El senyor gerent vol deixar les coses clares

.
CITA ANATÒMICA
L'ull és l'òrgan encarregat de la recepció dels estímuls visuals, compta amb una arquitectura exquisida i altament especialitzada producte de milions d'anys d'evolució. (Wikipedia)

CITA PSICOLÒGICA
-¿Científicamente también me puede explicar cómo se inicia el deseo sexual?-Aquí hay mucha controversia y además hay que puntualizar que en el enamoramiento se dan unos condicionantes culturales y sociales importantes. Pero hay dos elementos fundamentales que influyen en la atracción. El primero es visual, los humanos tenemos un cerebro muy visual y te puedes enamorar de una persona que por ejemplo sale en una película. Y el otro elemento que influye es el sistema olfatorio, que parece ser que tiene una gran importancia en el deseo sexual y la capacidad de reconocer el atractivo de la persona querida. (La Vanguardia)

CITA FEMENINA
Todo el mundo se somete a miradas, pero esto con mayor o menor intensidad según las posiciones sociales y sobre todo según los sexos. En efecto, una mujer está más expuesta a existir a través de la mirada ajena. Por eso la crisis de adolescencia, que tiene que ver justamente con la imagen de sí que se brinda a los demás, es a menudo más aguda en las jóvenes. Lo que se describe como coquetería femenina (¡el adjetivo está de más!), es la manera de comportarse cuando se está siempre en peligro de ser percibido. (Mujeres sin fronteras)

CITA CONCLUENT
¿por qué los hombres miran a todas las mujeres?
Te dare unos cuantos motivos:
1- Porque tenemos ojos en la cara y sirven para mirar.
2- porque es un acto reflejo e instintivo.
3- Porque al ser un acto reflejo e instintivo no se puede juzgar ni sacar ninguna conclusion como las que tu sacas.
4- Porque todas tus quejas tienen su raiz en tu excasa autoestima y tu inseguridad respecto a las demas mujeres.
5- Porque es normal que los hombres miren a las mujeres (y las mujeres a los hombres)
6- Porque seguro que tu tambien miras lo que te gusta o lo que te parece atractivo(como todas).
7- Poque es mas comodo (y mas absurdo) tener esa actitud infantil, que razonar como una MUJER MADURA y pensar que por mucho que mire si esta contigo es porque te quiere a ti. Por mi puedes seguir con tus celos de niña de primaria pero sois muy pesaditas con este tema, de verdad
(En femenino)

En fí, ja ho veuen, qui estigui lliure de pecat que foti la primera ullada...
Estiguin bonets i no s'encostipin..
.

El senyor gerent té molta mandra

Doncs sí...

Li fa mandra anar a votar
Li fa mandra utilitzar els transports públics
Li fa mandra fer cues
Li fa mandra sortir de nit
Li fa mandra la música electrònica
Li fa mandra les camises estretes i els pantalons cagats
Li fa mandra les ideologies, del color que siguin
Li fa mandra menjar light
Li fa mandra el sentimentalisme
Li fa mandra tant els tatuatges com els piercings
Li fa mandra els nacionalismes
Li fa mandra entendre els xavals d’avui
Li fa mandra els videojocs i s’aficiona al blogs
Li fa mandra dir i fer el mateix que els seus pares li deien ara fa...
Li fa mandra TV3
Li fa mandra fer i rebre regals
Li fa mandra pensar gaire quan va al cinema
Li fa mandra el futbol
Li fa mandra celebrar aniversaris, sobretot els de 40è aniversari, quina filloputada !!!

En definitiva, al senyor gerent li fa mandra sentir el xiulet de l’edat per començar la segona part del partit de la vida.

Estiguin bonets i facin bondats.
I si surten de nit, ni beguin, ni fumin, ni vagin amb donotes.

.

El senyor gerent va a la biblioteca

,

Era demasiado honesto, Tom, y eso acabaría por perderle. Creía que haciendo el bien se cosechaba el bien, y en cambio esto sólo ocurre por casualidad. Lo único que importaba era vengarse, y vengarse de la manera más implacable posible. (Pàg. 69)
Vian, Boris. Escupiré sobre vuestra tumba.
Barcelona: Circulo de Lectores, 1989

(...) Ustedes, representantes de la prensa, critican al Departamento de Policía como si sólo él, en un mundo lleno de pureza, sufriera del mal de la corrupción. Todas las instituciones humanas son falibles, y también el periodismo lo es, aunque ustedes, sus paladines, se resistan a admitirlo. (Pàg. 14)
W.R.Burnett. La jungla de asfalto.
Barcelona: RBA Libros, 2008

IOCASTA: Què pot témer l'home que viu dominat pel destí i no pot preveure res amb certesa? El millor és viure a l'atzar, com cadascú pugui.
(Pàg. 85) 950-975. Episodi III
Sòfocles. Èdip Rei.
Barcelona: Sàpiens Publicacions, 2005


(...) Dona, la vida és moda,
ja ho sabies.
D'avui ençà s'imposa
l'escondida faiçó de la nuesa
cap a la línia òssia
fins a la pols primera i última.(...)
La Cita. TERRA DE NAUFRAGIS.1956 (Pàg. 86)
Quart, Pere. Antología
Barcelona: Lumen, 1980

“(...) No siguis mai benèvol amb cap dona ni li revelis tots els pensaments que hagis meditat; quan li expliquis alguna cosa, amaga-li’n sempre una altra.” (Pàg. 274)
Homer. L’Odissea.
Barcelona: La Magrana, 1998

Però i què! Jo ja era lliure. Lliure, és la paraula que es fa servir per als homes. De les dones que han trencat les seves relacions o el seu matrimoni es diu que estan soles. (Pàg. 16)
Giroud, Françoise. Estimadíssim amor meu
Barcelona: Edicions La Campana, 1995

.

El senyor gerent "quiere ser millonario"

Qualsevol de les respostes és, sens dubte, correcte, però sàpiguen que si trien l’opció D, el senyor gerent podrà:

* obrir una delegació del seu taller a Santa Coloma per tal de fer front a les comandes de la nova línia de producció Barbie

* enllustrar qualsevol partit polític, amb el propòsit de mantenir-los cecs, sords i muts..., autistes en definitiva.

* passar-se pel forro qualsevol ideologia en pro d’incrementar exponencialment els saldos dels comptes a Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Penedès, per tal que els consells directius d’aquestes entitats (en part , com no, polítics), no s’oblidin d’enviar un pernilet per Nadal

* no tenir cap mena d’escrúpol ni cap rèmora ètica davant la família ni coneguts (si s’ha de fotre al gendre, se’l fot, i si toca donar pel sac al consogre, se li dona pel sac)

* incrementar la plantilla del nou taller de Santa Coloma, amb els proletaris rapats amb ínfules de JASP

* signar acords amb Somàlia per obtenir a preu de ganga, les mercaderies dels vaixells piratejats i un cop aquí, vendre’ls als floreixents negoci del carrer Trafalgar

* anar a passar els caps de setmana a Sant Andreu de Llavaneres

* passar-li un sobre untat al Sr. Josep, perquè parli amb el seu profe i modifiqui una cepa de la Grip A i creï la Grip Ñ, per difondre-la a les unitats ginecològiques dels principals hospitals espanyols

* comprar una partida de Tamiflu caducat per Internet per oferir una cura miraculosa als principals hospitals espanyols

* amistançar-me amb el “Bigotes” de turno, i aconseguir anar ben vestit amb trajos gratis

* dominar el valencià per si les mosques.

En fi, la llista és interminable, però en absolut inassolible. Tot és qüestió d’entrar en el cercle i convertir-se en un autèntic fill de puta.

Per cert, no s’oblidin d’anar a votar a les properes eleccions. Es el seu deure cívic.
Estiguin bonets.
.

El senyor gerent busca les diferències (II)

I vostés a qui triarien?

• Un és alt i l’altre baix


• A un se li suposa un recorregut professional currat i a l’altre també


• Un té un somriure més o menys franc, i l’altre té un somriu fals, molt, molt fals (i molt estudiat)


• Un piula, i l’altra també, però cada cop que obra la boca... cantaaa, vaya..


• Un se’l veu proper, i l’altre està per sobre del bé i del mal (Déu només té un focus i l’il·lumina tot a ell)


• Un és de comarques i ho reconeix (i ho gaudeix i ho explota i bé que fa), i l’altra,... l’altra és ciutadà del món, cosmopolita, guai, modern, merdós en definitiva,


• A un li agrada jugar amb la seva barba, perilla i mandangues similars, i l’altre va afaitat de “culwater”


• Un cansa, (i molt), però encara t’hi pots quedar enganxat de tant en tant; l’altre no cansa, no…fa cagar.


• Un és ell i la resta de l’equip, l’altre és ell, ELL, EEELLL i punto


• Un te mancances capilars, i l’altre es la puta viva imatge Sunsilk


• Un sembla tenir un sentiment polític/ideològic contingut, i l’altre ho esbomba als quatre vents


• Un està al capdavant d’una empresa privada, i l’altra està al capdavant del sector cinematogràfic del país (calia??)


• Un no sé si a anat mai a Los Angeles, i l’altra hi va anar l’altra dia representant un col·lectiu, però sortint ell sol a les fotos.


• Un s’inventa paraules en catalinglish i no passa res (tots ho fem), i l’altre, òstia l’altra, dicció Oxford, nen!!


• Un apareix en produccions estil Torrente i tampoc no passa res, i l’altre apareix en pel·lícules profundes, de reflexió, de pensar, de pensar, de pensar en fotre el camp d’una puta vegada.


• Un es gafapastista i l’altra també (ara sí, ara no, ara sí, ara no...)
  

Apa, estiguin bonets.

Inventari: el petit, l'alt
.

El senyor gerent els convida cuinar

.
El senyor gerent els presenta un plat senzill i ràpid per aconseguir música per le patillé.

Tres ingredients bàsics:

- sputifly (en la versió bàsica gratuïta)
- pixbox (si és que són clients de la Timofònica) o qualsevol P2P (emule,....), o fins i tot, el Itunes cabron.
- tunebite (versió craquejada)

Passos:

1 - Localitzi aquella peça musical, composició, canço, sainet, o el que sigui, a l’sputifly. Pot tastar-la abans, per cerciorar-se que és el que vol i la versió que requereix.

2 - Obri el seu pixbox, procuri que estigui a la temperatura ideal, faci la mateixa cerca que ha fet a l’sputifly, i descarregui l’arxiu (si es tracta d’una canço) o l’àlbum sencer.

3 - Un cop l’arxiu s’ha fet i s’ha refredat, posi’l sobre el marbre, i agafi el seu tunebite. Passi-li suaument pel conversor de formats, i...

4 - ...ja podrà disposar del seu plat musical preferit, gratuïtament i completament desprotegit, sense putos DRM.

Notes del xef:
Vostè pot utilitzar també les xarxes P2P per trobar el seu plat preferit, de manera que en la majoria de casos, s’estalviarà el tercer pas de la recepta, però potser li sortirà una mica amb gust de recremat, sobretot en quant a qualitat de só.
Malgrat tot, si decideix procedir per aquesta via, doti’s d’un bon desinfectant, doncs a la cuina informàtica no estan mai de més.

Calories del plat:
Depèn del seu apetit. Aquest plat podrà representar la compra d’unes quantes unitats de discs durs portàtils, o USB d’alta capacitat. Vostès decideix i vostè mesura la seva cintura.

Estiguin bonets, i tàpint-se aquesta nit, que fotarà fred.

Inventari: DRM, Sputifly, Pixbox, Tunebite
.

El senyor gerent es compra un microscopi

.
El senyor gerent s'ha comprat un microscopi. Ha fotut una escopinada a la plaqueta i s'ha possat a observar ràpidament.

I el que ha trobat és un món de microbis malparits que viuen i es reprodueixen en un medi hostil. Una metàstasi ideològica que pot provocar un colapse en el cos en que habita. Una infecció pudent d'odi contingut que fins ara no s'ha pres seriosament...

El senyor gerent, respirant feixugament, i amb el cor accelerat; ha aixecat el cap del microscopi, s'ha fregat els ulls, i ha apagat el porret de Maria Lluisa al cenicer.

Passin-ho bé. I no es droguin.
Estiguin bonets.

El senyor gerent perd un referent

.

El senyor gerent no ha estat mai un fan del cinema espanyol en blanc i negre, sobretot d’aquell que, quan només hi havien dos canals de TV, era gairebé l’únic que podíem arribar a veure i que a casa, s’hi referien com a “espanyolada”.

En tot cas, sí que hi havia un actor que li cridava l’atenció, tant pels seus papers còmics, com també pels seus papers dramàtics. Era, ja us ho podeu imaginar, el senyor de la foto; un senyor baixet, tirant a lleig, vestit discretament amb un trajo vulgar, sempre definit per un bigotet peculiar i que es movia per les pelis, amb una veu molt característica i amb una mímica força nerviosa i especial.

Per això, el senyor gerent vol tenir un petit i modest record per una figura que el va acompanyar en la seva transició de nano a adolescent, a les tardes de dissabte a Sesión de Tarde, amb comèdies desenfadades, tontes si voleu, casposes moltes vegades, però sempre de record fràgil. Un actor que va permetre al senyor gerent, accedir al món del cast destape femení de finals dels 70. Un personatge que també, per què no, va inspirar el vestuari del senyor gerent.

En definitiva, la viva caricatura de l’espanyolet de les èpoques més fosques, i també de l’evolució social d’aquest mal anomenat pais en els que ens veiem obligats a viure.

Estiguin bonets.
,