El senyor gerent no els recomanarà ni un puto llibre: s'espavilen !!

Si vostès tenen el mal gust de seguir regularment la merda escrita del senyor gerent sabran què en pensa aquest de les llistes. Per tant, ja es poden imaginar què en deu pensar el senyor gerent de les inacabables, llargues i insultants llistes de recomanacions que apareixen com bolets (verinosos) aquests dies previs a la tant nostrada i preuada diada nacional en la que barregem lletres i capullus (cling, cling...soroll de caixa registradora del Gremi de Llibreters).

 Llegiràs el que et diguin
i serà salva la teva ànima

I no només això... si vostès desconnecten de l'Odisfera i fan un volta per la blogosfera culta, intel.lectual i lletraferida, també podran comprovar que les recomanacions literàries, com la pols, com la merda, es reprodueixen a tot arreu, amb l'afegit però, que en l'àmbit blogosfèric l'ego juga un factor importantíssim i classista: tengui, tengui, falti, falti,... en aquest cas seria: JO ja me'l vaig llegir, aquest NO CAL que te'l llegeixis, JO li vaig dir a l'autor el què en pensava, JO vaig rebre el llibre de l'editorial abans que sortís al mercat, JO crec que podries començar per aquest,... JO crec que abans un Carver que un Roth, JO..., JO..., JODER....

Quina puta merda. Diguin-li maricon però pel senyor gerent, l'acte de llegir és quelcom personal; territori privat; i si volen, fins i tot territori sagrat; com anar a cagar.

Pel senyor gerent llegir no només és obrir el llibre, començar a passar pàgines i dale que te pego fins al final...
Pel senyor gerent, l'acte de llegir comença molt abans, volguts fills de puta. Comença triant, seleccionant, prioritzant. Comença establint un equilibri compromès, i sovint fràgil, entre la voluntat d'un mateix i l'esforç de recerca que està disposat a realitzar, de l'esforç de valorar, de decidir, de tastar, de creuar referències, ...fins a trobar el llibre que toca ser llegit en el moment en que ha de ser llegit.

I tu, fill de puta?
Ja t'has comprat el darrer del
Gaspar Hernàndez?

Però no pateixin pòtols, aquest concepte de lectura que defensa el senyor gerent i algú més, no és el que està institucionalitzat (ni a nivell mediàtic -on manen els 40 principals de cada temporada-, ni a nivell escolar -on manen els currículums encarcarats i despersonalitzats que sovint resten voluntats en comptes de sumar-les).

Pulutant, si vostès volen llegir quelcom, només hi ha dues realitats:

• que a vostès tant els foti llegir com cagar: Llavors només cal que obrin les pàgines dels diaris o veure els telenotícies de la TeleTres per comprovar com el contingut editorial i informatiu (la raó de ser dels mitjans de comunicació) deixa pas al contingut publicitari i al discurs cultural que toca segons les elits i segons el moment (la raó crematística dels mitjans de comunicació) i el seu ego intel.lectual, sense cap mena d'escrúpol, podrà triar entre una llista de no més de 100 o 150 llibres classificats agradablement per evitar rumiar gaire: literatura nacional, estrangera, contes, clàssics, infantil, còmic, biografies i autoajuda. Triïn i fins l'any vinent no caldrà que torni a passar per aquest mal tràngol.
  
  
• que a vostès els interessi llegir quelcom triat personalment i no es vulguin deixar endur pel sistema enlluernador: Llavors tindran un problema. Caldrà que s'aixequin del sofà per anar a la biblioteca i triar i remenar, i fullejar, i olorar, i repassar. També caldrà que cerquin a la Ret racons que s'escapin del mainstream institucional i cultural. I un cop fet això, estaran en condicions de prendre la seva decisió, la seva tria (el senyor gerent reconeix que triar costa, doncs no estem acostumats a fer-ho). Llavors la llista de recomanacions -farcida de llibres "40 principales", propis d'una lectura fastfood o fastshit-, la poden fotre al cul de qui es preuï ser-ne l'autor.  

I no, no pateixin, encara no ha arribat el moment que el senyor gerent llegeixi això.
Estiguin bonets.