El senyor gerent sobre les eleccions

Trist, molt trist, però és així. 

El senyor gerent ordena les lleixes

(...) Si sou aquí, vosaltres, és que també teniu càncers orgànics o càncers a l’ànima, tumors sentimentals, leucèmies amoroses i metàstasis socials que us devoren. (Pàg. 61)

Page, Martín. Com em vaig convertir en un estúpid

Barcelona:  La Campana, 2002

Hem de triar quan som massa joves, sense pràcticament gens d’informació, i després, cadascú fa la seva vida i l’hem d’aguantar tant sí com no. Tot plegat és depriment. Ens tanquem dins d’una capsa i en acabat ja no en podem sortir. (Pàg. 56)

Savage, Sam. El crit del peresós

Barcelona: Columna, 2009 

A les cançons de Bruce Springsteen, pots quedar-te i podrir-te, o fugir-ne i doldre-te’n. És correcte; al cap i a la fi, és un cantautor, i necessita opcions així de senzilles a les seves cançons. Però ningú no escriu mai sobre com es pot fugir i podrir-se: l’escapada pot començar malament, pots deixar el barri suburbial per anar a la ciutat i acabar de totes maneres amb una vida urbana igual de gris. Això és el que em va passar a mi; el que li passa a la majoria de gent. (Pàg. 116)
Hornby, Nick. Alta fidelitat 
Barcelona: Columna, 1995

Mirant-se’l feréstegament, el molt enginyós Odisseu li va dir: “Hoste, no has parlat d’una manera escaient i em sembles un poca-solta. És clar que els déus no concedeixen a tots els homes els dons amables de la bellesa, l’enteniment i l’eloqüència. Hi pot haver un home inferior pel que fa  a la presència, però la deïtat el corona amb la bellesa en l’ús de la paraula i tothom se’l mira complagut; ell parla amb seguretat i amb una modèstia suau com la mel, es distingeix entre els que s’apleguen al seu voltant i, si va per la ciutat, el contemplen com un déu. En canvi, un altre és semblant als immortals pel seu aspecte, però no el corona la gràcia de les paraules, com ara tu, que sobresurts en bellesa –ni una deïtat no t’hauria fet d’una altra manera-, però que ets un inepte pel que fa a la intel·ligència. (...)” (Pàg. 196)

Homer. L’Odissea.

Barcelona: La Magrana, 1998

Potser és divertit, envellir. Com més vell et fas, més records tens. I encara que el propietari dels records deixi d’existir, potser aquests continuen vius, flotant en l’aire, fonent-se en la pluja i penetrant la terra. Potser després de córrer per molts indrets es fiquen dins el cor d’algú altre. Potser són les entremaliadures dels records d’una altra persona allò que ens fa tenir la sensació d’haver estat ja en un cert lloc, tot i saber que és la primera vegada que hi anem. (Pàg. 136)

Yumoto, Kazumi. Els amics 
Barcelona: Cruilla, 1997

El senyor gerent els informa de dues gangues

Ahh, els emprenedors americans,.... no deixaran mai d'encisar al senyor gerent amb les seves iniciatives comercials i de negoci; i constantment li recorden que entre ells hi nosaltres hi ha molt més que tot un oceà.

Patrocinat pel Doctor Muerte, es clar...

Un AK-47 per una fregoneta ??  Quina gran idea... imaginin-se vostès trobar-se en un embús... ra-ta-ta-ta....
Imaginin-se vostès arribar a Can Fanga i trobar-se una senyal de 80 km/h... ra-ta-ta-ta...
Imaginin-se vostès trobar-se un tunero... ra-ta-ta-ta...
Deliciós....

En tot cas, el senyor gerent creu que la transmigració d'aquesta lloable iniciativa empresarial al nostre petit racó de merda, hauria de ser quelcom similar a això:

Sí,...sí.... el senyor gerent comprèn que aquesta idea de negoci no té tanta trempera com l'anterior, ... però pensin un moment només... de cagar tothom caga, i per tant, el primer desgraciat que no pogués prémer més l'ullet davant el desbordament fecal diari, seria el que (per collons) s'hauria d'emportar a casa aquests dos "figures", deixant a la resta de la societat tranquil·la.

Au, estiguin bonets.

Inventari: el blog Ausente, els malalts
.

El senyor gerent emet els espais electorals previstos per la llei i tal i tal i tal i tal...

Bàsicament...


















... de la dictadura a què els partits polítics democràtics ens tenen immersos.
... de la manca d'humilitat i de raciocini en els principals liders (?) polítics.
... de la poca responsabilitat de tots els que ens manen, i de les ganes de tenir una poltrona tots ells.

... de les vergonyats declaracions que tots plegats arrojen duran els dies de campanya, tot i saben que són falses,   o que són demagògiques, o que senzillament, són paper mullat.

... dels titafluixes de periodistes (?) de la CCRTV... si no estan d'acord amb la censura que els foten els partits polítics, una de dues: o que no currin o que dimiteixin. Quina mariconada sortir a la tele dient que no estan d'acord.... neu a la merda... uns altres que no volen deixar la poltrona...

... En fí, de tantes i tantes coses, que tots vostès podrien aportar i dir, que encara els fills de puta s'estranyen de la desafecció entre la societat i el sistema polític.

Estiguin bonets i no desesperin.  Sempre poden votar al Partit dels Caçadors...