El senyor gerent mira publicitat

Ahhh, amics de l'Odit... perdonin el silenci del senyor gerent d'aquests dies, però el pobre home encara està tocat pel sablasso d'Hisenda.

En canvi, hi ha una colla de fills de puta que Hisenda els deu suar el pebrots, perquè quan necessiten una terapia es foten a cagar anuncis contra la resta de la societat:...bingo! sí..., són els genis de la creativitat publicitaria. Aquells mamons que, tot pelant-se-la pensant en Ridley Scott, sommien que, amb qualsevol merda publicitaria que ideïn / produexin, passaran de cop a l'univers de la fama del cel·lulòide...

Però la veritat és una i puta: tots aquest modernets amb el títol de ciències de la informació pagat pels pares, tots aquests llicenciats en Belles Arts i que no sabien què fotre fins que van veure la moma de la publicitat, tots aquest jovent enganyat que va a l'Escola Massana i es pensa que a l'hora del pati els coloms caguen premis Laus,... tota aquesta patuleia de genteta, en definitiva, deu venir de cases xones, amb mares porques i pares fastigosos.

I no, no és rajar per rajar...si no, com s'entenen la majoria d'anuncis publicitaris sobre desinfectats, lleixius, detergents i similarts,en els que la brutícia i la desídia supuren per qualsevol racó de la llar?





Aquestes anorèxiques ments creatives que han concebut aquestes infumables peces publicitàries deuen tenir una fixació compulsiva amb la merda. Ergo est, que la deuen haver conegut des de ben menuts, la deuen haver mamat, respirat i llepat; i això, els deu haver creat un trauma.

El senyor gerent pregunta a l'odiada audiència d'aquest bloc...vostès són tant marrans o verres com per tenir tasses del cagar més fosques que blanques i amb més frenades que la carretera de la Rabassada? (...bé, d'acord, el senyor gerent tampoc s'hi jugaria calés en demostrar el contrari) O aigüeres que semblen tubs de cultiu de laboratori en comptes del lloc polit on s'ha de rentar plats, gots i demés estris del menjar?

Creuen vostès que els seus coneguts i parents són tant fastigosos com per tenir una cuina amb parets revestides d'acnè orgànic agrumollat i sec? O que algú, potser vostès mateixos de nou, crien calç a les piques dels lavabos per vendre'l a pes a cal drapaire?

I a la inversa...tots vostès guarros estructurals, pensen que la seva dona (o germà, o marit, o amant insaciable, o jutge de pau o o inspector d'hisenda), passen un cony de drap de merda, sucat amb una fórmula perfumada de llimona, i la ronya domèstica desapareix, s'evapora, es transfigura en definitiva, en netedat?

O que de l'armari del comptador del gas surt un fill de puta vestit amb corbata de llaç i batin del segle passat, amb una esponja a la mà, quant algú a casa seva emet una terrorífica invocació a Mr Próper ( o a Don Limpio, la forma més crossover)?


En definitiva, aquestes ments tarades de la mercadotècnia, la publicitat i el marquèting, ens retraten a tots com a integrants d'una cort de porcs d'una banda, i com a borderlines de l'altra. El senyor gerent ho té claríssim: en psicologia es diu "projecció". Entre nosaltres ve a ser: tal faràs, tal trobaràs.

En tot cas, si volem mirar algun un anunci de detergents, mirin aquest, no és que sigui millor ni pitjor, però almenys té un altre punt de vista (de fet, el senyor gerent creu que l'actor podria ser el Ductó Muert):




I si volen aprofitar l'anunci caspós de sempre, per prendre alguna pastilleta o fotre-li a la camamilla esnifada, sens dubte, el seu espot serà aquest:

Estiguin bonets i acostumin-se a tirar la cadena quan acabin (bang, bang, ba-ba-ba-bang, hooossssstia ja se m'ha enganxat la makinada aquesta!!!).