7.2.11

El senyor gerent vol un puto trist, simple i patètic cafè

Volgut bestiar de l'odit.
Segurament vostès m'entendran si els dic que hi ha moments del dia en que un -vostè, jo, o l'individu que està tafanejant ara mateix per sobre la seva espatlla-  seria capaç de matar per gaudir de cinc putos minuts de tranquil·litat tot gaudint del fruit torrefacte del cafetal. Ergo est, fotent-se un cafè com déu mana (i qui diu cafè diu, tallat, xocolata maricona o caldo infusionat d'herbeta jipi-merdosa). La qüestió és disposar d'un moment de calma en el tràfec diari i fotre's el brebatge entre pit i espatlla.

Ara bé, desconec si vostès tenen la sort de gaudir de gaire temps per cruspir-se l'entrepà matinal a la seva feina, o, si és el cas, a la seva ocupació mal remunerada,... (dono per suposat que els que estudien foten el que els surt del pebrots).

Pel que fa al senyor gerent, els puc assegurar que no. Que sempre s'ha de fotre l'entrepà cuita-corrent, cremar-se la laringe amb el cafè o tallat, quedar-se a mitja conversa lasciva amb la secre mamelluda del departament de compres i cardar el camp volant cap al despatx perquè sempre hi ha algun fill de puta (dels que manen) que no sap com apuntar-se al facebook, que té problemes amb el Ctrol+c i Ctrol+v del word, o que no sap duplicar un full de càlcul de l'excel (casos tots verídics, s'hu juru). I és clar, en moments d'apuru, els molts mamons truquen al mòbilt del senyor gerent...

Bé, un cop posat en context el moment i la importància del "tast", retrocedim al moment de la "compra" i culminem l'arrojada de ràbia amb la que gesugris nostrusenyor els ha beneït avui.

Ning-nong, les 9:30 del matí,...hora d'esmorzar al currele...
Clap, clap, clap,.... baixar escales i cap a la cafeteria...
Entrar a l'antre i divisar la cua a la barra... bé, poca gent, només 3 o 4 individus, je, je, je... avui el senyor gerent tindrà temps de gaudir de l'esmorzar....

I una puuuuuuta merda

El senyor gerent arriba a la cua. El simi del davant de tot (bocata bacon amb coca-cola light)  parla amb el cambrer lleganyós:
- un cafè descafeïnat, ...amb vas llarg, ...i una mica de llet, ...ni freda ni calenta, ....però descremada.
Els ulls del senyor gerent es comencen a injectar en sang.

Toca al segon primat de la cua (bocata xorisets fregits i coca-cola light):
- Bon diaaaaa, (cantarella estúpida de lloca escalfa braguetes: no coneix de res al cambrer), posa'm una menta-poleo amb un vas per emportar, ...que sigui molt calenta, ...i m'hi poses uns quants glaçons. ... i no m'omplis gaire el vas, ...que no tens sacarina? (Es gira i crida a una taula del costat) Ai nenes, digueu-me que voleu, que ja em toca, ji, ji,ji...

Al senyor gerent li puja la temperatura, i nota les gotes de suor començar a néixer a les seves temples...La fulana segueix:
- I posa'm també un tallat ni fred ni calent, ...amb llet de soja, ....ni freda ni calenta, ...ji,ji,ji... i posa'm també un cacaolat calent amb got de tubo, ...però que no cremi gaire, eh?, ...i posa'm també un cafè americà amb tassa, ...i amb unes gotes de llet descremada,...perquè llet omega 3 no en teniu, oi...?
A la ment del senyor gerent només hi ha lloc per una imatge: una canya esberlada, entrant i sortint d'una cavitat anal...

Arriba el torn al hominoide que precedeix al senyor gerent (bocata embutit colesteròlic):
- Posa'm 5 cafès, ...dos normals ...i tres descafeïnats. ...Els descafeïnats amb got de plàstic ...que són per emportar, ...els normals, amb got de vidre i amb dos glaçons.

Mein Gott !!!!!  El senyor gerent es comença a estirar els cabells i, quant ja li toca a ell, té tots els braços esgarrapats. El cambrer el mira; el paio encara no s'ha dignat a treure's la lleganya de l'ull. El nostre heroi parla:
- Només vull un trist, simple i patètic cafè sol. Sabràs fer-lo???!!!!

I ara la reflexió pedagògica del final: de veritat, apreciats fills de puta que colmeu les cues de bars, cafeteries, selfservis, i la resta d'instal·lacions de restauració per a desgraciats, i provoqueu cues amb els vostres capritxets de sibarita descafeïnat i caspós, penseu que el meu puto cafè de merda i el vostre gran tallat amb llet descremada, desnatada, amb soja, sacarina, vas llarg i amb l'escopinada del cambrer, no tenen el mateix gust? Gust de merda, vull dir... com pertoca a tota cafeteria d'empresa, amb personal que no arriba mai als tres mesos en el seu lloc de treball i que per tant, fot anar les màquines del cafè amb la punta de la polla.

Però,.... tranquils, tranquils, ....
Estiguin bonets i quan demanin a la barra, pensin amb el senyor gerent.

17 comentaris:

  1. Fem un grup de Facebook reclamant que el cafè no tingui més escuma que la cervessa?

    ResponElimina
  2. Senyor gerent.. compris una nextpresso i posi-la al despatx.. o a la taula... o deixi el cafe que lo posa nirviós

    ResponElimina
  3. Hi ha gent molt rara al seu voltant. Vaja amb compte.

    ResponElimina
  4. Però quina colla de mariques els de la seva feina! Són ells els que s'haurien de comprar la nespresso dels collons per posar-la als seus despatxs i fer-se els seus cafès amb llet de burra mentre es foten el dit petit pel cul.

    Aprofito l'avinentesa per fer-los saber que m'he fet un perfil de facebook. És purament professional, però els aniré agregant igualment.

    ResponElimina
  5. Quan jo isc a prendre el cafè (sol o alguns dies tallat), torne en 5 minuts. Alguns dels meus companys, però, poden estar-se més de 40 minuts esmorzant. Potser ells demanen aquest tipus de merdes que vostè denuncia i això els dóna dret (per algun tipus d'esmena al conveni col·lectiu) a 30 minuts més de temps lliure.

    Els equivocats som nosaltres...

    ResponElimina
  6. Es com aquell capitol dels Simpsons que sota de les paradetes d'una fira de menjars internacionals hi ha una cinta transportadora que envia el mateix menjar a totes les paradetes, demanis el que demanis...

    ResponElimina
  7. Jo mataria cada matí pel primer cafè, que em costa 50 cèntims, és de màquina i es fa dir Capuccino. I com que és "taaaaaaan" bo, no hi ha mai ningú fent cua.

    I a les lloques de la seva feina, ja els hi pot dir que per anar més ràpid demanin directament un "desgraciat"!

    ResponElimina
  8. Això li passa per anar a esmorzar a la mateixa hora que els funcionaris... treballi una mica, collons!

    ResponElimina
  9. Pitjor encara són els que, mentres vas fent el seu "tallat especial", et van dient quan has de parar el raig del cafè, i et demanen veure i fins i tot tocar el pot de la llet per veure si és calenta, i en funció d'això, et van dient quanta estona has d'estar escalfant la llet. Fillsdeputa.

    Quan curres a un bar i algú et demana simplement "un tallat, si us plau", si poguessis el convidaries i tot.

    ResponElimina
  10. A mi el que em fot nerviós és quan em pregunta el cambrer. "La llet freda, calenta, natural, destemplada, bullida? Eh?"

    Bang! Bala al front. Mort el gos, morta la ràbia.

    ResponElimina
  11. No prenc cap tipus de cafè, pel que tinc la sort d'estalviar-me aquesta tortura. Això sí: em toca suportar aguantar el lloc dels que diuen que van a fer "un cafè" i tornen al cap de més de mitja hora d'haver marxat. Però no només això. N'hi ha un que per els 12 se'n fot un altre i està mitja hora més. Entre poc i massa!

    ResponElimina
  12. Volguts odiats,
    i ningú fa cap comentari del fet que els individus aquestos, es foten aquestes palles mentals per mantenir la línia a l'hora del cafè, però el bocata se'l foten de bacó, de xoriç, de frankfurt... això sí...la coca-cola light.
    Fills de puta !

    ResponElimina
  13. jo el cafè només me'l foto en enema....això sí, ni molt calent ni molt fred.

    ResponElimina
  14. Senyor gerent quan vulgui quedem per fer un cafè, només vostè i jo. El meu mòbil és 6513854 i dos números més.

    ResponElimina
  15. Anònim, quan vulgui. El meu codi postal acaba en 05.
    I a partir d'aquí, que tinguem sort, oi?.

    ResponElimina
  16. Només dues coses:

    1- Baixi a esmorzar quan tota la púrria no hi sigui. Poc a poc serà més com jo.
    2- Diguim que és Gràcia i no pas Merinals, per pietat, encara que sigui mentida...

    ResponElimina
  17. Doncs sí, se'n podrien anar a prendre pel cul tots plegats. Jo, com la iaia, he treballat en un bar-restaurant, i quan et comencen a donar instruccions i especificacions (el te en aigua bullint només 3 minuts i mig, justos) et vénen ganes d'escopir-los a la tassa, però quan els tens al davant; o això, o bé en algun moment de debilitat dir-los "mira, entra a la barra i fes-t'ho tu, al teu gust".

    ResponElimina