El senyor gerent no sap si el got està mig ple o mig buit.

Delaguart amics de l'ÒdiT,

Saben vostès que, més enllà de l’estafa política a la què estem sotmesos cada quatre anys, de l’estafa patriòtica a que ens avoquen reiteradament els equips de futbol nostrats, de l’estafa matrimonial que fa de la monogàmia una realitat avorrida...; saben vostès que, fins i tot, més enllà de l’estafa de les xarxes socials a la Ret, o de la fabulosa estafa de la TDT que ens van col·locar fa uns anys,  tots vostès, volguts fills de puta, també estan afectats per una estafa més immediata i més subtil? I no, no el senyor gerent no es refereix a Undargarins, Millets, trajos o Palaus, noooo..

El senyor gerent es refereix a l’estafa continuada del dia a dia, una estafa de baixa intensitat però d’importants repercussions pel nostre ignorat amor propi i, el que és més important, per la nostra esquifida butxaca.

El senyor gerent s'explica.

Indocti discant, et ament meminisse periti

Et venen, per exemple, uns llugurrts que diuen que són la rehòstia (ja sigui per cagar, ja sigui per fer estar vitaminat) i quan, tot il·lusionat l’obres, et trobes el vaset mig buit,...

Seguim. Et compres un paquet Trident mentolat, per treure’t el gust de figa de la boca, lluites amb el puto paper de cel·lofana durant uns moments (apunt: el senyor gerent no comprèn perquè no foten els tancs, avions, i tota la resta de ferralla militar de cel·lofana: serien inexpugnables), i quan aconsegueixes obrir-ho, et trobes la meitat de la capseta buida... Més. Com que el llugurt per fer cagar citat més amunt, no funciona, et compres un cereals (com si fossis una gallina picafemers) pel tema de la fibra. Obres la bossa, i tatxan...!!!! la meitat buida.

Continua. Com que ni el cony de llugurt, ni els cereals funcionen, vas a la fruiteria a comprar fruita fresca; veus uns plàtans verds i macos, unes pomes molsudes i esponeroses, unes taronges oloroses i sucoses; els compres, i l’endemà, els molts fills de puta, estan més negres, pansits i secs que el Machín en modo cerca i captura de mineros.

Així les coses, per treure’t del cap el neguit de la pressió fecal et compres un paquet de tabac. Després de lluitar una mica més amb la cel·lofana, treus la cigarreta, l’encens, i... hòstia puta!!!, amb tres pipades, se’t consumeix...puto tabac Dharma ressec...

Desesperat, i tot passant de llugurts per cagar i dels cereals i de la fruita, et compres una bossa de patates xips, i deja vu, deja vu.... la bossa mig buida.

Total...la desil·lusió reiterada t’acaba afluixant el trau del cul i t’aboques a la tassa de vàter. Així, al final aconsegueixes cagar amb soltura, i en alguns casos, fins i tot amb alegria infantil d’aquelles que et fan brollar llàgrimes d’emoció. 
Envalentit, surts al carrer disposat a fer front a qualsevol repte....

I ai las!!!!

El món vacu, buit i eteri torna a l’atac. El món miserable, traicioner i mentider es rebel·la davant teu:

- Administracions públiques que juguen (com si de la Borsa es tractes) amb el preu de la T10, i que com a contrapartida t’ofereixen viatges en grup més propis d’unes vacances a Mauthaussen...

- Diaris que compres per informar-te i que, tot apel·lant a la llibertat de premsa i informació, (a 1,20 € l’unitat), confonen la velocitat amb el tocino i sovint són la veu cantant de grups mediàtics amb interessos crematístics i polítics immediats...

- Petits comerços (en diuen de proximitat – putos eufemismes) on adquirir el mateix producte que en un supermercat o gran superfície, pot costar-te molt més car (i en ocasions, amb menys garanties)...

- Comissions de 2, 3 i fins i tot 5 euros, per treure els teus propis diners dels caixers automàtics o clatellada mensual del banc per “administrar” els seus estalvis en paupèrrimes comptes d’estalvi a canvi de res...

I els budells tornen a rugir. I veus un anunci d’un llugurt per fer cagar a la tele....i tornes a començar.

Moralexa: no abusin del producte lacti.

Ja ho veuen. El senyor gerent no els enganya. El senyor gerent només practica la demagògia perquè vivim en una constant estafa.

Malgrat tot, estimats odiats, no desesperin: tenim sort de pertànyer a la raça escollida per Deunostrusenyor-Ament.

Catalunya BORDERLINE

Estiguin bonets.