El senyor gerent dona corda al rellotge

Benvolguts desorientats,

Per si no ho saben o per si no ho recorden, i per a tots aquells que es vulguin fer el desentès, sàpiguen, fills de puta, que estan a una setmana del canvi horari de tardor.
Sí, aquella tocada de pebrots tant poc entesa per la majoria de la població i tant recomanada pels nostres estimats líderts polítics i gestors econòmics. 

Pel senyor gerent això del canvi d’hora no deixa de ser una presa de pel perpetuada ad eternum. Vet ho aquí.  

 
Ens ho entaforen argumentant sobre l’estalvi energètic, però no creuen que en una societat cada cop més global, activa 24/7,  això ja no cola? Ens diuen també que a més, el medi ambient també hi surt guanyant doncs s’emeten menys tones de gasos tòxics a l’atmosfera,...  però mentrestant tothom feliç lluint el seu ecològic Folsvaguen Golf a les portes de les boites a la caça i captura de gènero fresc i humit.

El suposat estalvi energètic i la bonior mediambiental que (diuen) es deriva d’avançar o atraçar una puta agulla del rellotge queda doncs, a l’alçada del betum.

Sense parlar de la tocada de collons que suposa per alguns: jipis, pòtols, crios, mestres i jubilats; doncs han d’adaptar el seu ritme vital de forma semestral amb els conseqüents atacs de feridura per uns, apatia per altres o amb la necessitat de regular les sobtades descàrregues diarreiques d’alguns tercers.

Així doncs, el senyor gerent creu que el canvi horari es manté per dos motius:  1/ el punitiu, gestionat per l’Estat (donar pel cul al ciutadà, bàsicament) per recordar quí mana, 2/ el mediàtic, doncs el senyor gerent creu que el canvi horari és un d’aquells temes que  serveixen per vestir la graella i les pàgines dels nostres dignes mitjans. Al costat dels accidents a la carretera cada cap de setmana, l’ocupació hotelera en festes i períodes vacacions, el ranking de llibres més venuts a Sant Jordi , l’inici del curs escolar o de la campanya de la renda, el balanç econòmic de les rebaixes al comerç os, o els 10 minuts de Barça a l’apartat esportiu, (temes que importen una merda a gairebé tothom qui tingui un dit de seny).

Estiguin bonets i donin corda al rellotge.