El senyor gerent envelleix amb dignitat

Volguts fills de puta,

Ja sabran perdonar al senyor gerent pel seu silenci de 50 dies i unes quantes hores (encara que segurament vostès ni ho deuen d’haver notat, colla de podrits).

La veritat és que durant aquest període, a banda de blanquejar calçotets i sargir mitjons, el senyor gerent s’ha vist abocat a una profunda reflexió sobre les conseqüències derivades dels refotuts divertiments amb que Cronos s'entreté sotmeten a la humanitat

Diversos fets l’han abocat a aquesta reflexió metafísica gens habitual en ell. Si vostès tenen ganes de seguir perdent el temps, vagin fen veure que llegeixen:

Flash Metafísic 1:
- Fa un mes i pico, còmodament espatarrat al sofà de casa, mentre llimava el botó del comandament a distància, el senyor gerent va entrebancar-se amb la MTV mentre feien anuncis. Cony, cony cony.. pensava el senyor gerent rememorant la seva esvaïda joventut, m’hi quedaré una mica a veure quins videoclips estan de moda ara... Però el que va passar és que, minuts després la senyora gerenta el va trobar garratibat al sofà i traient escuma blanca per la boca, mentre la pantalla escopia Gandia Shore, Jersey Shore, Madre a los 16 i resta de merda catòdica variada, SENSE UN PUTO VIDEIU MUSICAL! .

               
...que lluny que queda la filosofia inicial dels 80... per què no li canvien el nom per Maricons TV?

Flash Metafísic 2:
- Cau a les mans del senyor gerent el darrer número del “Popu” i acte seguit, el trio de gerents jr. que corretegen per casa es troben amb el cos garratibat i culpremut del senyor gerent enmig del passadís,  amb la revista fórtament pinçada per unes mans rígides i encarcarades i amb la vista fixa al sostre. El motiu: la foto de portada...jutgin vostès mateixos.

Quanta carn morta!!!
Una mica de dignitat geriàtrica, collons!

Flash Metafísic 3:
- El senyor gerent, després d’una despietada lluita a mort amb un bolquer farcit de merda (que no volia acabar la seva vida a la galleda de la brossa), entra al vatert a rentar-se les mans. A l’aixecar la vista, es queda contemplant el seu apol·lini rostre al mirall. Tot d’una, un lleuger brillu li fa fixar-se en la seva templa. Allà, enmig de la frondositat, detecta un pèl racista i disconforme que protesta disfressant-se de blanc. Pèl Fill de puta, pensa el senyor gerent, Menys mal que estàs més sol que el Mas enmig del Cercle d’Empresaris. Però al moure lleugerament la testa, els brillus es multipliquen infinitament... La reostia! - clama el nostre heroi - Això ja no és un pèl insubmís,....és una manifestació massiva, una revolta capil·lar sense aturador.

Flash Metafísic 4:
- Novembre, novembre,... perquè cada cop que escolta aquest mes, al senyor gerent se li ericen els pels del cul? Novembre, novembre.... ai la puta! Tal mes com aquest, el senyor gerent va caure al món. D'això ja en fa forces anys. I ja en van...

Bonus Flash:




Estiguin bonets.