25.2.11

El senyor gerent treu la pols de la biblioteca

Wilde era un paio brillant, loquaç, amant de l'esteticisme. Un individu que, intel·lectualment, no encaixava en la societat anglesa de la segona meitat del segle XIX; societat homòfoba homòfona que, com un bitxo raro, l'encausa i el condemna per escàndol i indecència. Un paio, un autor, un esteta transgressor, contrapunt de la moralitat dominant, capaç de dir, després de tornar d'una visita a EEUU, que ell només tornava de Vulgaria, un territori poblat de vulgars... Altres perles seves són: que el públic te una necessitat insaciable de saber-ho tot, excepte el que val la pena de saber, o que la vida és massa important com per prendre-se-la seriosament, o que cada un de nosaltres som el nostre propi dimoni i que fem d'aquest món el nostre infern. I la darrera, en el seu llit de mort, adreçant-se a la paret, va deixar anar: "O se'n va aquest paper pintat, o me'n vaig jo." I es clar, la va dinyar.

Facin com fa el senyor gerent molt de tant en tant: llegiu, pudrits, llegiu...


Prefacio

El artista es creador de belleza.
Revelar el arte y ocultar al artista es la meta del arte.
El crítico es quien puede traducir de manera distinta o con nuevos materiales su impresión de la belleza. La forma más elevada de la crítica, y también la más rastrera, es una modalidad de autobiografía.
Quienes descubren significados ruines en cosas hermosas están corrompidos sin ser elegantes, lo que es un defecto. Quienes encuentran significados bellos en cosas hermosas son espíritus cultivados. Para ellos hay esperanza.
Son los elegidos, y en su caso las cosas hermosas sólo significan belleza.
No existen libros morales o inmorales.
Los libros están bien o mal escritos. Eso es todo.
La aversión del siglo por el realismo es la rabia de Calibán al verse la cara en el espejo.
La aversión del siglo por el romanticismo es la rabia de Calibán al no verse la cara en un espejo.
La vida moral del hombre forma parte de los temas del artista, pero la moralidad del arte consiste en hacer un uso perfecto de un medio imperfecto. Ningún artista desea probar nada. Incluso las cosas que son verdad se pueden probar.
El artista no tiene preferencias morales. Una preferencia moral en un artista es un imperdonable amaneramiento de estilo.
Ningún artista es morboso. El artista está capacitado para expresarlo todo.
Pensamiento y lenguaje son, para el artista, los instrumentos de su arte.
El vicio y la virtud son los materiales del artista. Desde el punto de vista de la forma, el modelo de todas las artes es el arte del músico. Desde el punto de vista del sentimiento, el modelo es el talento del actor.
Todo arte es a la vez superficie y símbolo.
Quienes profundizan, sin contentarse con la superficie, se exponen a las consecuencias.
Quienes penetran en el símbolo se exponen a las consecuencias.
Lo que en realidad refleja el arte es al espectador y no la vida.
La diversidad de opiniones sobre una obra de arte muestra que esa obra es nueva, compleja y que está viva. Cuando los críticos disienten, el artista está de acuerdo consigo mismo.
A un hombre le podemos perdonar que haga algo útil siempre que no lo admire. La única excusa para hacer una cosa inútil es admirarla infinitamente.
Todo arte es completamente inútil.
OSCAR WILDE (Prefaci de El retrato de Dorian Gray).

En definitiva un home odiat i odiós. Un home que va dir: "Doneu una màscara a un home, i us dirà sempre la veritat". Wilde però, va preferir ser conseqüent i parlar alt i clar sense portar màscara.

Quanta gent així  coneixen avui en dia?

Estiguin bonets

10 comentaris:

  1. Avui en dia? Pfff... Tant de bo hi hagués algú ara amb aquesta lucidesa i amb aquesta llibertat a l'hora de dir les coses. Ara el que abunden són simples "provocadors" que només busquen cridar l'atenció però que no deixen cap mena de pòsit.

    ResponElimina
  2. Enhorabona Llesca, ha guanyat vostè una piruleta per la seva valentia...
    No, no ha estat per llegir el post... ha esta per comentar-lo.

    ResponElimina
  3. Gràcies mestre, la lleparé amb molt de gust. Prou que m'agradaria poder fer algun comentari amb més suc, però tinc el cervell força expremut últimament.

    ResponElimina
  4. Brillant, senyor gerent, definitivament.

    ResponElimina
  5. Jo també ho he trobat brillant. Tinc "El retrat de Dorian Gray" criant pols a la meva modesta biblioteca particular. Potser va sent hora d'espolsar-li la pols i començar-lo a llegir.

    ResponElimina
  6. Noa, el mateix em va passar a mi, i quan em vaig decidir, m'hi vaig trobar aquesta perla. I no es pensi... El retrat de Dorian Gray en conté moltes més.

    ResponElimina
  7. Suposo que vol dir societat homòfoba i no homòfona (literalment, amb el mateix so).

    ResponElimina
  8. Em sap greu fer el puta així, però és que és la meva feina XDDD

    ResponElimina
  9. El què és la seva feina? fer el puta, ser homòfob o passar correcció a textos? Per tranquil·litat de tothom, espero sigui la darrera opció...

    ResponElimina