LLEGIU PUDRITS, LLEGIU
.
L'escola podia ser una merda, però almenys era fàcil. Si eres capaç de recordar la taula del nou, evitar topar-te amb en Greg Pattershall i dibuixar caricatures de la senyoreta Cox amb ullals i ales de ratpenat te n'acabaves sortint. Cap d'aquestes coses t'ajudava gaire als trenta-tres anys.El que no et van ensenyar a l'escola era que tot això de ser humà es complicava cada vegada més quant t'anaves fent gran. Podies dir la veritat, ser educat, tenir en compte els sentiments de tothom i encara t'havies d'enfrontar amb la merda dels altres. Als nou anys o als trenta. (Pàg. 89)
Haddon, Mark. Un petit inconvenient
Haddon, Mark. Un petit inconvenient
Barcelona: La Magrana, 2007
De mica en mica, la confiança s'afeblia. És difícil de creure en alguna cosa quan estàs sol i no en pots parlar amb ningú. Just en aquesta època en Drogo s'adonà com el homes, per molt que estiguin l'un de l'altre, resten sempre allunyats; que si n'hi ha un que pateix, el dolor és seu i de ningú més, ningú no se'n pot carregar gens ni mica; que si n'hi ha un que pateix, als altres no els fa mal, per gran que sigui l'amor, i és això el que provoca la solitud de la vida. (Pàg. 179) Buzzati, Dino. El desert dels Tàrtars
Barcelona: Empúries, 1985
(...)Que ens arribi del cel o de l'infern, què importa,
Bellesa!, monstre enorme, càndid, que mous a l'esglai,
si en tu l'ull i el somriure i el peu m'obren la porta
d'un Infinit que estimo, que no he conegut mai?
De Déu? Satan? Tant és! Àngel o bé Sirena,
tant és, si ets tu qui ens fas -fada d'ulls vellutats,
ritme, perfum, calor, reina que m'encadena! -,
l'univers menys horrible i els instants menys pesats!
XXI - Himne a la Bellesa. Spleen i Ideal (Pàg. 41)
Baudelaire, Charles. Les flors del mal
Barcelona: Sàpiens Publicacions, 2005
La tierra que habitamos es un error, una incomptetente parodia. Los espejos y la paternidad son abominables porque la multiplican y afirman. El asco es la virtud fundamental. Dos disciplinas (cuya elección dejaba libre el profeta) pueden conducirnos a ella: la abstinencia y el desenfreno, el ejercicio de la carne o su castidad. (Pàg. 86)
El tintorero enmascarado Hákim de Merv
Borges, Jorge Luis. Historia universal de la infamia.
Madrid: Alianza Editorial, 1997
Barcelona: Empúries, 1985
(...)Que ens arribi del cel o de l'infern, què importa,
Bellesa!, monstre enorme, càndid, que mous a l'esglai,
si en tu l'ull i el somriure i el peu m'obren la porta
d'un Infinit que estimo, que no he conegut mai?
De Déu? Satan? Tant és! Àngel o bé Sirena,
tant és, si ets tu qui ens fas -fada d'ulls vellutats,
ritme, perfum, calor, reina que m'encadena! -,
l'univers menys horrible i els instants menys pesats!
XXI - Himne a la Bellesa. Spleen i Ideal (Pàg. 41)
Baudelaire, Charles. Les flors del mal
Barcelona: Sàpiens Publicacions, 2005
La tierra que habitamos es un error, una incomptetente parodia. Los espejos y la paternidad son abominables porque la multiplican y afirman. El asco es la virtud fundamental. Dos disciplinas (cuya elección dejaba libre el profeta) pueden conducirnos a ella: la abstinencia y el desenfreno, el ejercicio de la carne o su castidad. (Pàg. 86)
El tintorero enmascarado Hákim de Merv
Borges, Jorge Luis. Historia universal de la infamia.
Madrid: Alianza Editorial, 1997
-¿I que en fareu –vaig preguntar- de tot aquest deng o calé llarg, com tan presumptuosament l’anomenes? ¿És que no teniu totes les vetxes que necessiteu? Si voleu un auto, el podeu collir directament de l’arbre. Si us fa falta pasta, la preneu. Sí? Aleshores ¿a què ve aquesta xilarni sobtada per convertir-se en un porc capitalista? (Pàg. 73)
Burgess, Anthony. La taronja mecànica.
Proa: Barcelona, 1983
.
Molt bona la tria!
ResponEliminaPer cert, jo mai he llegit res de Dino Buzzati i ara tinc ganes de llegir-lo.
La taronja mecànica... Gran llibre i pel·lícula a l'alçada!
ResponEliminaSr. Josep,
ResponElimina"El desert dels Tàrtars" és molt especial. O agrada o avorreix. A mi em va agradar i trobo que té moltes interpretacions possibles. Ja m'explicarà la seva experiència.
Sr. Remitjó,
si, té raó, encara que en els darrers anys la realitat ja l'ha superada en més d'una ocasió.
Malgrat tot, la seva reflexió em fa pensar en el vell dilema de: què s'ha de consumir abans? La pel·li o el llibre?. Potser és un bon tema per una entrada un dia d'aquest...
A mi m'agrada "Les flors del mal"; vaig sentir un gaudi molt estrany i pervers al llegir-lo.
ResponEliminaestic llegint ara d en lobsang rampa hahaha
ResponEliminael medico de lhasa
i la trilogia
quina bazofia haha !!
me ls baixo en pdf i els cardo al reader 505 sony , evidentm,ent no els compro
a veure si quant acabi puc levitar i visitar el passat i el futur ....
Srta Llesca,
ResponEliminam'imagino que el mateix que en Baudelaire al parir-lo i pensar en la cara dels seus contemporanis.
Volgut felí,
si de cas, posi's un parell de pedres a la butxaca, no sigui que de tant levitar l'acabem perdent... En tot cas em té confós,... pensava que vostè cercava la levitació amb brasilenyes, polaques, i similarts.
Finalment, si vostè és tant "mamable" informi a aquest humil gerent d'on es baixa aquests pdf, si us plau.
els llibres en format word o pdf són al cerca de l emule
ResponEliminatambe t haig de dir que jo prefereixo els llibres tradicionals, de les biblios, pero alguns de serie b de sci fi americana o coses rares no hi son , llavors a l emule ( pel busca )o en descàrrega directa de pagines sudamericanes on pel que sembla la llei encara no hi ha arribat...haha
lo de les meuques si que hi vaig , pero jo de sempre que e llegit molt , una cosa no treu l altre, si tingues un fill ojala mai obris un llibre i creixes stupid i noble com un cavall.
ara vull fer unes coses que es diuen regresions amb una dona que anat a l india, un especie de viatge astral....mera curiositat..estic aborrit 1! quelcom s ha de fer ,no ?