El senyor gerent no celebra l'aniversari

Cantar diuent?
..muahaaha muahahahahaa!!!!

Ja sabran perdonar al senyor gerent però ell no pensa celebrar els 50 anys... els 50 anys que Raimon va començar a cagar en públic a Barcelona ciutat.
                                                         
Si, cagar, cagar... perquè cantar, el que hom pot entendre per cantar, aquest paio no n'ha tingut mai ni puta ideia.

Ja està bé de tanta Nova Cançó i de crear un panegíric al voltant dels 16 chochus i de tota aquella generació de monyes. Collons, si un era dolent, l'altra fotia irritació de colon a l'instant. Pensar que aquell jovent dels anys 60 agafessin com a referent cultural aquesta colla d'arreplegats....bruuuufff.... fa, encara avui, grima.

Senyor gerent, senyor gerent, l'està cagant de dalt a baix. El que el públic volia d'aquesta gentussa era la queixa, la crítica, la rebel·lió contra la dictadura... no pas l'art musical.

Ni queixa ni polles, estimats odiats. Pensar que una mica més al nord, en aquell territori infecte que s'anomena França, la joventut de la mateixa generació es dedicava uns anyets més tard a arrencar llambordes i a capgirar cotxes de policia tot protestant contra el sistema democràtic; que a l'altra cantó del xarc, els reaccionaris de la mateixa edat s'estaven preparant per bombardejar, aniquilar i subjugar la gent del Vietnam, i que a l´únic pais amb una mica de cordura per l'entonses,  la Pèrfida Albión, naixien els Rolling Stones i els The Animals mentre aquí, les grenyes polloses d'elles i les potes d'elefant d'ells, nomès perdien el cul tirant estaques i cantant al vent... colla de pringats!

Al senyor gerent no li estranya pas que ara foti 50 anys, succeïssin grans desgràcies... les riuades del Vallès amb més de 800 damnificats entre morts i desapareguts, la gran nevada del Barcelonès...o la boda entre el Juanito i la Sofia... i que collons s'esperaven? Es pensen que la Natura resta impassible davant les grans aberracions? Ara i aquí, el senyor gerent sentencia que tota aquella generació de bledes i titesfluixes en són els responsables últims. Que cremin al cel per aquest motiu!

Què collons és això de reivindicar-se escoltant la Marina Rossell? què significa emocionar-se escoltant el Juan Manolo Serrat? Com es pot fotre palles un amb la Mª del Mar Bonet? què vol dir l'autenticitat escoltant la veu de garrafa de Pi de la Serra? per què Espinàs, autor de A peu per Mordor* entre d'altres es fot a cantar i ningú li fot un roc al mig del cap? i...finalment...la Pregunta: quan collons es traurà la gorra el Llach? (potser quan els polls que deu criar ja siguin momificats?)

Cagumlaputa, cagumlaputa...entenen ara perquè en aquest país ha manat Convergència i Unió durant 30 anys i ara ens toqui, a més, aguantar el repicó?

Calli, gerent, calli... estic que trec foc pels queixals....

Però el més greu de tots, volguts odiats, el més greu de tots és que tota aquesta tropa d'indesitjables, lluny de ser coherents amb ells mateixos i de dir-se: "Fins aquí arribo, nanos. Aquests ja no són els meus temps", els molt cabrons han aguantat any rera any, vivint de subvenció institucional, de concert tronera a la Festa Major, del prime time de la tele 3 (la seva), i de revivals varis.
Redeu! que fot por veure'ls per la tele...tanta arruga, tanta pata de gallo, tanta pols en definitiva.
Tant de bo la Parca hagués triat millor i no s'hagués emportat a l'Ovidi Montllor, el bé negre de tota aquesta colla, i per aquest mateix motiu, l´únic amb coneixement de causa, l´únic amb art i dignitat.

En definitiva, cançó protesta? volen cançó protesta catalana, fills de puta?




 


Au, estiguin bonets.

* El xisto no és del senyor gerent, que consti. Només l'ha vilment, recuperat per l'ocasió.