31.5.16

El senyor gerent aparca discretament

Benvolguts odiats,

Hola què tal?



Segur que en algun moment de la setmana vostès necessiten acudir al Mercadona a la Corporació Dharma o a qualsevol altre centre de redempció comercial. Potser, si hi van per comprar una piruleta o una caixa de condons, hi aniran a peu; però si necessiten omplir el rebost utilitzaran un vehicle per carregar fort i no esllomar-se la carcanada.



A partir d’aquí el senyor gerent considera que es poden obrir dues hipòtesis de treball.

Atenguin:
Escena típica dels dissabtes a la tarda
  • si vostès són obtusos mentalment parlant, aniran a comprar en horari prime time; és a dir, a partir de les 17:30 de la tarda, i si pot ser, a més a més en dissabte (segurament per redimir el seu sentiment de solitud).
  • Altrament, si vostès estan tocats pel dit petit de la mà de Déu, gaudiran d’un mínim intel·ligència i escolliran un horari menys tumultuós, més pràctic i que els permeti entrar i sortir amb una relativa agilitat, estalviant-se trobar bosses de patates obertes, lluites acarnissades de carretons pels passadissos, ampolles de refrescs rebentades, nens extraviats i reposadors amb carros plens de genero pel mig del pas.


Estiguin segurs que el senyor gerent els té a tots vostès en les seves pregaries pol·lucions nocturnes i per això, només per això, tots haurien de d’estar il·luminats per un mínim d’intel·ligència. La mateixa que els farà triar un horari que eviti partir en les seves carns l’ofensiva del Tet cada cop que van al centre comercial.

Per això (posem entre les 14:30 i les 16:00 hores d’un dissabte) mentre la resta de mortals estan ensorrats al sofà de casa paint el dinar, vostès entren al pàrquing del centre comercial i el troben bàsicament buit d’altres vehicles. Llavors, aparquen el cotxe sense gaire entrebancs i entren al temple per complir amb el seu destí consumista setmanal.

Però, però, però.... hi ha un sostrat social completament sutnormal que, tot i coincidir amb el mateix cronograma que vostès, no apliquen cap mena de lògica a l’hora d’entrar al pàrquing i aparcar sense més.

Són el que conformen una de les nombroses branques no evolucionades de la humanitat. Són tots aquells individus que, independentment del seu gènere, entren, comencen a voltar per tot el pàrquing (recordin: està desert), maniobren entre les places buides, i:

  • o bé acaben aparcant a un pam del vostre cotxe (només hi ha 2 cotxes en tot el garatge) impedint-los per tant obrir les portes amb normalitat,
  • Molesto? molesto?
  • o bé, irracionalment, van a la cerca i captura d’aquella plaça de pàrquing més propera a la porta de l’ascensor o d’accés al centre comercial. Sí, ja saben a quina plaça de pàrquing es refereix el senyor gerent. Aquella que requereix el “mode Déu” per aparcar-hi, doncs està dotada dels avenços més recents en desistiment a l’aparcada: racons irregulars, columnes insolidàries, tubs i conductes d’aire condicionat gotejant a mig pam del sostre del vehicle, a prop de les fileres irregulars dels carrets de compra (que sempre estan mal col·locats i envaeixen altres places), i de papereres incontrolades que sempre vessen merda i estan ubicades en els llocs més inversemblants...

Ritzan el ritz...
En resum, aquells individus que, segurament per debilitat mental, o potser perquè van sobrats de temps i carregats de ganes de tocar els ous als seus congèneres, papallonegen pel pàrquing desert i realitzen centenars de maniobres en 5 metres quadrats, per deixar finalment el cotxe com els hi rota i amb l’únic objectiu d’estalviar-se un grapat de passes fins a la porta d’accés a l’establiment. Bravo per tots ells.
Fill de puta no.... lu següent!!!

El senyor gerent en veritat els diu que no està feta la mel pel paladar dels rucs (ni pels de la CUP) i que de la mateixa manera que ells dediquen un preciós temps de la seva vida ridícula en gastar combustible, posar en perill la integritat del seu vehicle i adobar la mala llet de tots nosaltres, el futur els atorgarà gradualment petites dosis de mal karma (si, sí, també als de la CUP).


Estiguin bonets i recordin rentar-se les mans després de llegir aquesta arrojada.


1 comentari:

  1. Jo compro al barri. Comerç de proximitat, se'n diu. Hi vaig a peu amb el carretó de la compra. I 'estalvio enrabiar-me, que només pot portar a disminuir la meva esperança de vida :D
    Passi un bon cap de setmana sr. gerent

    ResponSuprimeix