El senyor gerent no creu en les casualitats

"Casualitat" han dit? vaya puta paraula de merda, digna només de boques i ments pusil·lànimes

És casualitat que el món desenvolupat, civilitzat, capitalista, hagi intervingut a Líbia per aturar contenir el genocidi que està muntant aquella mena de germà lleig dels Calatrava amb excés de toxina botulímica entre cella i cella, que mana allà? No, no és casualitat, és un fenomen econòmic anomenat: una-setmana-de-pujada-continuada-del-preu-del-petroli-nunca-más .

És casualitat que Telefònica anunciï l'acomiadament de 6.000 treballadors i, amb un parell de dies de diferència, les millonades que es repartirà la direcció de l'empresa? No, no és casualitat, és un exercici de cinisme i de mala llet. Una cortina de fum calculada, per dispersar l'atenció mediàtica, política i social.

És casualitat que en les democràcies, règims, sistemes civilitzats, occidentals capitalistes, només hi hagi dues alternatives de poder: centre-dreta o centre-esquerra?. No, no és casualitat; és voluntat de l'oligarquia econòmica per poder mantenir el seu status quo (grup Bilderberg, diuen? ha, ha, ha...il·lusos.) i engatussar al ramat amb una llibertat controlada.

És casualitat que tots els arguments vomitius del PP, hagin estat publicats, dies abans, per El Mundo?
No, d'això se'n diu agenda política d'una banda i globus sonda de l'altra.

És casualitat que existeixi un determinat número d'energumens, que més enllà de deixar clar que tenen un ordinador, una connexió a la Ret, un bloc (i els mandrosos i modernus un Twitter de saldo) només fotin que pixar-se i cagar-se en allò en que participem dia a dia, i ho fem de forma il·lustrada i per escrit, esdevenint per tant fills putatius de l'Odi? Dit d'altra manera, és casualitat que el senyor gerent arroji setmanalment en aquest racó virtual? No, no és casualitat. Es necessitat.

Per això que, aquest any de merda, la diada de Sant Jordi (la que alguns pretenen que algun dia pugui arribar a ser la diada aigualida nacional, en la que es deixin de banda reivindicacions nacionals i deutes històrics, i es  triï l'aspecte lúdic, festiu i còmode d'aquesta festivitat mercantilista) caigui en plena Setmana Fanta, no s'ha d'entendre com una casualitat, sinó com una voluntat de merda d'un d'aquests deus que juga amb nosaltres des del seu cel d'Odi.

Aquest any, aquest déu cabró, davant el monopoli que els americans han fet de l'11-S, deu d'haver pensat:

"Donem als catalans allò que tant es mereixen (pobrets): dintre de la Setmana Fanta, cada cop més exclusiva dels hipòcrites, aquells que només van a missa, per casaments, defuncions, comunions, per beneir la puta palma o per mirar el cul dels escolanets, posaré la diada de Sant Jordi, un dia dedicat als ignorants lectors procrastinats que no tenen pebrots de tocar cap llibre en tot l'any i que pensen aconseguir la redempció lectora i l'accés a l'Olimp de l'Intel·lectualitat de pacotilla en només una passejada de Rambla..."  

I sia...

I així estem: tal i com diu la dominàtrix del Maresme, patint aquesta setmana Fanta tant odiosa.

Estiguin bonets i agafin el paraigües.