El senyor gerent denuncia el terrorisme de baixa intensitat

Benvolguts odiats,

Quan el senyor gerent era petit, les mares es vestien de mares, les iaies de iaies i les nenes de nenes.

Quan el senyor gerent encara no tenia pels a la tita aquesta taxonomia femenina era molt clara i

evident. Els pocs lectors que queden en aquest bloc (poca feina), i que comparteixin l’edat del senyor gerent (candidats a la demència senil), convindran amb ell que gràcies a la indumentària femenina la jerarquia social es mantenia constant i les feromones sabien a què atenir-se (més o menys és clar).

Les nenes vestien, o bé faldilles plisades, o bé pantalons balders de pinces o de pota d'elefant. Com a molt, texans Lois, Caster o Alton. També pantalons de pana, que ho aguantaven tot i si nó, s’apedaçaven. Les mares, faldilles i bruses amb estampats piscodèlics o vestits fins a sota els genolls (namés les mares “modernes” i de “possibles” portaven pantalons també pota d'elefant) I les iaies, ai les iaies... fossin xals, rebeques, o vestits...fos el que fos que portessin, tot era fosc, negre... sinistre.

I entre nena i mare? Sàpiguen volguts fills de puta que llavors poc existia una figura entre nena i mare. Sigui perquè tothom es casava més aviat, sigui perquè la moda era nul·la per a les possibilitats econòmiques de les capes socials més modestes; o perquè a l’escola s’hi portava bata (si o si) i després de l’escola es començava a treballar (també amb bata); o potser pel paper secundari del rol femení, ... sigui per tot plegat, doncs, generalment les fèmines esfilagarsaven la joventut durant un breu període de temps. Semblava com si la societat obligués a la joventut a ocultar-se i a ocultar el seu cos al mateix temps.

Ja ho veuen... temps grisos, temps caducs.

Ara però, tot el contrari. La laxitud social campa al seu aire arreu. 

Tant és ensenyar el genoll com ensenyar les calces. El gust (el que abans s’entenia per una tria personal que finalitzava en una confecció artesanal i cuidada –aiii... aquella tieta modista...-) s’ha extingit en pro de tendències amb data de caducitat, peces vintage o retro (quina hipocresia, oi?) o directament per moda i estilisme quillo, tot plegat, fruit de la lògica d'industrialització-massificació-banalització del sector moda, i de la deserció massiva de l'autoestima (tant homes com dones), de la pèrdua de criteri propi, i de renegar del "jo sóc" enfront el "nosaltres pertanyem a". 

Tot plegat símptomes d'una alienació mental galopant i generalitzada.No els sembla?

Amb tot, aquest no és el problema. Si pel carrer volem semblar tots clons, doncs endavant... El problema principal pel senyor gerent és que amb la pèrdua de la innocència també s’ha perdut la vergonya i el més greu, algunes semblen que hagin perdut l’oremus. 

 Si una nena vol portar shorts o malles cameltoe, o minitops tapa mugrons per sortir a berenar amb les amigues (i els pares li aplaudeixen) doncs mirin... el senyor gerent pensa que ja s’ho faran, quan la nena torni a casa amb un bombo.

 Ara bé, que les seves mares en un atac de gelosia, en un intent d’intentar deturar el temps, vivint enganyades pel sistema en una eterna adultescència es vulguin vestir com les seves filles.... això ja clama als cels i demanada un tractament de napalm urgent. Perquè es comença per aquí i s’acaba amb la reconstrucció de l'himen als 48 anys.

Amb aquesta arrojada és possible que alguns de vostès pensin que el senyor gerent peca de conservador, o de retrògrad i de reaccionari. No s’ho pensin pas. La màxima sagrada del senyor gerent és que cada u foti el que li roti, sempre i quan sigui conscient de les conseqüències dels seus actes.


El que li sap greu al senyor gerent, gran esteta ell, és el deteriorament visual del paisatge del país. El continuat atemptat visual  i el terrorisme estètic corprenidor que ens assalten a qualsevol lloc i a qualsevol hora....

Estiguin bonets i, alerta!!!  Guardi'n sempre la darrera bala per a vostès!!!.