10.2.11

El senyor gerent té un regust a la boca...

Fa uns anys, ni molts ni pocs, quan només hi havien dos canals de tele, quan els mòbils eren tan sols joguines que es penjaven al sostre de les habitacions infantils, quan la Ret encara no havia sortit dels centres de recerca (universitaris i militars) dels uesei, i quan el senyor gerent encara no tenia pels a la tita,...

Que si busco a Jacks?...
la mare que us va parir!!!
... llavors, i només llavors, quan els gasolinàires decididien apujar, només que fos 1 refotuda pela la gasolina, es muntaven unes cues i unes històries de  ca l'ample, cal ample, ca lamplacalampla. Clar, que llavors, durant la dècada dels 70, període funest conegut amb l'alegre àlies "la dècada de la crisi del petroli", el tema no era precisament frívol.  Per culpa d'una guerra entre jueus i àrabs, per un president americà que no va saber collar (o no li va interessar, millor) a les Set Germanes, i per un problema amb el carbó anglès, el món capitalista modern va trontollar per segona vegada. I amb ell, el nostre petit corner català (que malauradament, encara feia pudor de ranci).

Es que m'he quedat sense monedes
per omplir el metxero i faig mèrits..
.
Però, i ara? Les coses ja no són el que eren. L'esperit de protesta ha estat sotmès per les teles LCD de 40 milions de polsades que tots tenim a casa, els mòbils ens hipnotitzen, la Ret està a punt de caducar la seva versió 2.0 i es debat entre caure en mans del capitalisme o seguir amb la seva estructura pseudo-anàrquica. Al carrer molts cotxes i cotxassos amb el rotllo de "sostenibles", però cada 700 - 800 km. han de parar a mamar litres i litres de combustible per sadollar la seva eterna set. I el puto gasoil a 1,25 €  (207 pessetes). I el preu que puja i baixa cada dina i no pas cada tres mesos, com abans. I no pas 0,0060 € (o una pela), sinó que fot salts de 5 cèntims en 5 cèntims (entre vuit i nou peles).


I aquí tothom callat. No passa res. Que la gasofa està més cara? Ens caguem en tot i seguim igual. I no, no és cap crítica. És només una constatació del grau d'hipocresia en el que estem abocats. Perquè el senyor gerent és el primer en preferir anar en vehicle privat que en transport públic. I també és el primer en reconèixer que el preu de la gasolina és una farsa, una camama en la que tothom vol sucar: productors, refinadors, distribuïdors, estats, i accionistes.

Però queda aquell regust... aquells regust de mossegar-se la llengua i de treure un misto quan fas gasolina.

Au, estiguin bonets i vagin a la merda.



Nota bene: a la dècada dels 70's no tot va ser dolent. Els hippies se'n van anar a prendre pel cul, els psicodèlics ensumaven la seva fí i va néixer el punk, combustible primari per tot el que va venir després.


7 comentaris:

  1. Aquí ens pensàvem que erem rics i, ves per no, resulta que no. I ara ens estan intentant colar que tenim una boina de pol·lució a sobre i ja estan mirant a veure quins impostos pugen als cotxes. Si és que tenim una administració esfereïdorament eficient!

    ResponElimina
  2. I és amb posts com aquests i sabent que pago la benzina a 0.67 €/l (després del puto canvi euro/dòlar i galó/l) i tot sabent que el meu tatano és manual i gasta una merda que somric i em descollono d'Europa i de tots vostès.

    ResponElimina
  3. Tinc sort, l'última vegada que em vaig veure obligat a posar benzina deu fer casi mig any

    ResponElimina
  4. Si la benzina és més cara, es faran menys còctels molotov. Ho fan per evitar una revolta.

    ResponElimina
  5. LLesca, rics o rucs, però estem completaments penjats del petroli

    Muerte,
    depèn de com s'ho miri. Vostè paga la mitat per litre de carburant, però a la vegada, paga més de la meitat pel mateix litre que fa uns anys. No és qüestió de fotre bots tampoc.

    Pons,
    que porta vostè, una vespino tunejada?

    Josep,
    d'aquí a un grapat de dies serà més barat fotre còctels molotov de JB que no pas de gasofa.

    ResponElimina
  6. Doncs no es pensi.. des que vaig arribar que el galó de benzina no ha variat gaire, de fet estaba més car quan vaig arribar... ara que el dòlar també era més llardós que no pas ara... macroeconomía del petroli....

    ResponElimina
  7. Encara recordo quan omplia el dipòsit de la Chispa amb 100 peles al poste. Ara, amb 60 cèntims, a la benzinera et donen una abraçada, com a molt (bé, de fet, seguint la tendència del self-service, hauries de pagar els diners i l'abraçada te l'hauries de donar tu mateix).

    ResponElimina