El senyor gerent tem un maig de merda

Si odiats amics, sí...
Talment com una de les set plagues bíbliques...; potser com un rot profund d'allioli després d'una digestió pesada o..., si volen, com una llufa traïdora d'aquelles denses i ubiqües que no acaben mai d'aclarir i et condemnem a una asfixia lenta, aquest país torna a estar amenaçat per una nova visita (i ja van....) del cantant de capçalera del sector progre gafapastista patri, i de la gent guapa i convergent (very idiot people) nostrada.

Si Brus, si... ets una puta estrella.
Venga,... el següent...

Si senyors sí, el senyor gerent es refereix al Ferran Adrià dels pentagrames, al Jaume Barberà de l'autenticitat i rigor, a l'Steve Jobs del solfeig, al Cristiano Ronaldo del seny i de la integritat, al Josep Anglada de l'american way of life,... en definitiva al pesat del Brus Springsteen.

I sí, sí fills de puta, no n'hi prou en lamentar i vomitar fel a cada ocasió que apareix per aquí,... caldria que algú procurés alguna "flashmob" estil Gadaffi, perquè el fill de puta aquest no tornés més per aquí.

I no, no, malparits, l'òdit del senyor gerent no es deu totalment al rock i al folk mainstream que caga aquest personatge a cada disc, no (fins i tot el senyor gerent confessa que ha tingut algun moment de debilitat alguna vegada,... pocs però); l'òdit ve provocat per l'entorn, pel hype, pels famosos i pels periodistes que perden el cul seguint (llepant) tot el que fa aquest dropo de New Jersey, i sobretot per la tele 3, "la seva", que no perdrà ocasió de propagar el nom de l'espècimen en qüestió a qualsevol hora i qualsevol programa, com ha fet ja en anteriors ocasions, tot adoctrinant i limitant la nostra preuada anarquia musical.

Brus? Brus? por la B no me viene, no...Namás
maparece el puto Bruce de verdá, el de los Maiden
Muahahaha, muahahaahahaa......!

I bé sí, sí, mamonassos...,l'òdit del senyor gerent també ve provocat pel iaio aquest de samarreta màniga curta, pantalons texans i mocador llardós al coll i per tota la colla de cantautors rock que ens venen un concepte d'autenticitat, de rock madur, d'arrels profundes i sòlides, de trajectòria seria i respectable, d'independència artística (juas, juas, juas)...
Perquè sàpiguen tots vostès, analfabets musicals, que l'Springsteen de marres no és més que la punta d'un iceberg empolsinat en un  mar de personalitats i mites caducats i congelats que s'han d'anar rescalfant al microones cada any i mig.

Sí, malparits, sí, el senyor gerent els està parlant de genis com Lou Reed (que aquest 2011 ha cagat Lulú, amb el quartet dels BlackMen trashers de San Francisco -motiu per perpetrar un altre post d'òdit.-), Tom Waits (que només ha fet un disc en sa puta vida però que l'ha anat traient al mercat en gairebé 40 lliuraments consecutius des del 1973) i que fot les entrades als seus concerts a més de 100 euros el fill de puta (toma autenticitat!), Leonard Cohen (que algú l'ensenyi a cantar d'una puta vegada,... i li soni els mocs, cony!), Bono (alienat total,... té la barra d'estar en qualsevol cotarro solidari encara que no el convidin i el fill de puta gasta una mà de bitllets en electricitat a cada una de les seves mansions que ti cagues,...el molt cabró) o Bob Dylan ( que porta un cuento de divo a sobre que no vegin, malparit de merda que perd el cul per exhibir el puto Oscar que va guanyar, als seus concerts).

I aquest és el panorama musical que el grup Bildelberg ens depara. Cagum tot!.

Però si volen un final de post clar i concís, el senyor gerent els hi proporciona: la culpa és del Brus Springteen, per ser el més autèntic pesat de tots. Bé, d'ell i del Fuentes, clar.

Estiguin bonets.

Nota bene:
aquest escrit de merda ha estat inspirat per forces divines de l'ÒdiT al senyor gerent, mentre escoltava un poti-poti de: Misfits / Machine Head / Primus / Motorhead / VNV Nation / Kirlian Camera / Hank Williams III.

Si, ho sé, aquesta selecció denota un gust musical de merda. Però és el que hi ha...