24.5.19

El senyor comença debatent i acaba arrujant


Benvolguts votants pseudo-professionals,
Doncs això...

No es poden queixar, malparits. Una altra cosa no, però debats electorals n’han tingut a cor que vols. De municipals, d’autonòmics i d’europeus. Un veritable empatx, vaja. Prous debats com per fotre’s a cagar ara mateix i no parar fins Sant Joan, amb una traca final de merda i sang. 

I malgrat tot, el senyor gerent creu que en aquest país no s’entenen els debats. Ep! Al tantu!. No entenen el format, ni els participants (polítics) ni els organitzadors (empreses de comunicació i periodistes).

I el que és més trist,... ni tant sols ho entén l’audiència (naltros).


A veure, senyors periodistes, a veure si ens entenem...

Com teniu els sants collons d’organitzar un debat, un intercanvi d’idees, una competició de prepotència, filibusterisme i deixadesa moral que, d’entrada, està del tot constrenyi’t pel temps?
I que de segones, està limitat (temàticament i logísticament) per un ordre previ pactat amb tota la patoleia política?
I que, de terceres, el periodista o presentador parla tant o més que els debatents, tot recordats les putes regles i el cony d’acords establerts de bell antuvi entre les parts (i que, a banda de ser una baixada de calces dels periodistes, es demostren, campanya electoral rere campanya electoral, del tot inútils i massa innocents).
Carta variada a la graella televisiva
Com collons podeu parlar de debat si no es té en compte ni el diàleg serè (ni es preocupa en fomentar-lo), si no es té en compte ni el respecte ni el saber estar (namés el faltisme, l’exabrupte i la pseudo-veritat no demostrada) i si tampoc és té en compte ni el raonament argumentat ni la veritat contrastable.

Periodistes! Escoltin al senyor gerent! Avui en dia els debats polítics televisius (o fins i tot radiofònics) no són espais positius ni constructius ni engrescadors*. 

No, no ho són.

Ni per l’audiència ni pel propi personatge polític. En tots els casos són una febrada que toca passar cada cop que hi ha votacions. Ningú els espera (ni els desitja, al menys amb aquest format restrictiu i amb aquesta capacitat per generar només patètics titulars d’estulticia compartida). Ningú els espera i en canvi només fem que trobar-nos-els. Ens hi entrebanquem fent zapping o veient-ne fragments destacats al tuitert dels collons o d’altres rets socials  (aiiii!!!.... la fragmentació de continguts, volgut periodista, la que prescindeix del context i porta cap al fake) (I això, periodistes, és culpa vostra, tota vostra) (Oh, i tant).

Periodistes! Escolteu!  El senyor gerent entén que la vida no us hagi afavorit gaire, però vosaltres heu d'entendre que ningú hi guanya amb els vostres debats prefabricats, normats i buits. Ni els masoquistes que se’ls miren de pe a pa, ni els passavolants que piquen d’aquí i d’allà, ni els propis polítics (que de fet, hi tenen més a perdre que a guanyar).

Com la vida el debat polític a la tele misma
Els vostres debats no són ni un aparador de virtuts ni tampoc són un desideràtum de raonament intel·lectual. Pel contrari, els debats polítics són unes autèntiques fires de vanitats, un aparador per mostrar (i demostrar) la baixesa moral d’uns, la manca d’ètica d’altres, la barra que, en general, tenen tots i com la política ha mort en mans de la mercadotècnia i el powerpoint (de fet no només la política, la vida –la nostra vida-, en general). També són la prova de la poca formació de l'espectador. De la deixadesa del ciutadà. De l'avorriment de la societat tant de la política, com dels periodistes (mers altaveus uns, cares mediàtiques d'altres).

Periodistes, reconegueu-ho! Votants, desperteu! Volguts fills de puta tots!

Els debats polítics són UN ESPECTACLE TELEVISIU. I com a tal han de funcionar i estructurar-se:  temps per argumentar? Una merda! Brevetat, acció, moviment, desig escòpic i espectacularitat... en definitiva: titulars, titulars, titulars!!!!! En definitiva, deixar parlar la maquinària del partit, la lògica dels quadres idiotitzats; deixar parlar els que mercadeixen amb tendències, propensions i altres merdes. I evitar el raonament. Evitar la raó. El senyor gerent vol que es fixin en això:

evitar 

la 

raó. 

Si cal, tornin a llegir-ho. I després, si encara tenen un mínim de valentia, pensin-hi.

Pensin-hi...

And further more, bitches!!! Un cop passat el mal de panxa dels debats, apareixen les cagarrines en forma de putu programa especial de resultats electorals (si, si, aquell que ocupa tota la tarda i tot el vespre del diumenge).

Que si càmeres volant pel plató, que si infografies de l’hemicicle, que si pastissets de colors per tot arreu,... colla de fills de puta. Sou periodistes, il·lusionistes o vedettes?

Heu d’ocupar hores de programació i només sabeu fer-ho amb foc d’encenalls, amb miratges tecnològics? Amb entreteniment buit de contingut?.
D’entrada,... cal dedicar, 4-5 hores al tema?
Calen tants recursos, tantes connexions a les seus de tots els partits polítics (buenu qui diu tots, tots,...diu els de sempre),
Calen tants tertulians que van rotant (buuuurppp!)  durant el programa tot parlant sovint d’ells mateixos i parant la mà (la d’ells mateixos) sota la taula?

Periodistes, reporters, tacapapers, pixatinters i artistes de la paraula i del discurs vacu. Voleu dir que no n’esteu fotent un gra massa?

El senyor gerent voldria pensar que algú de vosaltres encara té un bri d’autenticitat i de professió entre els plecs de calces i calçotets. Planteu-vos collons. No vulgueu format part d’aquest circ decadent. Plantegeu un debat amb criteris periodístics, amb prou temps, sense putos torns de paraules, a raig,...  i al qui no li agradi, que no hi vagi. I si no li agrada a cap formació política, tot això que guanyem la resta (els que cada cop entenem més la TV com una relíquia amb continguts esperpèntics i no com un canal de comunicació ).


Buenu... Estiguin bonets i aquest diumenge votin contra els egocèntrics. Contra els mal educats. Contra les males persones. Si no, sempre es poden fotre el vot pel cul.

* I les campanyes electorals què? Calen? O només són un negoci per alguns?

1 comentari:

  1. Jo tenia idees brillants per a fer un especial Nit Electoral. Per a donar-li més ritme: connexions en directe amb l'escrutini, percentatges ocults (com a Supervivientes i similars), apostes...
    I els habituals antaradillus, és clar.

    ResponSuprimeix