dissabte al centre comercial en comptes de fer vida veïnal o associativa, una societat que confon els valors de l'aventura i el desafiament en una hora llogada de trekking, rafting, o parapent, o una societat que un cop cada quatre anys munta una mani, a destemps, és una societat que ha perdut els valors i que va a lo fàcil.

O per, exemple, una societat que valora en alt grau l'estètica i el maquillatge...abans que la naturalitat.

No, ara el senyor gerent, no els dirà que clama al cel contra les sessions de xapa i pintura a que es sotmeten les fèmines d'aquesta societat. De fet el senyor gerent creu que un maquillatge ben aplicat, un maquillatge que complementi més que no pas tapi, és un maquillatge intel·ligent. El senyor gerent també té molt clar que en determinades ocasions, el maquillatge pren el caràcter d'obra de misericòrdia o directament de miracle davant de (diguem-ho així) realitats anatòmiques difícils.

El problema, doncs, no és el maquillatge en sí. El problema el trobem en l'aplicació exagerada del maquillatge. Aquelles dones que confonen el maquillatge amb la creació d'una màscara que posa distància entre el seu ésser de veritat i el personatge que vol representar a la societat.

Senyors, senyores: quan el maquillatge és un engrut gruixut que distorsiona, ja no només la fisonomia, sinó també la personalitat, és quan el joc de màscares en el que vivim pren realment la seva dimensió.

Estiguin bonets.
.