El senyor gerent els ofereix vici intel·lectual

.


Com li podria explicar, sense ofendre'l, i amb les poques paraules que sé en francès, que el seu bonic país no és altra cosa que un desert per a nosaltres, els refugiats, un desert que hem de travessar per arribar al que anomenen "la integració", "l'assimilació?". (Pàg. 43)
Agota Kristof. L'analfabeta. Narració autobiogràfica
Barcelona: Laertes, 2005


Sé que el muerto es una categoría diferente del vivo, pero que el vivo es un artesano de la muerte, y el muerto un archivo de la vida. (Pàg. 108)
Manganelli, Giorgio. Del infierno
Barcelona: Anagrama, 1991


N'estic fins al capdamunt d'aquests guinyols, no els vull veure més, no els vull veure més. M'han muntat un sarau i no púc més, no puc suportar-los més, no puc, no puc més, no saben res i et miren com si fossis una cadira quan els vols ensenyar alguna cosa, que s'hi quedin per sempre a la merda, que no se'n moguin, jo no els en trauré, he fet el que havia de fer, he intentat fer-los-en sortir però no ho volen, s'ha acabat, no hi ha res a fer, hòstia, no els vull veure més, (...) (Pàg. 152)
Bégaudeau, François.La classe
Barcelona: Empúries, 2009


- (...) Mira, Roy, nunca creas que eres mejor que nadie sólo por tu aspecto o por los padres que tengas o por alguna otra razón que no te incumba directamente. ¿De acuerdo?
- De acuerdo.
- Parece sencillo, pero no lo es. Trata a la gente como quisieras que te trataran a ti, y si no tienes nada interesante que decir, no digas nada. (...) (Pàg. 94)
Gifford, Barry. Wyoming
Barcelona: Emecé, 2002

En la vida hay sucesos, contactos, vislumbres que parecen poner fin brutalmente al pasado entero. Se produce un choque sonora, como una puerta cerrándose a nuestras espaldas por la pérfida mano del destino. ¡Necios o sabios, id en busca de otro Edén! Tras un instante de consternación muda, ha de reiniciarse el peregrinaje, el doloroso esclarecimiento de los enigmas, la febril búsqueda de las ilusiones, la recogida de una nueva cosecha de mentiras con el sudor de la frente, todo ello para hacer posible la vida, para hacerla soportable, amable, con el fin de legar intacta a una nueva generación de ciegos errantes la valiosa leyenda de un país insensible, de una tierra prometida, en donde florecen las flores y las bendiciones...(Pàg. 32)
Conrad, Joseph. El regreso.
Madrid: Funambulista, 2007

.