El senyor gerent no accepta ferralla ni duros a quatre peles

No sé si saben vostès, ateus descreguts, que els camins del senyor són inescrutables. Per això, déunostrusenyor, en la seva infinita sapiència i després de repartir estopa i atemorir el personal amb càstigs eterns i privacions demencials, va tenir el detallet de posar el carmelet de la vida eterna davant les masses indolents i ignorants, per fer-les seves (tot conquerint la seva capacitat de lògica i raciocini).
El Gran Hermano executava així, una de les primeres accions de promoció comercial exitoses a la història d’aquest cony d’Humanitat.

Igualet, igualet, colla de consumidors compulsius, que els camins de la mercadotècnia i altres martingales publicitàries actuals que les empreses ens vomiten dia si, dia també.

Aquesta gran veritat l’ha constatat el senyor gerent en carn pròpia durant aquestes festes nadalenques  a l’anar a fer unes compres en un establiment de la cadena La Sirena.

El senyor gerent va acudir a l’esmentada botiga a comprar carn de gos congelada i cervell de simi pels canelons del puto Nadal, a més de gambes vermelles de Txernovil i sushi de Fukujima per celebrar el merdós Any Nou.

Ja es poden imaginar que la factura per aquestes menges congelades dignes de qualsevol  fill de puta aprenent de sibarita en congelats com és el senyor gerent (i segurament tots vostès) va pujar un pico.

Doncs bé, justament per assolir un determinat import en el total de la compra, la senyora caixera de l’establiment (lletja de collons), al tornar-li al senyor gerent la targeta de crèdit (anorèxica, escanyolida i tremolosa) , també li va donar una tira adhesiva plena de petits cupons de participació a un regal.

- Què és això? – que pregunta el senyor gerent

- Es una promoción para compras superiores a 60 € - contesta la susdita amb català tancat de Córdoba

- I...?

- Cuando rellene toda la cartilla, ganará un cuchillo

- No cal que m’ho donis...

- Pero si solo le quedan 4 puntos para conseguirlo

- Que nooooo!

Venedora de la botiga intentant colocar el cuchillo jamonero.

(ja s'ha comentat que era molt lletja?)

I la caixera va mirar al senyor gerent amb uns ulls tant esbatanats i oberts com es puguin imaginar el trau del cul del Ricky Martin després d’una sessió intensiva de pilates. La dona no entenia perquè un client no acceptava un esplendorós regal gratuït de merda..... un glamuros cuchillo jamonero. ...gratuït.... Gratuït de què?...després que el senyor gerent pagués un import per la compra efectuada que cobria de llarg el cost de producte, el marge de benefici i el cost del puto gabinet fet a la Xina continental per quatre cèntims.

El senyor gerent ho té clar. Si algú li vol regalar-li alguna cosa que es deixi de polles i que li regalin cash, o, en el seu defecte, que li facin un descompte sobre el total de l’import de la compra.

Però tant el ganivet (en el cas de La Sirena), com la olla i les cassoles (en el cas del Caprabo), o la pseudocova d’Aladino (en el cas dels programes tipus TravelClub, Punts Estrella, o tinglados afiliatius similarTs),...

Tant lo puto iPad dels collons (en el cas de diferents entitats financeres que te l’ofereixen a canvi de dos anys de comissions caríssimes pels seus productes i, a més, catacrac... de sorpresa el 19 % del preu del regal imputat a la propera declaració d’IRPF, quan l’iPad ja cria malves), o el paper de cagar del Barça (segur que tard o d’hora el donaran a l’Sport o al Mundo Deportivo) ...

Aquest sí que va acceptar el regal de marres.

Com fins i tot, un impressionant Dacia Sandero 1.2 valorat en uns espectaculars 6.000 €, (el regal pel qual tots mataríem) en gastar-te més de 260.000 € en la compra d’un pis (Servihabitat-La Caixa fa un parell d’anys)...

Tot, tot, tot s’ho poden fotre tot per allà on els hi càpiga.

Ens creuen il·lusos? Potser realment ho són... Potser encara algú de vostés pensa que regalen duros a quatre peles, o el que vindria a ser similarT, euros a vuitanta cèntims.
Estiguin bonets i no es tallin amb el gabinet jamonero.