El senyor gerent turisteja

Volguts odiats,

Alguns de vostès encara deuen d'estar immersos en la crisi post-vacional, tot llimant-se les pelleringues de pell cremada mentre la seva ment encara se’ls escapa pels inhòspits racons que han trepitjat aquests dies d’estiu.

I segurament que, com a teràpia reparadora, ocupen el seu temps en fer recopilacions de fotos instagramades per amargar l’existència a amics i familiars (cosa lloable d’altra banda) o, si no són tan moderns, acabant de calcular la hòstia de la Visa que els està a punt d’arribar.

I bé... satisfets?

... en aquests temps que els turistes han foragitat als viatgers, i que, per la mateixa quantitat de calés, qualsevol fill de puta pot triar entre anar a fer la compra setmanal a la Corporació Dharma al Mercadona del costat de casa o anar a comprar un perfum de saldo al Harrods de London City en 48 hores, el viatjar com a concepte s’ha convertit en un producte de consum banal, superficial i sobretot, hipòcrita.

El síndrome IMSERSO s'ha generalitzat a tots els segments de la població, independentment de l'edat i de la posició social. El que ara es porta és fer km. i més km. per arribar a un destí llunyà (punt clau), admirar en viu els horitzons que hom ha vist centenars de vegades per tele i fer-s'hi la foto (segon punt clau), i destinar part del viatge en acudir a comprar als establiments comercials de franquícies/marques globals que no tenen cap mena de diferenciació amb les mateixes del país d'origen;  per tornar a casa tot portant la bossa de l'establiment ben visible per lluir el topònim habitualment imprès (tercer punt clau).

En definitiva, pel senyor gerent viatjar  fer el turista s'equipara a una mena d'experiència en un parc d’atraccions mundial, orientat al consum i a la frivolitat, a l’experiència superficial i asèptica i a la comoditat tingui el cost (social – mediambiental-econòmic) que tingui.

I viatjar què és, eh senyor gerent julai?

Ah amics, viatjar és una experiència pròpia ja del Romanticisme, força allunyada de les possibilitats dels desgraciats que formen el 95% de la població (vostès).
Viatjar, amics, no és nodrir l'ego per fer-ne lluïment snob després... viatjar és nodrir l'ego amb unes ànsies de coneixement, de vivències i d'experiències, amb la finalitat de forjar el caràcter, o d'enriquir el coneixement*.

Què?... no? Mirin, contin amb el senyor gerent els turistes que coneixen de primera, segona o tercera mà...

- són viatgers o són turistes els guiris que inunden determinades ciutats per fer-se operar la miopia, per procurar-se una inseminació in vitro o per inflar-se les tetes (elles) o allargar-se la tita (ells) ?

- i els que opten per nar a prendre unes aigües termals a can pixa rellisca, siguin iaios (per prescripció facultativa) o siguin modernets-casuals trasnotxats (per prescripció reputativa)?

- s’imaginen un viatger a Thailandia contribuínt al proxenetisme? No, sempre serà un turiste. Potser el mateix que, amb l’excusa admirar grans paisatges i sentir el contacte tel·lúric de la natura desfermada aprofita el seu viatge al Triangle de l’Opi per carregar la motxilla de brown sugar 
(pam-pam-pam: triple combo turisme sexual – turisme de droga – turisme ecopolles)

- i si volen seguir amb el contacte amb la natura, però fugint de l’exotisme ens trobem els turistes rurals, els que escolleixen lliurement trepitjar fems i menjar fuet a tot hora en un mas (alguns amb sort, encara troben cases autèntiques, no barraques forjades de Pladur i Ikea i forrades de pedra artificial per fora). Aquests xiruqueros prefereixen fer-se despertar-se pel campanar del poble a les 3 del matí o pel pollastre fill de puta a les 6:30, que gaudir de barra lliure d’alcohol i practicar esport a Lloret (balconing n'hi diuen?) o a celebrar un comiat de solteria de 24 hores en plena Rambla alcohòlica de Barcelona (diuen que cap i capçal de Catalunya, escoltin... tot i que el senyor gerent no s’ho creu pas. Tothom sap que la capital de Catalunya hauria de ser Sant Pere de Torelló o Calldetenes).

- i si l’experiència natural no els reconcilia amb vostès mateixos, fills de puta, provin el turisme religios o new age (ve a ser the same): Jerusalem, Fàtima, Lourdes, el Valle de los Caidos, el Fort Knox Vaticà, Camí de Santiag (quanta hipocresia especialment en aquest).... facin, facin.... sempre podran aplicar-se l’etiqueta de cultural, d'anti-stress, o d’esportiu a la mentida que triïn per sentir-se bé amb vostès mateixos...

- ara, que per sentir-se bé, què millor que omplir-se la panxa i buidar la cartera amb el turisme gastronòmic. A pagès esperen amb candaletes tots els passarells pixapins que es vanten d'haver menjat aquí, d'haver degustat allà, o d'haver cagat esferificat més enllà.

I recordin... su diu Adam "Estòmac Hipetròfic" Richman

- si el que es vol es animar l’autoestima, tot buidant la panxa i la cartera a l’ensems, visitin desgraciats d’arreu del Tercer Món (Spanya no compta) i facin veure que els ajuden tot col.laborant amb projectes ONG (i pseudoONG) dissenyats per exprèmer al màxim les aportacions pecuniàries dels incauts progres-jipis-solidaris.

- diuen que vostès són viatgers turistes d'aquells que es tornen morenos fotent cues de 2 hores mínim per entrar a museus massificats on les principals atraccions (imposades per Bilderbergs, Opus, Illuminatis, Le Siècle varis, i sobrevalorades per la massa ignorant) ni es veuen darrera de centenars de clatells i colls tensats fins al límit.

- i se n'han trobat d'aquells altres, que foten quilòmetres i quilòmetres d’avió-autocart-cotxe per tirar-se per una tirolina o per baixar un riu o un gorg? Buff... no, gràcies. El senyor gerent els assegura que baixar pel costat del riu Ripoll també pot ser una experiència igual de adrenalítica (i traumàtica).

En definitiva, viatjar turistejar avui en dia no és una opció personal, reflexionada i escollida. Fer el turista és avui en dia, obrir el Let's bonus o el Lastminute del moment i veure on (ells... ELLS) et porten.

I el senyor gerent, ara, els repeteix.... satisfets de les seves vacances de merda?

Ah, però no desesperin: per l'any vinent hi ha solució... dues concretament...

Per vostès:

- sol i platja (o riu o llac o bassal) per reposar els ossos a 35º tot albirant tetes, pits, mamelles, culs, pitreres i paquets a l’horitzó mentre airegen la seva anatomia. És la menys traumàtica, nostrada i accessible per ser sincers amb vostès mateixos: adaptació a l'ecosistema.

Pel senyor gerent:

- tornar a cremar-se les pestanyes tot fumant pitillu rera pitillu, hidratar-se amb cervesa de tant en tanc, sucar la seva humanitat cada 15 minuts en una piscina per ell sol,... i reflexionar, sobretot reflexionar molt.

Estiguin bonets.




P.D. Bah! No s’ho creguin pas tot això: l’any vinent, la seva aposta ha de ser el turisme de creuer: la màxima expressió de totes les virtuts exposades, en un entorn tancat sense escapatòria durant 5 dies.
Ahh! si Marco Polo aixequés la tita el cap...

Cambrils-Badalona-Andorra-Marsella al seu
abast en un meravellós creuer pel Mediterrani

* ras i curt...amb la finalitat de follar, vaja.