El senyor gerent els explica una pel·lícula

Odiada audiència,

Algú de vostès ha perdut mai el temps amb una pel·lícula del 1997 anomenada Wag the Dog?

Es una flim sutnormal protagonitzat pel Hoffman i el De Niro que serveix per passar l’estoneta, però que al cap d’unes hores d’haver-la vist un rum rum va menjant-te la bola i acabes amb una explícit: "Ficció? ves quina colla de fills de puta tots plegats...." 

La cosa va de que un president dels uinaited té un problema amb la bragueta i per treure ferro a l’asuntu munta una guerra fictícia a can pixa. I aquí, en la guerra fictícia de marres, tenen el quid de la qüestió (de la pel·lícula, vaja): fins a quin punt la realitat que consumim en els telenoticies existeix o és quelcom produït i empaquetat perquè l’audiència borderline mundial ho consumeixi sense qüestionar-se res? 



 I així estem, volguts fills de puta. Si el senyor gerent ha perdut un minuts del seu valuós temps escrivint els dos paràgrafs de sobre, és per posar-los a vostès, grapat de rampoines, en context sobre el que va passar ahir en aquest mal anomenat país.

Que CiU va perdre? Ji,ji,ji... que ERC va guanyar? Juas, juas, juas, que els alienats de la CUP triomfaren? Visca Palestina, que el nano de la bicicleta està content? Muahahaha! Que peperos i ciutadans viuen el seu millor moment i que sociates no s’han enfonsat? Quem pixu, quem pixumuahaja...!!!

Vet aquí el senyor gerent que, de manera altruista, els explica fil per randa la cosa.

U- que a la gent de CiU, addicte al pactisme i al peix al cove, els hi cau un llamp a sobre i, com Sant Pau, es converteixen en estendards d’una cosa que es diu sobiranisme i que no saben no poden definir ni concretar (però sí pronunciar) no s’ho creu ni s’ho ha cregut ningú. Passa que no tenen més pebrots que fer descarrilar el tren que condueixen (la Generalitat de Catalunya), entre d’altres coses, perquè no tenen més carbó (calés) i busquen una excusa per no seguir amb la gestió “dels millors” i acabar prenent mal....

Mmmmmm.... Independència dius Artur?....ncht, ncht, ncht...
deixem-ho amb alguna cosa difusa...
Sobiranisme!... vale maco?

Dos – Amb la necessitat de fer quelcom per engegar el mandat popular de fa dos anys i mig a dida, només cal una guspira externa per dotar-la de realitat i fer-la creïble: 11 de setembre, senyors, 11 de setembre... ep, per cert, algú els ha parlat mai d’una pel·li del 97 anomenada Wag the Dog?

Tres – Els fets es desenvolupen fluidament talment una diarrea groga i febrosa. Així, detectada la necessitat, i calibrat el moment, arriba el moment de fer l’argument de la pel·lícula: que maca que seria Catalunya independent... les lletges lligarien per un tub, els lletjos cardarien per tots els racons, els amos de gossos portarien a cagar els seus xuxos a les placetes infantils amb cadenes fetes de botifarres purlom, tots els catalanets aniríem a treballar – qui diu treballar diu anar a treure el cap a la feina- amb modestos Cayennes i a totes les places i racons hi hauria una estàtua del messies, aka Artur Mas)

Quatre – Com més serem més riurem... amb aquesta màxima la maquinaria propagandística comença a difondre somnis a tort i a dret (magnífica la posada en escena de la roda de premsa del dia 20 de setembre a la seu de la Generalitat a Madrid)... i ai! Com que els catalans som així, ens empassem l’ham sense gairebé ni cuc (talment els impostos).

Cinc – Els fills de puta d’Espanya també ajuden involuntàriament a inflar el globus. Polítics, periodistes, tertulians, excolpistes, militars, en definitiva,... tot l’artefacte que fa gran a Espanya i la porta a la glòria de les elits europees.... fuuuu, fuuuuuu, fuuuuu, tots vinga inflar.

Sis – En un racó secret de la Generalitat que només el senyor gerent i uns quants més coneixen (la sala coneguda com HonorableDome -on hi ha un comptador gegant que, ding, ding, ding, va sumant euros per cada recepta-), el susdit es peta el cul de la risa que fa dies l’ataca arbitràriament. Ni el mateix Artur Mas es creu el que està passant, i encara més, l’efecte que està tenint tot plegat, completament lligat als seus designis. Per això decideix fer una campanya en la que no s'hi hagi d'esforçar gaire,... desenfocada per alguns, grotesca per els altres, messiànica per tothom.

ding, ding, ding...

Set – Arriba el dia de cagar el vot en una urna. Moltes cues i al vespre, oh sorpresa! Tots els catalanets de missa decepcionats i tots els catalanets republicans eufòrics però amb una lletja i sospitosa sensació de fred al clatell (una llufa? Però si encara falta pel dia dels innocents ....)

Vuit – Espanya respira a fons i, seguint sense voler entendre una merda, corre a carregar-se al Mas; el dóna per amortitzat. Europa, força sutnormal també, no acaba de veure-ho clar i uns diuen que si blanc, altres que si negre i la resta es mou per la gamma de grisos (essent gris l'Espanya Unida, blanc la Catalunya Independent i negre el Sabadell socialista).

/.../

El senyor gerent no segueix enumerant perquè, entre d’altres coses, va faltar a classe quan explicaven el 9 i el 10, però és igual. Ara mateix els hi arroja la conclusió:

Que es pensaven que era cert allò que deia el molt il·lustre de que: "poso la meva persona al servei de Catalunya, em sacrifico per catalunya, que patiré per Catalunya, blah, blah, blah". Que es pensaven que Mas no sabia que “LA GRAN MAJORIA”populart no l’aconseguirien, que el CLAM seria afònic? Que es pensaven que, una ment tan freda i calculadora com la seva i la del seu aparell polític, no sabien que les retallades els passarien factura, i que no n’hi havia prou amb el vot dels feligresos de missa de set, ni amb el vot de les tietes, ni amb el dels botiguers? Que es pensaven que CiU no sabia que, entre d’altres, tenia la gran indústria catalana i els banquers de Catalunya, en contra?

Wag the Dog, odiats meus, Wag the Dog

El que passava abans de l’”11 de setembre Shore” era que Mas n'estava fins als collons de cremar-se per res, de quedar a la Wikipedia com a un “home del frac” qualsevol, mentre el Duran li menjava l’orella i la resta dormitava en els escons del parlament (uns), consumien el seu temps fent eleccions internes i buscant homes de palla (altres), i llençaven merda contra Catalunya i els catalans, sense aportar cap compromís ni cap solució contrastada (la resta).

I així, un dia, segurament veient aquesta pel·li (o no), i quan la Rakòsnik s’estava treient els rulos per nar al llit, l'Honorable va dir-se: "que jo m’haig d’emportar tots els pals? Que jo m’haig d’empassar tota la merda? De què moreno..... Calla!!! I si el Jonqueres...."

I així estem, amics, i així estem.

Truites! (i sense trencar el ous, tu!!!)

Estiguin bonets.

I a la Camatxo i al Ribera, ni cas. Deixin que piulin,... total, segueixen sense saber sumar...
Per cert, això podria ser un argument pel proper sketch del Polònia de la tele 3 - la seva-, no troben fills de puta? Al loro!
Per cert (2), el senyor gerent també va anar a votar amb el lliri a la mà. Puta vida!