21.12.09

El senyor gerent busca les diferències (capítol II - nar de putes)

:
Senyors i senyores, siguem francs. Quan entre els mascles d’aquesta societat de merda es parla de puterio, de gresca, de parranda, “de correrse una juerga” tothom està molt cofoi i satisfet, però... algú pensa amb la dona/nana que sempre hi ha darrera d’aquest desfase?

En tot cas, el senyor gerent pensa que darrera d’aquest “folklore” masculí (sovint un fals bodevil farcit de xerrameca, frivolitat i baixa autoestima en percentages similars) només hi ha una autèntica i trista realitat: la vexació constant de la dona o de la menor, l’aprofitament de la seva precarietat i la seva explotació sense cap mena de mirament a milers de quilòmetres, lluny de coneguts i de referents.

Perquè, escoltin... un s’imagina (vol imaginar-se vaja) que no és el mateix triar ser puta que veure’s obligat a ser dona prostituïda:

- Una, la primera, la puta ho pot fer per diversos motius, i en canvi l’altra, la prostituïda, segurament no li han donat opció a plantejar-s’ho.

- Una, podrà treballar per ella mateixa i obtindrà rendibilitat del seu cos, fugint de màfies i proxenetes. L’altra, justament aquest submón serà l’únic món que coneixerà allunyada de la seva terra i els seus coneguts i no en veurà mai ni cinc.

- La primera pot arribar a controlar el seu ambient i lloc de treball, allunyant-se de problemes mèdics o contagiosos; la segona, pobra desgraciada... klinex, ampolleta d’aigua i un descampat per endavant.

- La puta podrà viure, si vol, mimetitzada en la societat, i assistir a la Universitat sense que ningú a excepció dels seus triats clients, sàpiga qui és de debò. La prostituïda, no pot (no li deixen) mirar els ulls de ningú... bàsicament perquè els pot tenir blaus de tantes osties o ullerosos de tant plorar.

Anar de putes.... futuda frase fàcil que té més verí del que sembla.

Puteros: en cas de veure’s en l’aprieto d’una parranda salvatge, una juerga imprevista, o una gresca passada de voltes, triïn de poder anar de putes... no de contribuir a prostituir dones ni nanes, ni per acció ni per omissió.

Estiguin bonets i preparin el tió.

4 comentaris:

  1. Aquest article, per desgràcia, no té final feliç com a les perruqueries xineses. I la hipocresia de la premsa és vomitiva!

    ResponElimina
  2. aixo esta molt be pero els que nomes follem pagant llavors que ??

    som molts i estem entre vosaltres...

    no em porto malament amb elles , els hi acaricio el cabell

    ResponElimina
  3. Sr. Txisky,
    ay la premsa... portanveus del sistema i, al cap i la fi, empreses amb necessitats crematístiques com qualsevol altra.

    Volgut Felí,
    m'alegra saber que vostè allibera la seva pròstata amb sexe de pagament. Això vol dir que té peles, té temps, i no té remordiments.

    Srta. Tiquismiquis,
    l'esperit de Nadal m'ha guiat la mà...

    ResponElimina