2.9.11

El senyor gerent en fotria a foc a més d'un


El senyor gerent té un veí que es dedica a donar menjar als coloms. Fill de puta.

Un s’està al balcó de casa, fotent tranquil·lament la cigarreta i mirant les calces esteses de la veïna, quan de sobte, escolta un aleteig subtil i acte seguit nota quelcom humit i pastelós que li cau al seu clatell: PLOP!

Un està passejant despreocupadament pel carrer, amb els ulls guenyos de tant mirant culs i escots, quan de sobte, nota un cruiximent sota la sola de la sabata: CRRRRX!

Després de matar al gat,
qui té collons de seure al banc?
Un s’asseu a qualsevulla plaça, tot cercant l’agraïda ombra dels arbres (si és que als seus refotuts pobles existeixen encara places verdes), i al recollir els peus sota el banc topa amb quelcom i, al moment, una humitat li xopa tots els mitjons: CLOC! SHHEFF, SHEFFF!

Sí volguts odiats, sí.. Si s’han trobat mai en alguna situació com aquesta o similarT, llavors és que vostès han estat víctimes de malignes trampes urbanes instal·lades hàbilment pels maquis de l’asfalt, per l’exèrcit roig de les cantonades, pels revolucionaris de places i solars….

En concret, vostès han estat víctima del temible CAPAC (Cabrons que Alimenten Putos Animals Callejerus), grup emmarcat a la Internacional Revolucionaria GJSRF (Grup de Jubilats Sense Res a Fotre) i que a la vegada manté estretes relacions amb PQSI (Parats i Quillos amb Samarreta Imperi) i amb QVBVH (Quissoflautes que valoren més els Bitxos que la Vida Humana)

Tots aquests col·lectius, grupuscles i escamots campen amb total impunitat  pels carrers i places de les nostres ciutats, contribuint a l’empastifament tàctil i olfactiu de la resta de ciutadans, mentre, desafiadors, entonen l’esgarrifós crit revolucionari de ELL NO HO FARIA
Prenent el nom en va de la Naturalesa i l’Ecologia, van minant per allà on trepitgen amb els seus artefactes malignes: papers i embolcalls llardosos amb krispis o croquetes per gossos, bosses de plàstic estripades amb restes d’arrossos i capipota, o ampolles de plàstic tallades per la meitat, plenes d’un líquid putrefacte que hom ha gosat anomenar aigua, són les trampes més usuals.

I mentre tant, els estols de coloms els saluden al seu pas tot decorant intensament  finestres, cornises, voreres o cotxes amb llustroses i flamants cagarades, allà on aquestes màfies organitzades han deixat el seu paquetet alimentari...

Quin panorama tant maco oi?
Encara guanya més quan ho fan al
costat del parc infantil.
les gossades polloses i les manades pudentes de felins entonen la cançó de lloança l mentre segueixen a aquests indesitjables i s’ocupen de deixar els portals i places plens d’excrements, de restes de menjar podrit, de pèls i borrissols llardosos, i de petjades fètides, tot descarregant ara sí, ara també, les ordes de puces i altres bitxos-microscòpics-fills-de-puta al voltant de parcs infantils, terrasses de bar, patis comunitaris o parterres de gespa (on després els quissoflautes s’hi ajeuen com si res per connectar amb el bon rotllo i equilibrar el karma)

En fi, volguts odiats, ens trobem de ple en una gran hipocresia, això sí, tintada i convenientment customitzada pels defensors dels animals. Així, mentre el nostre lloat tinent-coronel Kilgore arrojava al llevar-se al matí...
¿Ho pots olorar, mindundi? És napalm. Res al món fot aquesta olor. Quina delícia ensumar napalm al matí!...
els fills de la gran puta del CAPAC exclamen:

“Ahhh!!! que bé olorar pixats i merda a tothora...Aquesta ciutat fa olor a....olor a victòria!” 

mentre van distribuint incansablement els seus còctels de contagis i infeccions de manera altruista i completament convençuts que actuen com a bones persones.


Estiguin bonets.

7 comentaris:

  1. Totalment d'acord! sempre he considerat els coloms com a rates amb ales, només superades pels gavians. Un bon estol de falcons afamats i a fer neteja! de passada que els devorin el fetge als quissoflautes!!

    ResponElimina
  2. Aquest estiu va morir el gat que alimentava. El tio, xulu com el que més, no va resistir tantes anades-i-vingudes amb les xatis del barri ni les baralles amb els contrincant. Els tenia ben posats, el mascle. Des de llavors em costa posar menjar al descampat de davant de casa.

    Sóc del CAPAC, si, i no sé perquè collons no puc dormir.

    ResponElimina
  3. De tot el que dius, jo podria capitnejar un escamot amb armament altament sofisticat amb llançaflames que es digues : EDCBADRV (Exterminadors De Coloms Barcelonins Altrament Dits Rates Voladores).

    També podríem fer un altre escamot, armats aquesta amb embuts i oli de ricí que digués: MMTG "Menja't la Merda del Teu Gos" i que quan veiés un infractor que no recull les "cacones" li endosessím l'embut i cagalló per la tràquea.

    ResponElimina
  4. Sí que és un problema tot això de donar menjar a les bèsties, sí... Miri sino els polítics, bankerus i tal: els donem de menjar i ens contagien la ràbia.

    ResponElimina
  5. Nosatres quan anem a fer el cafè el dissabte al matí tirem engrunes de croissants als perdals. Això compta?

    ResponElimina
  6. una vegada hem vaig carregar una vella d'aquestes que alimentava a les rates voladores i una parella de mossos hem va veure li fotia cops amb la seva pròpia barra de pa sec i vam venir a ajudar-me, bona gent aquests mossos.

    ResponElimina
  7. Quan es torni a creuar amb un d'aquest el.lements agafi la primera merda que trobi pel carrer i faci-li amb ella una mascareta facial. Ja veurà com ho enten de seguida

    ResponElimina