24.4.12

El senyor gerent fa recompte del dia de Sant Jordi



PASSIU


0 llibres rebuts
0 roses regalades
0 pans de St. Jordi consumits
0 signatures
0 Rambles patejades
0 paradetes visitades
0 pins del sant patró multiculti o de l’exemplar de rosacea travessant el pit a l’alçada del mugró.



ACTIU

1 senyera penjada (empolsinada, esfilagarsada i sargida, però amb les quatre barres al cap i la fi)

10 moments d’òdiT davant la (com cada any) “novedosa i original” cobertura de la Diada a ràdios i tele.

100 polítics, patums culturals i estrelles mediàtiques amb l’ego pujat, supurant hipocresia i banalitat, tot intentant argumentar el seu mercantilisme interessat.

500 moments de ràbia ensopegant amb tertulians i les seves elaborades (i previsibles) opinions sense cap mena d’importància

1000 carrers impossibles (presos per gitanos amb afany comercial; senyores ben pentinades darrera les tauletes de les parròquies; clients d’IKEA buscant material a pes per omplir les seves lleixes de disseny; membres de diverses ONG amb cara de desubicats i de no vendre una merda; membres de moviments alternatius o de contestació social repartint panflets, polls i rastes; bluguerus estressats per aconseguir tots els llibres del moment i poder-ho explicar al seu bloc o al seu feisbuc per tal que quedi constància del seu
compromís amb la CULtura; comercials plastes de Circulo de Lectores intentant captar-te per la seva secta; o escolars amb roses de paper i/o plastilina que, petits fills de puta, intenten clavar als ulls dels passavolants i badocs que, al seu torn, acaben de completar l’escena de la Diada)

L'eslògan de l'any vinent per la Diada de Sant Jordi.
TOTAL

1 cagarada ensangrentada al vàter tot llegint un llibre d’un autor italià (no català), editat el 1996 (no el 2012), tret de la biblioteca (no comprat), però que, si vostès s’atreveixen a fullejar-lo, veuran que s’adiu molt amb la bonhomia d’aquesta gran, sincera, patriòtica i nostrada Diada.

Estiguin bonets i llegeixin, podrits, llegeixin...



5 comentaris:

  1. Doncs veig que més o menys el total que obtinc jo és semblant al seu.
    Jo és que al passar davant d'una paradeta i veure en primera fila l'últim cagarro del Punset i el llibre del Crakòvia, vaig perdre l'oremus i no vaig recobrar totalment la consciència fins que vaig entrar per la porta de casa. Aproximadament uns 5 minuts després de les visions esmentades.

    ResponElimina
  2. home Gerent... almenys ens va tocar un ratet l'aires...

    ResponElimina
  3. Jo vaig fer la bona obra del dia i vaig donar 400 mil·lilitres de la meva sang a qui li faci falta. Només espero que si ha d'anar cap a cal Froilan, es barregi amb la de qualsevol ionqui sidós i hepatític.

    ResponElimina
  4. Jo he estat fidel al meu compromís literari: NO HE PUBLICAT CAP LLIBRE PER SANT JORDI.

    ResponElimina
  5. Ara ja sé qui va pintar al Caprabo del costat de casa...

    Txisky

    ResponElimina