16.6.10

El senyor gerent, a l'estiu, va en màniga curta

.
Arriba la calor i floreixen les tetes.

Però a banda d'aquesta bucòlica realitat, la canícula també produeix una sèrie de fets inexplicables entre certa part de la població. Sobre tot aquella part de la població que necessita de qualsevol argument per desmarcar-se de la resta, de diferenciar-se, de posar terra entre ells i la resta d'ovelles del corral.

D'una banda, ens els trobem a ELLS. Són aquells homes (joves, madurs, i vellots) que per molta calor que faci, repudien la samarreta, eviten el polo, detesten la camiseta imperi i fins i tot, s'obliden de la camisa de màniga curta. A ells nomès els hi va bé la camisa de màniga llarga, convenient arremangada pels punys, per tal de desprendre un halo de modernitat adinerara... un cert tufillo de costa brava o de jardins de calella de palafrugell (el senyor gerent és prou eloqüent?) i no entenen que han caigut al parany parat per les multinacionals de la moda casposa, que amb el pretext de l'etiqueta "casual", "esport" i similarts, ho tenen tot de cara per anar ingressant, sin prisa però sin pausa

Sovint, les camises en questió són de ratlles, o quadrats finets, que cadascú de vostès en tregui les conclusions que desitji.

Oj al dat: si es porten bermudes (de pinces o xinos) acostumen a anar per fora dels pantalons; però si és el capvespre i ja és moment de portar pantalons llargs (amb els putos mocasins sense mitjons) llavors la camisa va per dins (i es pentinen amb gomina cap endarrera). Però sempre, sempre, sempre, amb les mànigues arremangades, ...
Creguin al senyor gerent: ha arribat a veure especímens similars amb camisa de cocodrilo de màniga llarga convenient arremangades, bermudes cutres de mercadillo, i xancletes d'aquelles de plàstic de dit gordo. I més tiesos que un cagarro caminant pels carrers de qualsevulla que fos el lloc.


D'explicació nomès n'hi ha una i puta. Es pensen que van d'interessants. No abandonen el rol d'executiu o de càrrec mig-alt (o el fan veure) ni a la seva vida privada ni davant el passeig de mitja tarda per anar a fer el gelat. Desgraciats. Pobres d'esperit. Tot sigui per mantenir el teatre de les aparences (un audi de rènting de l'empresa o un bemeuve o similart també és indispensable).


D'altra banda ens les trobem a ELLES. Recordem que fot una calor que fa cagar... doncs no hi ha més collons que fotre's pantaló ben curtet, ensenyant catxes i tal i tal, cosa que agrada i molt al senyor gerent, però collons, on altres anys hi havia unes sabatetes planes, unes sandàlies romanes o un calçat adient a les temperatures extremes i a la facilitat de "desembrague" en cas d'axuxó, ... aquest any ens trobem les putes botes de pell fins a mitja cama... Nenes, cony, a banda de dificultar exercicis tipus aquitapilluiaquitalandinyu, us deuen pudir el peus que déu n'hi do, oi guarres?.


Això sí, ben apretadetes fent tremolant les natges al costat del fill de puta de la camisa de màniga llarga d'abans.

Colla de fills de puta!!!


Estiguin bonets i vagin per l'ombra.
.

15 comentaris:

  1. La dita diu "Pits passejant, terrasses plenes", i no falla. L'estiu arriba i totes les putes a ensenyar carn flàccida.
    D'ells diré que tant de bo les mànigues arremangades actuin de torniquet infernal i que la única solució sigui amputar, i d'elles espero que se'ls coguin els peus fins que se'ls separi la carn de l'os i què cony, que s'hagi d'amputar també. Imaginin l'estampa amb ells sense braços i elles sense cames. Follant serien un Tetris collonut.

    ResponElimina
  2. Ah Doctor Muerte, els pits, els pits... quin motiu de perdició masculina.

    Qui no ha volgut tenir pits per estar-se tocant tot el dia?

    Ara i aquí, invoco a l'Odisfera a que el proper dia 1 de juliol, sigui el dia de les tetes, pits, mamelles, globos, mames, etc... i que omplim la nostra estimada reserva bloguera de tetes i similarts...

    què me'n diuen?

    ResponElimina
  3. Ei, que a l'Aznar l'he vist jo (en fotos, clar) navegant a un vaixell amb banyador i camisa de màniga llarga arremangada... Si ho porta ell no pot ser dolent. És un gran estadista. Ah, no, aquest és un fill de puta, el gran estadista era Napoleó.


    Compten amb mi per el dia de les mamelles. Fins i tot si són petites m'agraden, amb aquells mugrons dels què un es penja i no es solta.

    ResponElimina
  4. S'ha oblidat les ulleres de sol, que ni per entrar al Pachà se les treuen!. Podrits!

    ResponElimina
  5. I si fa una mica de fresqueta, el jersei a l'esquena, amb aquell nus que només saben fer ells i que es transmet secretament de pares a fills.

    Per cert, no hi ha res que odiï més que una dona amb calça ben curta però amb el jersei al voltant de la cintura. Filles de puta.

    ResponElimina
  6. A mi el que em toca els collons sobremanera és que no parin de preguntar-me "no tens calor amb aquesta jaqueta?" o "no tens fred amb només la samarreta?", això en dies d'entretemps com els darrers.

    Ara, quan fa calor de la bona? Té raó, fills de puta tots.

    Ah, i em sumo al Dia del Pitram.

    ResponElimina
  7. Posats a anomenar peces de roba odioses fins a la nàusea, jo afegeixo els pantalons bombatxo pseudo-hippies, molt encertadament anomenats "pantalons cagats". Els odio, a ells i a les meuques pijes aspirants a bohemies que els porten. Acostumen a completar el quadre amb alguna rasteta amb un picarol a la punta i unes ulleres de sol Ray-Ban.

    Respecte al Dia de les Mamelles, em sembla una idea molt maca, comptin amb mi (amb el meu suport i aportacions, no amb les meves mamelles).

    ResponElimina
  8. ja,ja,ja

    És molt bona aquesta descripció tevaaaa!!!
    Ja veus que sóc nova en aquesta casa teva...
    Però amb el que he rigut, segur que torno!! (això si m'ho vostè m'ho permet?)

    ;-D

    ResponElimina
  9. A tots/totes els/les que s'acullen al dia del mamellam, espero poder veure-ho en els seus blogs el dia indicat.

    A la resta,... maricons.

    Eli, (sra o srta?) benvinguda i espero veure-la sovint. Això sí, després NINI: ni es queixi ni vagi de finolis.

    ResponElimina
  10. M'apunto al dia de les mamelles, tot i que jo en faig campanya tot l'any.

    Aneu escollint un dia pels culs també, que convé no deixar-los de banda.

    Potser hauríeu d'anar preparant algun banner o quelcom similar per poder-ne fer publicitat.

    ResponElimina
  11. Un home que tingui fred a l'estiu, encara que sigui al capvespre, el que li passa és que és infollable. Què collons, un tio de debò no té mai fred, ni a l'hivern.

    ResponElimina
  12. Oh! quin horror les sanda-botes, jo cada cop que els veig s'em posa tot de punta.
    El dia 1 de juliol? m'apunto peró enviins un recordatori ja que vos sou tant organitzat Mr. Gerent.

    ResponElimina
  13. Benvolgut Sr. Gerent,

    Això de "senyoreta" és un terme obsolet,no?
    Sigui com sigui, sóc "senyoreta", perqué no estic casada. Era a això, al que vostè es referia!
    En tot cas, ja em pot dir Eli, i li permeto tutejar-me!
    :-D

    ResponElimina
  14. Srta. Eli, ens ve que ni caiguda del cel. Ahir vam tenir la baixa de na Noa Literal, i els memebres odisfèrics remanents ens preguntàvem qui podia ocupar el seu lloc... si no sap de què li parlo millor per vostè (i per nosaltres). Però la veritat és que encaixa perfectament al perfil.

    ResponElimina
  15. A mi sempre m'ha posat molt els homes amb camisa blanca de màniga curta. El colze morenu sota una màniga blanca em crema, molt. També trobo sexi les xatis amb escot i botes. Ara bé las que van amb sandàlies romanes trobo que brutegen (és una percepció).

    Em miro això del dia de les tetes.

    ResponElimina