Benvolguts odiats,
La psique humana és borde i estúpida. Sutnormal i confosa; enigmàtica i perillosa. I no passa dia que hom no pugui demostrar que això és així; que són faves comptades.
És una catàstrofe que, dies abans, més de 700 desgraciats (i no és un insult, ans la pura descripció de la seva condició econòmica, social, mèdica, cultural i política) s’ofeguin (eufemisme?) enmig d’un mar que banya les nostres platges i que a més a més ha estat bressol i punt de trobada de grans civilitzacions durant milers d’anys.

Entre una cosa i l'altra, un sonat estavella un avió perquè sí. Perquè li demanava el cos, i amb ell s'emporta més d'un centenar de persones a l'altre barri, mentre l'empresa per la que treballava xiula dissimuladament.
Hase falta disir na más?
Escoltin fills de puta,... no arriben a la mateixa conclusió a la què ha arribat el senyor gerent?
No creuen que estem tots una mica malalts?.
I que, al moment, aquesta malaltia ens narcotitza?
Permetin al senyor gerent anomenar aquesta malaltia com el Síndrome de la Societat Accidental, (per Occidental). Saben quin és el virus que la inocula? La Hipocresia.... i no, no cal que demanin remeis, perquè no existeixen medicaments que la puguin evitar o que la pal·liïn. . Vostès, amb major o menor grau, també estan infestats.
Al loro podrits.
Ara, poden seguir jugant amb els seus mòbils de darrera generació. Estiguin
bonets.
Li recordo que la magnitut d'una tragèdia depen de la distància, un mort a la família sempre és més important que mil milions a la quinta hòstia o directament a òstia. Quan més proper més es veu que tothom hi pot caure...
ResponEliminaFa bé de recordar-li Molon labe, però el senyor gerent no anava per aquí. És més que evident l'impacte emocional quan hi ha un familiar pel mig. Però si això no és així... què passa? Ens importa gaire igualment?
ResponElimina