El senyor gerent

El senyor gerent no accepta ferralla ni duros a quatre peles

2012-01-10T22:00:00.002+01:00

No sé si saben vostès, ateus descreguts, que els camins del senyor són inescrutables. Per això, déunostrusenyor, en la seva infinita sapiència i després de repartir estopa i atemorir el personal amb càstigs eterns i privacions demencials, va tenir el detallet de posar el carmelet de la vida eterna davant les masses indolents i ignorants, per fer-les seves (tot conquerint la seva capacitat de lògica i raciocini).
El Gran Hermano executava així, una de les primeres accions de promoció comercial exitoses a la història d’aquest cony d’Humanitat.

Igualet, igualet, colla de consumidors compulsius, que els camins de la mercadotècnia i altres martingales publicitàries actuals que les empreses ens vomiten dia si, dia també.

Aquesta gran veritat l’ha constatat el senyor gerent en carn pròpia durant aquestes festes nadalenques a l’anar a fer unes compres en un establiment de la cadena La Sirena.

El senyor gerent va acudir a l’esmentada botiga a comprar carn de gos congelada i cervell de simi pels canelons del puto Nadal, a més de gambes vermelles de Txernovil i sushi de Fukujima per celebrar el merdós Any Nou.

Ja es poden imaginar que la factura per aquestes menges congelades dignes de qualsevol fill de puta aprenent de sibarita en congelats com és el senyor gerent (i segurament tots vostès) va pujar un pico.

Doncs bé, justament per assolir un determinat import en el total de la compra, la senyora caixera de l’establiment (lletja de collons), al tornar-li al senyor gerent la targeta de crèdit (anorèxica, escanyolida i tremolosa) , també li va donar una tira adhesiva plena de petits cupons de participació a un regal.

- Què és això? – que pregunta el senyor gerent

- Es una promoción para compras superiores a 60 € - contesta la susdita amb català tancat de Córdoba

- I...?

- Cuando rellene toda la cartilla, ganará un cuchillo

- No cal que m’ho donis...

- Pero si solo le quedan 4 puntos para conseguirlo

- Que nooooo!

Venedora de la botiga intentant colocar el cuchillo jamonero.

(ja s'ha comentat que era molt lletja?)

I la caixera va mirar al senyor gerent amb uns ulls tant esbatanats i oberts com es puguin imaginar el trau del cul del Ricky Martin després d’una sessió intensiva de pilates. La dona no entenia perquè un client no acceptava un esplendorós regal gratuït de merda..... un glamuros cuchillo jamonero. ...gratuït.... Gratuït de què?...després que el senyor gerent pagués un import per la compra efectuada que cobria de llarg el cost de producte, el marge de benefici i el cost del puto gabinet fet a la Xina continental per quatre cèntims.

El senyor gerent ho té clar. Si algú li vol regalar-li alguna cosa que es deixi de polles i que li regalin cash, o, en el seu defecte, que li facin un descompte sobre el total de l’import de la compra.

Però tant el ganivet (en el cas de La Sirena), com la olla i les cassoles (en el cas del Caprabo), o la pseudocova d’Aladino (en el cas dels programes tipus TravelClub, Punts Estrella, o tinglados afiliatius similarTs),...

Tant lo puto iPad dels collons (en el cas de diferents entitats financeres que te l’ofereixen a canvi de dos anys de comissions caríssimes pels seus productes i, a més, catacrac... de sorpresa el 19 % del preu del regal imputat a la propera declaració d’IRPF, quan l’iPad ja cria malves), o el paper de cagar del Barça (segur que tard o d’hora el donaran a l’Sport o al Mundo Deportivo) ...

Aquest sí que va acceptar el regal de marres.

Com fins i tot, un impressionant Dacia Sandero 1.2 valorat en uns espectaculars 6.000 €, (el regal pel qual tots mataríem) en gastar-te més de 260.000 € en la compra d’un pis (Servihabitat-La Caixa fa un parell d’anys)...

Tot, tot, tot s’ho poden fotre tot per allà on els hi càpiga.

Ens creuen il·lusos? Potser realment ho són... Potser encara algú de vostés pensa que regalen duros a quatre peles, o el que vindria a ser similarT, euros a vuitanta cèntims.
Estiguin bonets i no es tallin amb el gabinet jamonero.

El senyor gerent fa la carta als reis mags

2012-01-04T16:14:00.001+01:00

Estimats Reis Mags d’Orient,

Aquest any el senyor gerent s’ha portat molt i molt bé. Esperem que ses reals i filles de putes excel·lències, li pugueu correspondre el gest i no feu com l’any passat que en comptes de portar-li cash, xatis i nintendos per passar l’estoneta, li vareu portar una nova hipoteca, carretades de bolquers farcits de merda, i moltes hores sense poder dormir.

Enguany el senyor gerent els demana:

una infanta de sang blava (a poder ser guapa) per poder desenvolupar les aptituds empresarials que tot ésser humà anhela per sentir-se realitzat.
un carnet de Convergència i Unió per estalviar-se l’euro de les receptes del CAP
un iPat de moda per poder fardar enmig de la manada de capsigranys que habiten a l’Starbacs
un parell de calçotets apelfats, amb reforç colloner, per no passar fred de baixos
una capsa de condons de l’Ikea, d’aquells que s'han de muntar i enroscar per un mateix (la caixa que sigui de 999 unitats, que sinó li arruïnen la nit al senyor gerent)
una baieta per treure la merda que deixen els indignats al parc.
dues o tres caixes de xinxetes per poder abocar al pas dels usuaris del Bicing
un mini-job per poder disposar d’un mini-sou per poder tenir una mini-vida amb un mini-nivell de confort i una mini-actitud vital per tota la jovenalla ociosa d'aquest puto país.
el fantàstic tornavís del Doctor Who per fotre pel forat del cul a tots els amos de gossos que enllarden voreres.
una pista de gel pel balcó de casa, per convidar els veïns i que, sense voler, s’estampin balcó avall.
una caixa amb un assortiment variat de Berettes, Walthers PPK, Smith and Wesson i Barracudes 357 per repartir generosament entre l'alegre funcionariat del municipi.
un terratrèmol de magnitud 9 al Camp Nou en partit oficial, sempre i quan la grada superi el 95 % d’ocupació i la llotja d’autoritats estigui farcida de polítics, financers, i càrrecs de confiança encorbatats.
una avaria greu i insuperable a tots els canals de mags, brúixes, pampansils, plafons amb premis ocults, i extremistes de dreta que cohabiten a la TDT
que tots els mossos d’esquadra portin uniforme de color rosa

Ja poden veure, ses reals excel·lències, que el senyor gerent fa gala de la seva generositat i no es limita a demanar regals per satisfer els seus desitjos i anhels personals sinó que, amb un caràcter desprès, també els fa arribar peticions en pro de ~~reduiïr~~ la societat.

Esperant que no es facin els longuis, mamons reials, rebin una cordial reverència.

P.D. Melcior, Gaspart... aquest any, deixin el nano moreno fora.

P.D 2: Si no pot ser tot això que el senyor gerent els demana, sempre hi ha la llista alternativa tradicional, or, ~~incens~~, costo i ~~mirra~~ OdiT .

Estiguin bonets

El senyor gerent hiverna

2011-12-21T07:00:00.000+01:00

I mentrestant, no facin gaire mal.
Estiguin bonets.

El senyor gerent veu, constata, comprova i confirma.

2011-12-08T22:18:00.000+01:00

Això sí que és una autèntica crisi...
de valors!

Diuen que estem en crisis. Diuen que és una crisis sistèmica que afecta a tothom. També diuen que el pitjor de la crisi l’estem vivint aquests dies. Tot això diuen...

Però …

Veient que en una setmana amb un pont que no s’acaba ni a tiros, les carreteres s’omplen de gent frisosa d’escapar de la gran ciutat i anar de franquícies a Puigcerdà…

Constatant la quantitat de gent que s’indigna davant l’anunci de vaga de pilots d’avions durant el Nadal, i que veuen perillar les seves ~~econòmiques~~ necessàries vacances allende los mares…

Comprovant com centres comercials estan plens fins la bandera per la manada humana ansiosa per gastar allò que no es te tot comprant allò que no es necessita…

Advertint que trobar una taula en restaurants i resta de locals gremials de la restauració en aquestes dates és una fita complicada per l'overbooking…

Apercebent com el comercial de torn t’intenta forçar la decisió de compra d’una vivenda amb un estressant “I s’haurien de decidir ràpid perquè tinc tres possibles compradors per aquest pis” i descobrir posteriorment que és cert...que no és cap farol...

Xarop anti-crisi

Entreveient com la humanitat, si no pot esquiar, no es realitza ni troba sentit a la seva existència…(sobretot si no es va equipat amb amb mono de marca, esquís de marca, i botes de marca, tot comprat en outlets ficticis)

Descobrint que la raó de ser d’avui en dia és tenir un iPad peti qui peti, tot i desconèixer per a que es vol o pot servir (al mòdic preu de 797 €/kg. + despeses d’iTunes) ...

I confirmant que aquesta societat en la que vivim és més de dretes que mai, més incoherent que mai, i també més personalista i llibertina que mai...

…el senyor gerent es pregunta:

Crisis? Quina crisis, fills de puta!

Estiguin bonets, i si han d'anar a nedar, guardin-se bé la roba.

El senyor gerent només pregunta

2011-12-01T22:21:00.000+01:00

Volguts odiats,
Res; quatre tonteries que li venen al cap al senyor gerent completament sobrepassat per la perícia, la diplomàcia i el savoir faire del nostre refotut govern, altrament conegut com pal de paller (cagat) d'aquesta gran nació nostra que no té una puta pela però té ambaixades a l'estranger, el president va amb helicòpter al Parlament i disposa de cinc canals de tele ~~púbica~~ pública ( i segurament que a finals de desembre d'aquest any, tindrem uns quants astronautes catalans...un tal Montilla i un tal Iceta... orbitant Plutó).

Les preguntes dels collons que es fa el senyor gerent:

Quants treballadors de la funció pública catalans van votar Convergència i Unió a les passades eleccions espanyoles?

Quants dels treballadors de l'aparell públic d'aquest racó de món que van votar Convergència i Unió, es van sentir estafats un parell de dies després a l'escoltar ~~l'encarnació del seny català, alias~~ Mas fent quedar en no res la frase de W. Churchill: "Sang, suor i llàgrimes" que aquest estadista britànic va cagar fa més d'un lustre?.

Les funcionaries Remei, Josefina, Assumpció i Montse ,
votants de CiU totes, tapant-se les vergonyes després de comprovar
com en acabar el gloriós speech d'en Mas, van quedar en pilotes.

Quants funcionaris catalans que van votar Convergència i Unió, tornarien a votar ara a la mateixa ~~secta, delegació de la patronal,~~ partit, o el que és el mateix, quants haurien votat a aquesta formació si la "Sang, suor i cagalera" a la catalana s'hagués emès durant la campanya?

Quants familiars directes d'aquest funcionariat va votar Convergència i Unió? I,... quants ho tornarien a fer ara?

Quants funcionaris catalans que van votar Convergència i Unió s'adhereixen a les reivindicacions sindicals i les fan seves?

I la més bona, pel final: Quant funcionaris convergents aniran a la vaga?

En definitiva i a manera de resum, quants funcionaris hi ha entre tots els suTnormals de Catalunya?

Algú vol una Super-Assegurança, fills de puta?
SuperBoi és aquí per endinyar-vos-la...

Però tranquils funcionaris conservadors empipats, treballadors públics de dretes excitats, tranquils nois, tranquils... SuperBoy ho arregla tot. Després que us hagin retallat pagues extres i altres bonus podeu (em) estar orgullosos d'assemblar-vos (nos) a les races àries del nord d'Europa doncs, amb l'ASSEGURANÇA MÊDICA OBLIGATORIA (perpretada per lobby d'asseguradores privades) que ens encolomaran A TOTS a mig termini... us podreu(em) fotre tips de Visolgrip i si teniu (nim) mal de panxa, Omeprazol de regal en la segona recepta.

Neu jugant, neu...

Estiguin bonets.

El senyor gerent tem un maig de merda

2011-11-28T21:52:00.000+01:00

Si odiats amics, sí...
Talment com una de les set plagues bíbliques...; potser com un rot profund d'allioli després d'una digestió pesada o..., si volen, com una llufa traïdora d'aquelles denses i ubiqües que no acaben mai d'aclarir i et condemnem a una asfixia lenta, aquest país torna a estar amenaçat per una nova visita (i ja van....) del cantant de capçalera del sector progre gafapastista patri, i de la gent guapa i convergent (very idiot people) nostrada.

Si Brus, si... ets una puta estrella.
Venga,... el següent...

Si senyors sí, el senyor gerent es refereix al Ferran Adrià dels pentagrames, al Jaume Barberà de l'autenticitat i rigor, a l'Steve Jobs del solfeig, al Cristiano Ronaldo del seny i de la integritat, al Josep Anglada de l'american way of life,... en definitiva al pesat del Brus Springsteen.

I sí, sí fills de puta, no n'hi prou en lamentar i vomitar fel a cada ocasió que apareix per aquí,... caldria que algú procurés alguna "flashmob" estil Gadaffi, perquè el fill de puta aquest no tornés més per aquí.

I no, no, malparits, l'òdit del senyor gerent no es deu totalment al rock i al folk mainstream que caga aquest personatge a cada disc, no (fins i tot el senyor gerent confessa que ha tingut algun moment de debilitat alguna vegada,... pocs però); l'òdit ve provocat per l'entorn, pel hype, pels famosos i pels periodistes que perden el cul seguint (llepant) tot el que fa aquest dropo de New Jersey, i sobretot per la tele 3, "la seva", que no perdrà ocasió de propagar el nom de l'espècimen en qüestió a qualsevol hora i qualsevol programa, com ha fet ja en anteriors ocasions, tot adoctrinant i limitant la nostra preuada anarquia musical.

Brus? Brus? por la B no me viene, no...Namás
maparece el puto Bruce de verdá, el de los Maiden
Muahahaha, muahahaahahaa......!

I bé sí, sí, mamonassos...,l'òdit del senyor gerent també ve provocat pel iaio aquest de samarreta màniga curta, pantalons texans i mocador llardós al coll i per tota la colla de cantautors rock que ens venen un concepte d'autenticitat, de rock madur, d'arrels profundes i sòlides, de trajectòria seria i respectable, d'independència artística (juas, juas, juas)...
Perquè sàpiguen tots vostès, analfabets musicals, que l'Springsteen de marres no és més que la punta d'un iceberg empolsinat en un mar de personalitats i mites caducats i congelats que s'han d'anar rescalfant al microones cada any i mig.

Sí, malparits, sí, el senyor gerent els està parlant de genis com Lou Reed (que aquest 2011 ha cagat Lulú, amb el quartet dels BlackMen trashers de San Francisco -motiu per perpetrar un altre post d'òdit.-), Tom Waits (que només ha fet un disc en sa puta vida però que l'ha anat traient al mercat en gairebé 40 lliuraments consecutius des del 1973) i que fot les entrades als seus concerts a més de 100 euros el fill de puta (toma autenticitat!), Leonard Cohen (que algú l'ensenyi a cantar d'una puta vegada,... i li soni els mocs, cony!), Bono (alienat total,... té la barra d'estar en qualsevol cotarro solidari encara que no el convidin i el fill de puta gasta una mà de bitllets en electricitat a cada una de les seves mansions que ti cagues,...el molt cabró) o Bob Dylan ( que porta un cuento de divo a sobre que no vegin, malparit de merda que perd el cul per exhibir el puto Oscar que va guanyar, als seus concerts).

I aquest és el panorama musical que el grup Bildelberg ens depara. Cagum tot!.

Però si volen un final de post clar i concís, el senyor gerent els hi proporciona: la culpa és del Brus Springteen, per ser el més autèntic pesat de tots. Bé, d'ell i del Fuentes, clar.

Estiguin bonets.

Nota bene:
aquest escrit de merda ha estat inspirat per forces divines de l'ÒdiT al senyor gerent, mentre escoltava un poti-poti de: Misfits / Machine Head / Primus / Motorhead / VNV Nation / Kirlian Camera / Hank Williams III.

Si, ho sé, aquesta selecció denota un gust musical de merda. Però és el que hi ha...

El senyor gerent té una brossa a l'ull

2011-11-25T21:15:00.000+01:00

No pateixin. El senyor gerent no s'ha amariconat pas, no. Ans el contrari. L'òdit se li ha aferrat al seu gris cor i segurament per això troba en els escrits de Brossa, allò que no troba en els escrits de Martí i Pol.

BALL DE XIFRES

Els polítics menteixen en nom de l’equilibri,

fan embolics en nom de la moderança.
En nom de la justícia es cometen delictes,
i es fan nyaps en nom del seny.
Donar pa i futbol convé als manaires
perquè les mentides siguin veritats.
Els intel·lectuals veig que s’estoven
i els proletaris s’han aburgesat.
Encenen cigarrets i es cremen el nas.
I, si primer s’han fregat les mans,
després se les han de posar al cap.
Quan passen els dies i no faig les coses,
sospito que en aquest retard s’hi amaga
inconscientment la voluntat de defugir
un compromís que em ve imposat.
Però la pitjor de les covardies
és no denunciar una malifeta
amb l’excusa que de barbaritats
se’n faran sempre. (Pàg. 175)

Brossa, Joan. Passat festes
Barcelona: Empúries, 1995.

Aquest puto home era un geni visionari.

Llegiu, podrits, llegiu !!!

El senyor gerent parla amb un peix

2011-11-22T22:42:00.000+01:00

El senyor gerent saluda el jalouin amb una castanya

2011-10-31T20:00:00.000+01:00

Llegiu podrits, llegiu!!

BRUIXA PRIMERA

La caldera va voltant i així hi anirem tirant: un budell emmetzinat. Tu, gripau, que t’has estat un dia i trenta amagat sota la pedra foguera, i de verí t’has inflat, bull primer dins l’encantat aldarull de la caldera.

LES TRES

Au, treballa, canta i vola; canta, foc, i bull, cassola!

BRUIXA SEGONA

Pell tendra de serp de riu, bull dins l’infernal lleixiu. Ull de llangardaix verdós, granota, llengua de gos, ala de rata-pinyada, llenguda d’escurçó esqueixada, fibló d’una serp sense ulls, a dins el brou dóna bulls amb una ala de mussol; vés bullint dintre el perol, per fer la sopa infernal; vés bullint, olla fatal!

LES TRES

Au, treballa, canta i vola; canta, foc, i bull, cassola!

BRUIXA TERCERA

Dent de llop i pell de cuixa de dragó; mòmia de bruixa, gola de tauró voraç, cicuta collida al ras, fetge de jueu blasfem, fel de boc, teix que trenquem durant l’eclipsi de lluna; nas de turc i boca bruna de tàrtar: dit d’un petit escanyat en ser parit, amb la fossa per tot bres; fem-ne un brou greixós i espès, i d’un tigre la ventresca dintre el brou que tot ho envesca!

LES TRES

Au, treballa, canta i vola; canta, foc, i bull, cassola!

BRUIXA SEGONA
Refredem-ho amb sang de simi i l’embruix que no s’aprimi.
(Pàg. 94)

William Shakespeare. Macbeth.

Barcelona: Bruguera, 1979

El senyor gerent sempre es sorprèn per l'estultícia aliena

2011-10-17T20:35:00.002+02:00

Volguts odiosos, membres tots de la raça humana:

De tots és sabut que la humanitat es caracteritza per la consecució de les fites més difícils, pel progrés constant, per les troballes més revolucionaries i per les invencions espectaculars que, tot plegat, la proveeixen de confort, salut i estabilitat com a espècie.
Per tant, caldria concloure que és una satisfacció pertànyer a la raça dominant d’aquest planeta (... i no, per exemple, haver nascut francesos, oi?).

Així, el senyor gerent els recorda que l’Home ha conquerit tots els pics més alts del món, tot deixant la seva empremta; ha arribat al fons del mar i l’ha fet seu. La faç de la Terra està sotmesa als capricis i necessitats de la població humana, la Lluna, a hores d’ara no és cap problema (diuen), i els espais estan sent solcats per ~~ferralles~~ satèl·lits, estacions espacials i coheteria variada.

Cocacolitzant l'Everest

Mengeu gambes de Palamós, mengeu....

Quan l’Home té calor es refresca amb uns ecològics i sostenibles 20º en el sistema d’aire acondicionat i quan l’Home té fred el seu enginy li procura un terminal de telefonia mòbil que li escalfa el cervell per radiofreqüència. Així mateix, quan l’Home té gana, allibera suficient energia nuclear per fer la capsa de crispetes més gran del món, i quan l’Home té sed és capaç d’eixugar un mar.

Criiiiispetes !! Criiiiispetes!!
Quí vol crispetes!!!!!!????

Un camell amb flaccidesa i un vaixell vingut a menys,
tots dos compartint foto.... normal, no?

Quan l’Home emmalalteix permet que quatre multinacionals medicalitzin massivament i sense ~~suficients proves i assajos~~ escrúpols la seva gent; si l’Home té gana, sacrifica generosament e~~n un gest doloròs i sentit~~, part de la seva espècie, (sovint els més dèbils i sense veu), per tal de procurar la supervivencia a l’altra part (sovint la que, durant 2004, va dedicar 17.000 milions de dòlars en alimentar les seves mascotes i animals de companyia)

Què fills de puta?
A quí trien? pisto car pel canari o arròs econòmic pel pobre nano?
Ah callin..., que han de sortir a sopar al McDonalds i ara no poden triar, oi?.

Si l’Home necessita argumentar una estructura de poder, crea la religió, la política i la banca; si l’Home necessita resetejar una part del sistema, crea la droga o la guerra.

La Física, la Química, la Medicina, la Biología, l’Enginyeria.... totes han caigut rendides davant l’afany investigador de l’Home. La Ciència, tot i no ensenyar-nos-ho tot, ens està escalfant la bragueta i la humanitat està preparant el seu desflorament.

Ja veuen doncs, volguts odiats, com la insatisfeta set de coneixements, descobertes, exploracions i espoliacions és quelcom innat a l’Home, a la raça humana. I el motor de tot aquest estímul constant per avançar, per anar endavant, per superar-se és la intel·ligència.

La intel·ligència..., la intel·ligència...

La intel·ligència, doncs, és l’ADN que defineix a la raça, a l’Home al llarg i ample de tot el nostre ~~fotut~~ planeta.... A tot el planeta?

NO !!!.

Un petit reducte d’humans, localitzats a la península ibérica es resisteixen a utilitzar la raó i la lògica de la manera com ho fan els seus semblants. Aquest grupuscle de renegats és format per senyors i senyores encorbatats que treballen al Banco Popular i que sembla que no són gaire amants de fer les coses de manera intel·ligent.

Aquest cartell ha estat així al menys dues setmanes seguides.
Banco Popular: model d'eficiència?
(Vist a Sabadell, carrer d'En Font - Octubre 2011).

Doncs res volguts fills de puta, ja que la natura els ha obsequiat amb un cap amb farciment gris, no el facin servir només per penjar-hi arracades, collarets i pircins.

Estiguin bonets... i sobretot, no s'oblidin de l'arròs, collons.

El senyor gerent emet un comunicat ràpid

2011-10-15T21:39:00.002+02:00

Volguts odiats, permetin una arrojada urgent del senyor gerent després de veure el telenotícies de la tele 3.

Catalunya avui ha pujat de divisió.
Pel que sembla, com que en aquest corner peninsular en el que vivim no volem ser menys que els mexicans, ara juguem a la categoria de patriotes amb bandera grossa.

Vaja, igualets, igualets que els veins cafres.

El senyor gerent no té res contra el folklore patriòtic i tota la parafernàlia nacionalista; si ajuda als pusilànims i als necessitats de coneixement, ja està prou bé.

Ara bé: que confonguem sentiment amb metres quadrats de tel·la, francament, pel senyor gerent és patètic i demostra només una cosa. Com més gran és el drap, menys contingut hi ha darrera.

Peixet, peixet, i quan tothom està enlluernat....zaaas: retallada!

Estiguin bonets.

El senyor gerent proposa i vostès disposen

2011-10-11T22:09:00.000+02:00

El senyor gerent puja escales

2011-10-05T22:00:00.001+02:00

Oi que en alguna ocasió, volguts fills de puta, han sentit dir a algú que “qui vol lluir ha de patir?”
Doncs el senyor gerent els diu: Ja! I una merda!.

En una societat obsessionada pel lluïment físic i hipnotitzada pel culte al cos; en una societat que valora més allò que la Natura no s’ha dignat a atorgar que no pas el que es té; en una societat en la que la despesa en temes esportius, en estètica narcisista o en güellness asèptic representa una bona picossada sobre el % total de la despesa familiar; en una societat en que el concepte d’esforç ja no té cap valor...

En aquesta societat, doncs, el senyor gerent afirma que el simple i trist fet de pujar o baixar un puto tram d’escales es presenta con un repte només digne, pel que sembla, de ser afrontat per una minoria de rarets.

Sí amics. El senyor gerent, a més a més de veure naus cremant més enllà de la porta de Tannhauser, també ha vist dones joves i sanes esperant més de cinc minuts un ascensor per estalviar-se baixar (BAIXAR escolti’n, no pujar) un tram d’escales de no més 15 graons (els que hi ha entre la superfície i el caixer automàtic de la majoria d’aparcaments soterrats a les nostres ciutats).

El senyor gerent també ha vist a homes i dones joves que, en els edificis d’oficines a les hores punta, prefereixen esperar-se que passi l’ascensor un parell o tres de vegades que no pas arrugar-se el trajo del Corte Ingles pujant o baixant una planta a peu.

Altantu filla de puta ! T'has deixat les cames a casa?

El senyor gerent fins i tot ha estat testimoni de la increïble barra d’homes i dones, vells o joves, que, al club esportiu, i vestits amb les seves millors gales d’Adidas, Reebook, Assics i complements inútils de Tiger, Spalding o similarts, esperen l’ascensor que els porta dels vestidors a la sala d’aparells de gimnàstica.

El senyor gerent ho ha vist, sí. I el que és més greu. Mentre la gent es fot d’hòsties per anar a ~~l’esglesia~~ al DIR i pagar 400 € per un cony d’entrenador personal que et diu com fer steps* i suar segons el manual de la gent maca, el senyor gerent ha hagut de baixar de la vorera per sortejar les putes dues dotzenes de cotxes mal aparcats davant de dues dotzenes de botigues, per la mandra del conductor de buscar aparcament, encara que aquest estigui a dues cantonades de distància (no sigui cas que després es cansin i no puguin anar al DIR).

El senyor gerent ho ha vist: mentre la gent espera en candeletes el cap de setmana per sortir amb la mountainbaic de més de 1.000 € (i amb la que esperen avergonyir veïns, amics i coneguts), el senyor gerent ha hagut de tornar a baixar de la vorera per culpa dels cotxes que aparquen (sense importar-los una merda el pas preferent als peatons) davant el mecànic per portar-li la bici i que li afini els frens, els plats i els pinyons Shimano infrautilitzats d'aquestes bicicletes.

Hòstia Pepet, estava baixant l'escala i tot
d'una m'han caigut les calces...

Tot això el senyor gerent ho ha vist mentre ramats de gent cerca dreceres per parcs, trepitjant minses zones ajarninades tot trinxant el poc verd que queda per estalviar-se de fer les 5 passes de més que farien tot passant pel camí que toca.

Això sí, el cap de setmana, tota aquesta gent, es passa un matí sobre un bicicleta de muntanya, sobre una cinta de córrer o lluint el banyador en un club de natació. Tot sigui per fer exercici.

Pujar o baixar un grapat de graons cada dia? Quiti, quiti, això fa pobre...

Estiguin bonets

*Steps: es diu d’aquell exercici maricón en que un grapat de fills de puta vestits amb robes de colors cridaneres i farcides de marques comercials, suen la cansalada pujant i baixant un puto esglaó de plàstic al ritme d’una música enllaunada i d’unes instruccions emeses per un entrenador histriònic. Acostumen a pagar calé llarg per fer-ho.

El senyor gerent omple el temps

2011-09-26T12:45:00.002+02:00

I quan va decidir adormir-se, en comptes d’enumerar ovelles mentalment –tal com fem la gent civilitzada-, comptava fills de puta, entre els quals, per descomptat, ell no s’incloïa (...) (Pàg. 151)
Ningú no vol saber el perquè
Arbonés, Jordi. No era la meva lletra.
Barcelona: Proa, 2000

Sin embargo, hay una cosa curiosa respecto a los hombres blancos: son un material maravilloso para los escritores. Se puede escribir todo lo que uno quiera sobre el hombre blanco norteamericano y nunca protesta nadie. Ni siquiera el hombre blanco norteamericano. Pero si se escribe algo desagradable sobre cualquier otra raza o clase o sexo, los críticos y el público se ponen furiosos y las cartas llenas de odio comienzan a amontonarse aun cuando parezca que el libro se sigue vendiendo bien. Para odiarte, primero tienen que leerte. Se mueren de ganas de saber qué es lo que vas a decir ahora sobre su mundo. Mientras que al hombre blanco norteamericano le importa un carajo lo que se diga sobre él porque domina el mundo: de momento al menos. (Pàg. 64)

Acción
Charles Bukowski. Hijo de Satanás.
Barcelona: Anagrama, 1996

Llegiu, pudrits, llegiu.

Estàvem asseguts al jardí prenent un aperitiu abans de dinar. La conversa es va decantar cap al tema del racisme.
- Des del punt de vista teològic –va argumentar P., un conegut predicador-, el racisme no existeix, ja que tots descendim d’Adam i Eva.
De sobte es va sentir una remor entre els parterres i alguna cosa es va esmunyir entre la gespa acuradament tallada. - ¿Què ha estat això? –vaig preguntar.
- Una serp.
-¿I no creu, reverend pare, que ha insinuat un somriure una mica estrany?
- No –va respondre breument el teòleg. (Pàg. 27)Al jardí
Mrozek, Slawomir. Joc d’atzar.
Barcelona: Quaderns Crema, 2001

- Valerian Alexàndrovitx, no li sembla terrible? Sap perfectament que la seva activitat ha causat la mort d’éssers innocents i que encara en causarà. Jo no sóc un home d’estat. M’agradaria saber si això li ha impedit mai dormir.
Es va quedar callat. Com que el sol ja s’havia post, no li veia els trets del rostre. Tanmateix, com que el mirava de molt a prop, amb una atenció apassionada, vaig distingir el moviment que va fer inclinant el cap a un costat. Així semblava un bloc de pedra fosca.
- Qualsevol activitat i qualsevol lluita engendren la mort. Si som damunt d’aquesta Terra, és per actuar i destruir. Però quan s’obeeix uns mòbils superiors...
Es va interrompre i, de sobte –em sembla que era aquesta franquesa, aquells llampecs de sinceritat, allò que el feia tan atractiu i tan irritant-, va dir amb una veu diferent, amb una inflexió de tristor i tendresa:
- La vida no fa de bon viure... (Pàg. 163)
Némirovsky, Irène. L’afer Curilov.
Barcelona: La Magrana RBA, 2010

“[...] Mai tan feliç. No tenir res. No aspirar a res. No suportar cap lligam: és el paradís.(...)” (Pàg. 32)
Barral, Nil. L’home que dormia al cotxe.

Barcelona: Ara, 2011

El senyor gerent fa pudor de FLIT

2011-09-21T20:28:00.000+02:00

Odiosos, odioses,
si aquest matí han deambulat per la zona vallesana i aledaños, i han alçat la vista cap al cel abans de les 11 del matí, hauran vist, sense cap mena de dubte, la multitud i profusió d'esteles d'avió que solcaven tot el cel.

Esteles que cridaven l'atenció per la seva llargada i per la seva tossuderia a no esvair-se. Que maques oi? Sobretot pels que, com el senyor gerent, tenien la sort d'estar a quarts de vuit del matí parats en un puto embús de trànsit, tot escoltant la loquacitat i ganes de protagonisme dels llegidors de teletips i portades de diaris de les ràdios*

Doncs JA! i una merda! Les delicades esteles dels avions que pentinen el cel.... i una merda home!!!

Han de saber vostès, benvolguda audiència, que gràcies a un grup d'acadèmics del més alt nivell, científics i especialistes valerosos, que desafien al poder i que utilitzen la Ret per traslladar les seves descobertes a la resta de la humanitat, sabem que el cony de fumet blanc que deixen els avions al seu pas no és més una operació encoberta dels poders ocults que governen el món, amb l'únic objectiu d'ensulfatar, de fumigar, de controlar en definitiva, el lliure albiri humà.

Ja tenen el paper de plata a punt?

Així, gràcies a aquests dignes prohoms de la sapiència i del mètode científic sabem que entre les fites per aconseguir amb aquestes fumeroles anomenades tècnicament CHEMTRAILS s'hi compten experiments de terrorisme molecular amb microplasma (sic), contaminació de l'aigua potable amb bari, o fins i tot, un programa de control de la troposfera i del clima del planeta, per no parlar d'efectes immediats en situacions bèl·liques (per efectes immediats han d'entendre que la palmi déu i sa mare entre els dolents).

Malgrat tot,... ... ... costa d'empassar tot plegat, oi?

No pateixin deixebles descreguts de Sant Tomàs. Com sempre el senyor gerent recorre a la digníssima professió periodística. Aquí tenen: el testimoni valuós dels periodistes d'aquest pais; el retrat precís i concret de la realitat, la informació fidedigna en estat pur, la utilització de fonts pertinents, la contrastació de la noticia...

Però si surt a la tela serà que és veritat oi, fill de putes?
Quin troç de notícia, eh nanos?

Boeing amb complement ACME per
fer creps

Psst!

Acostint-se. Entre vostès i el senyor gerent a cau d'orella:

Collons, que bé que aniria que la Generalitat es gastés un quants calers amb un avionot d'aquests, i fotés unes quantes voltes de la Franja de Ponent, enllà. Ah, cony,...espero en candaletes el 2014. Estiguin bonets.

Inventari: allà vostès..., alguns compleixen bé la feina

* El senyor gerent els informa que a can Fuentes i a can Basté, ara s'ha posat de moda competir per recitar els hashtag del dia, del tuiter dels collons. La gracieta és que es repeteixen com lloros en cinc minuts de diferència.. foten un ridícul del copon els fills de puta, a banda de pensar que si RAC1 ho permet, allà ells, doncs es tracta d'una empresa privada, però el botxorno plou sobre CaCalunya Ràdioooo.

El senyor gerent els ensenya a relaxar-se a la platja (...i 2)

2011-09-20T00:01:00.002+02:00

::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::: AVIS PREVI

Si hi ha algú que troba aquest text massa llarg i per tant que no el llegirà, que no es preocupi.

El senyor gerent es fa el càrrec que la debilitat mental i el bordelinisme del personal estan a l'ordre del dia per culpa de professors funcionaris, per culpa de sistemes educatius ineficaços, per culpa de families narcotitzades, per culpa de la merda de programació televisiva, per culpa del Twitter i també, per culpa de Facebook .

:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::: FINAL DE L'AVIS PREVI

La platja familiar ideal

Vostès ja saben que el senyor gerent va anar aquest estiu només un parell de vegades a la platja.

Aquestes dues ocasions, per alguns de vostès es manifestaran com poques i escasses i en canvi per d’altres com masses i suficients. En tot cas el senyor gerent, amatent per exteure’n conclusions, ara els hi arroja la segona visita a la platja que els devia. Double combo.

No es pensin però. Aquesta visita també va ser un mete-saca ràpid. Una blitzkrieg de tres horetes al Maresme. El just per complir amb la tradició estival, talment com és menjar dues queixalades de turrons durant el Nadalt.

Així les coses, ja es poden imaginar que tres horetes no donen per a gaire; però, a més a més, si les circumstàncies tampoc són propicies, l’excursió a la platja acaba convertint-se en una visita a Hell’s Kitchen.

La platja ideal... i punt!

L'esmentat dia, el pla era:
- arribar en vint minuts,

- aparcar el cotxe en cinc minuts,
- arribar a la platja en tres minuts,

- i gaudir de la dolça potuleria que emana de la sorra, durant un parell d’hores.

Aquest era el plan.

Repeteixo: E-R-A.

La realitat fou una altra. S’inicià bé, complint els objectius inicials: vint minuts de cotxe; però es va torçar a l’arribar a destinació: mitja hora donant voltes cercant lloc per aparcar el pot. Mitja hora que va servir per començar a evocar a l’Odit.

Després, com que el senyor gerent va haver de deixar el cotxe més a prop de Cagar de Munt que no pas de Cagar de Mar, va tocar perpetrar una bonica i sana patejadeta (sota un puto sol de justicia) fins a la
N-II. Un cop allà, anar a la caça i captura d’un pas peatonal soterrat per passar a l’altre costat de la trinxera ferroviària, tot ambientat amb els delicats efluvis de l’activitat humana.

Finalment, arribada al mart. Ara el senyor gerent ha de cercar lloc... no es pensin... per un mascle no és una empresa fàcil. L’elevada temperatura ja estova prou el cervell com perquè aquest es declari en serveis mínims i deficitaris; a més a més, la platja és un anar i venir de gent cap a les dutxes i cap als xiringuitos. I si amb això no n’hi ha prou, tota la sorra està adobada amb abundants tetes, pits, i mamelles que (malgrat el pèssim estat de conservació de la major part) provoquen una distorsió mental al nostre heroi, i per tant, una forta dificultat per trobar un lloc (raonable) on ajeure’s.

Així, fent el cor fort i amb l’ullet del cul ben premut, el senyor gerent decideix tirar recte i no parar fins a tocar de la sorra humida. Dit i fet. I llavors,... vostès segur que ja ho saben fills de puta, el primer pas a la sorra de la platja no és de cap de les maneres un gran pas per la humanitat, sinó més aviat un filloputada ardent de primera. El miratge de la sorra de la platja es desfà, s'esfuma i es revela el que veritablement hi ha: un oceà de nàpalm en ebullició entre els xiringuitos i el mar.

Però si ~~Mein Führer~~ el senyor gerent havia arribat fins allà, no era qüestió de dubtar per una mariconadeta d’aquestes... oi?. Imaginint-se així, al senyor gerent fent saltets unes vegades o enfonsant els peus a la ~~cendra incandescent~~ sorra d’altres, i arribant al seu destí amb dos munyons de bacon fumejants.

Quan un diu “el seu destí” es refereix ni més ni menys al metro i mig quadrat de sorra plena de plomes merdoses de colom o de gavina, fragment de canyes seques de riera (segurament de Cagar de Munt), un esplendit mostruari de totes les marques de tabac de l’estanc en forma de burilles rebregades, un parell de taps de plàstic i tres boletes de paper de plata fent la competència a dues bosses estripades de ~~la Dharma Corporation~~ Mercadona. Ahhh home sweet home...

Com home prudent que és, el senyor gerent el primer que fa en aquests casos és marcar el seu territori. Estén tovallola, estableix un perímetre de seguretat amb les xancletes i deixa la bossa una mica més cap enllà, en forma d’OPA hostil als veïns del costat (que sembla que són polonesos o francesos, en tot cas, algú fàcil d'envair).

Llavors sí, llavors és l’hora...l’hora d’anar cagant llets cap a marT a fotre una pixarada de cavall, doncs amb totes les aventures, la bufeta ja presenta una sobredimensió que en termes mèdics podria ser preocupant. Aquest és un moment que, volguts fills de puta, estaran d’acord amb el senyor gerent, és gloriós. L’individu (home o dona) entra als dominis de Poseidó, fa mitja volta portat suament per l’onatge del mar i mirant fixament a la societat humana espatarrada sobre la cendra incandescent de la platja napalmejada, amb una rialleta de plaer deixa relaxar els esfinters tot dedicant la pixada a tots aquells que en aquell moment l’estant mirant menant un bocata de mortadel·la.

En finalitzar la discreta contribució a la pujada del nivell del mar, arriba el moment de l’úsdefruit del petit terreny vallat que el senyor gerent s’ha preparat amb anterioritat. Per això s’espera a que una onada l’acompanyi per ajudar-lo a sortir del refotut desnivell de mig metre que hi ha on trenquen les onades. D’aquesta manera s’estalvia de fer gaires esforços que li puguin desfigurar l’orgullosa estampa amb la que, emulant Venus, tothom surt de l’aigua (ventre endins, pit enfora, i marcant paquet.... per cert, Venus era un negre que el senyor gerent va conèixer a la mili). Però ailas!!!!, com sempre, no contava amb el fragment d’alicatat provinent d’algun abocament il·legal, que just en aquell fotut moment apareix al fons marí, sota la planta del peu esquerra del nostre heroi,.... Txac!!!!. Taju al canto !!!! (els de Cagar de Munt també van sentir el crit...).

Un cop un surt de l’aigua, és lògic sospirar en espatarrar-se a la sorra, lubricar-se amb la protecció solar talment com un vibrador gegant de carn, i deixar passar el degoteig del temps sense importar gens ni mica. De tant en tant, fer mitja volta per torrar bé cada cantó de la cansalada i quan la dermis ja està propera a la temperatura de liquació, un petit saltironet cap a l’aigua per refrescar-se tot curtint la pell amb els pixats dels altres... i res, tornar a començar el cicle.

La puta realitat

Però, ai amics! El Destí no té pietat del nostre humil senyor gerent. Ell que havia previst el preuat lloc a la platja amb la cautela de caçador, id est: enmig d’uns pits naturals talla 95/100, i unes mamelles retocades, talla 115/120, (segons el SM3dSG -simulació mental 3D instantània del senyor gerent-), ara es troba que aquests exquisits i tremolosos fruits de mar s’han escapolit, i la seva plaça ha estat ocupada per una aberració de la naturalesa en format dona-foca-quilles, de la subfamilia ameba en topless (per dir-ne alguna cosa) i amb una prole de crios saltironejant per tot arreu. Ahhh déus podrits! Que injustos que sou!!!

Però la divinitat (aquell col·lectiu sindical fill de puta) encara no en tenia prou. A la mitja hora de l’arribada d’aquestes formes amorfes, també fan la seva entrada un grup de paioponis: els mascles amb tres putes canyes de pescar (... per pescar,.... què?... QUÈ?), i les dones, com no podria ser d’altra manera, amb la nevereta, el parasol i els crios. L’infern sobre la terra senyors.

Els homes de seguida se’n van a pixar, a banyar-se i a crits, com tampoc no podia ser d’una altra manera, es comuniquen amb el seu concubinat i descendència, que encara estan efectuant tota la logística del campament al capdamunt de la platja, al costat de la via del tren. La resta, els que, com el senyor gerent s'estan al bell mig de la conversa cridada, al·lucinen moniatos....

En definitiva...ni Maresme ni polles. Allò era Omaha Beach en ple dia D. L’enemic mastegaxiclet es multiplicava per tot arreu: tropes paipòniques desembarcant massivament; sapadors de mamella fluixa i pèl sobaquer dur com el filferro de trinxera, atacant pel flanc; ramats d’infanteria (carn de canyó infantil amb mocs penjant i pilotetes de goma emprenyadores) iniciant accions de càstig continuada; les forces al·liades de negres, moros, xinos i altres colors de l’arc de Sant Martí racial, tirant-se en paracaigudes amb variats artefactes i articles a les seves mans, ... tots contra les mimbades posicions dels dignes representants del seny , del saber fer i dels banyadors pantalonets MEYBA, que... mein gott... disortadament, anàvem sent escombrats de mica en mica.

L'Estat Major en plena reunió al bell mig del camp de batalla.

I el més trist de tot és que fora de la platja també seguim sent escombrats cada dia. Ens anem replegant davant la hipocresia social i ideològica, davant el teatre nacionalista que la dreta d'aquest pais representa, davant l'ideal d'una Europea descafeïnada i darrerament tant devaluada. Aquells fills de puta jipis francesos del maig del 68 deien que sota les llambordes hi havia la platja... i uns collons!. Que ningú toqui les llambordes, perquè la platja està plena de merda.

Visca, fills de puta, visca... visca la globalització, l’aliança de les civilitzacions, el mestitssatge... Visca la solidaritat entre pobles, visca la cooperació i l'emigració...repeteixin amb mi, visca, visca, (bruuup!), visca.
Estiguin bonets i vagin posant els quatre quartos que puguin tenir, sota la rajola.

El senyor gerent reparteix estampetes

2011-09-08T23:55:00.000+02:00

El senyor gerent en fotria a foc a més d'un

2011-09-02T00:05:00.000+02:00

El senyor gerent té un veí que es dedica a donar menjar als coloms. Fill de puta.

Un s’està al balcó de casa, fotent tranquil·lament la cigarreta i mirant les calces esteses de la veïna, quan de sobte, escolta un aleteig subtil i acte seguit nota quelcom humit i pastelós que li cau al seu clatell: PLOP!

Un està passejant despreocupadament pel carrer, amb els ulls guenyos de tant mirant culs i escots, quan de sobte, nota un cruiximent sota la sola de la sabata: CRRRRX!

Després de matar al gat,
qui té collons de seure al banc?

Un s’asseu a qualsevulla plaça, tot cercant l’agraïda ombra dels arbres (si és que als seus refotuts pobles existeixen encara places verdes), i al recollir els peus sota el banc topa amb quelcom i, al moment, una humitat li xopa tots els mitjons: CLOC! SHHEFF, SHEFFF!

Sí volguts odiats, sí.. Si s’han trobat mai en alguna situació com aquesta o similarT, llavors és que vostès han estat víctimes de malignes trampes urbanes instal·lades hàbilment pels maquis de l’asfalt, per l’exèrcit roig de les cantonades, pels revolucionaris de places i solars….

En concret, vostès han estat víctima del temible CAPAC (Cabrons que Alimenten Putos Animals Callejerus), grup emmarcat a la Internacional Revolucionaria GJSRF (Grup de Jubilats Sense Res a Fotre) i que a la vegada manté estretes relacions amb PQSI (Parats i Quillos amb Samarreta Imperi) i amb QVBVH (Quissoflautes que valoren més els Bitxos que la Vida Humana)

Tots aquests col·lectius, grupuscles i escamots campen amb total impunitat pels carrers i places de les nostres ciutats, contribuint a l’empastifament tàctil i olfactiu de la resta de ciutadans, mentre, desafiadors, entonen l’esgarrifós crit revolucionari de ELL NO HO FARIA.
Prenent el nom en va de la Naturalesa i l’Ecologia, van minant per allà on trepitgen amb els seus artefactes malignes: papers i embolcalls llardosos amb krispis o croquetes per gossos, bosses de plàstic estripades amb restes d’arrossos i capipota, o ampolles de plàstic tallades per la meitat, plenes d’un líquid putrefacte que hom ha gosat anomenar aigua, són les trampes més usuals.

I mentre tant, els estols de coloms els saluden al seu pas tot decorant intensament finestres, cornises, voreres o cotxes amb llustroses i flamants cagarades, allà on aquestes màfies organitzades han deixat el seu paquetet alimentari...

Quin panorama tant maco oi?
Encara guanya més quan ho fan al
costat del parc infantil.

I les gossades polloses i les manades pudentes de felins entonen la cançó de lloança l mentre segueixen a aquests indesitjables i s’ocupen de deixar els portals i places plens d’excrements, de restes de menjar podrit, de pèls i borrissols llardosos, i de petjades fètides, tot descarregant ara sí, ara també, les ordes de puces i altres bitxos-microscòpics-fills-de-puta al voltant de parcs infantils, terrasses de bar, patis comunitaris o parterres de gespa (on després els quissoflautes s’hi ajeuen com si res per connectar amb el bon rotllo i equilibrar el karma)

En fi, volguts odiats, ens trobem de ple en una gran hipocresia, això sí, tintada i convenientment customitzada pels defensors dels animals. Així, mentre el nostre lloat tinent-coronel Kilgore arrojava al llevar-se al matí...

¿Ho pots olorar, mindundi? És napalm. Res al món fot aquesta olor. Quina delícia ensumar napalm al matí!...

els fills de la gran puta del CAPAC exclamen:

“Ahhh!!! que bé olorar pixats i merda a tothora...Aquesta ciutat fa olor a....olor a victòria!”

mentre van distribuint incansablement els seus còctels de contagis i infeccions de manera altruista i completament convençuts que actuen com a bones persones.

Estiguin bonets.

El senyor gerent llegeix patufets

2011-08-28T22:10:00.001+02:00

LLEGIU PUDRITS, LLEGIU

Anuncios publicitarios

que prometen felicidad

de algún producto de moda

que te hará cambiar

Comprador que entra en la tienda

al acecho el vendedor

vendedor que vende producto

comprador que se vaya a mamar.



Ohhh, si si ¡os engañan, os engañan así!

Mi vieja me despertó

en la cama estaba yo

han cambiado la hora

lo dijo anoche televisión.



Oh, si, si, os engañan, os engañan así

Oh, si, si, os engañan, os engañan así

El senyor gerent té un somni

2011-08-23T23:00:00.000+02:00

De la mateixa manera que un tal Tito,...er..no sé què...Pitu Luther King, un moreno dels IUESEI de l’època de la tele en blanc i NEGRE que va tenir un somni i el va esbombar a tot cristu, aquesta nit el senyor gerent també n’ha cagat un de somni i ara mateix els el pensa explicar.

Bé, per ser sincers... el senyor gerent faria millor de parlar d’un malson. Perquè de la mateixa manera que en Carlitus Marx parlava dels fantasmes que recorrien Europa en "El manifest comunista", el seu llibre d'autoajuda i coaching, el senyor gerent també els parlarà avui de fantasmes que recorren els nostres carrers.... Això sí, fantasmes amb xandall.

Aquests espectres, que es mouen entre nosaltres com si res, i que cada cop es revelen davant els nostres ulls amb més assiduïtat, atenen a noms com Jóse (amb accent a la o) o Mígue (amb accent a la i). De la mateixa manera, i per no ser menys, les seves femelles responen a exòtiques crides com Yeni, Loli o Yessi, apelatius que cada cop que es pronuncien en veu alta, fan tremolar totes les calces de les verges del santoral institucionalitzat secula seculorum, en aquest racó de món.

Han de saber vostès, volguts fills de puta, que tots aquests incubes estan tallats amb un perfil similartT. Això vol dir que estudiant a un espècimen en concret pots arribar ràpid a treure conclusions generalitzables a la resta de col·lectivitat fantasma referida.

EEAAAHH ESSA PEÑÑAAAA DE L'ODIT...VÁMOOONOO

Així, entrant ja en el terreny dels somnis del senyor gerent, el fantasma que l'ha tingut entretingut aquesta nit treballa d'ajudant de lampista i té un Citroën Saxo tunejat (amb els corresponents alerons al darrera, spoilers i neons blaus als baixos, i daus de pelutx i tota la pesca al salpicaderu).

És lícit afirmar que justeja intel·lectualment, doncs l’individu només va complir amb els estudis obligatoris en dependències públiques (autèntics coladors de fracassats) i va oblidar els llibres ràpidament encisat pel diner fàcil del sector de la construcció. Ara però, amb la puta crisi instrumentada per l’enganyifa dels de dalt, es passa de dilluns a dissabte currant com un cabró, en una feina malpagada i amb contractes escombraria (amb sort).

Les tardes del cap de setmana, junt amb la Yeni/Loli, van al Parc Vallés de Terrassa o al de Mataró o al de Gavà-Castefa (que segurament no tindran el mateix nom però si la mateixa substància). Total, que van allà perquè mola que te cága (noti’s l’accent a la primera a i la supressió voluntària de la s final). De fet, nosaltres, la gent normal, sabem que van allà perquè hi troben part del seu ecosistema natural: el McDonald's, la bolera & sala de màquines de joc, les multisales (on es pot xerrar amb veu alta i parlar pel mòbilT sense problemes) i la parada de crispetes.

En el somni d'aquesta nit passada, el fantasma...el senyor gerent..., jo...

“Flop” “Flop” “Flop”

El dissabte a la tarda també aprofito per anar a casa d'un col·lega per tal que em rapi ben rapat dels costats, però deixant-me les patilles llargues i retallades i la closca amb el pèl ben llarg i de punta, com un raspall d’escombriaire. Sempre miro que no em quedin pèls al xandall, o la cadeneta d’or amb el santcristu i tampoc al nomeolvides del canell. Cagum la puta, què seria d’un home sense el crucifiju que li va portar el seu germà gran quan va nar a fer la mili a La Legión.

Aprofito aquesta circumstància també per lluir el tatuatge amb caràcters xinesos que porto al clatell i que mola que ti cagues. El meu col·lega i tots els seus cosins (que viuen amb ell), es desfan de puta enveja. No sé què hi posa, però mola mazo.

Un dels cosins... mort d'enveja, clar.

Mentre estic a casa, espatarrat al sofà, amb una mà al comandament a distància i l'altra jugant amb la tira del tanga de la Yeni-Loli, vaig passant canals de tele i sempre paro al canal del Gran Hermano XVIII i al del Pampansil. De tant en tant li ensenyo la llengua a la Jessi-Maica i ella me l’ensenya a mí, i ens fotem el lote. Vaya guarra que està futuda la cabrona!!! El piercing que porta a la llengua em fot a mil, zorraca !!!!

De tant en tant pillo una mica de costo, i em lio uns petardets que pa qué... sovint me'ls foto a peu d'amoto (també tunejada -bé, feta a trossos d'altres que he anat arreplegant o bé a la feina, o dels colegues o d’algun solar... escapaments rectificats, discos de fre petrificats, amortidors molons que te cága-). Com que el porret em fot venir salivera, foto quatre escopinades cada quart d’hora, a tort i a dret per marcar el terreny. Ques noti que allà hi ha un paio amb collons. Cagum la pus, com s’ho faria un home si no pogués fotre quatre gapos pel voltant!!!!.

El diumenge al matí, m’acosto al primer tros de verd que trobo tot sortint de la ciutat, i malgrat el cartell d’”Abocador clausurat” acostumo a treure la merda del meu superT Citroën Saxo tunejat (mocadors de paper enlleterats que la Maica-Carol ha deixat allà desprès de menjar-me el nabo, bosses de pipes buides, paquets arrugats de Marlboro i un parell de bosses buides de xurros de quan vàrem anar a la Fira).

Yenniii...que no me se t'arrimi al buga que mel raies....

També aprofito l’avinentesa per treure el Javi (el meu canari) a passeig. Mentre espolso les estores del Saxo a peu de cuneta, deixo la gàbia del Javi sobre el capó del cotxe a les 12 del migdia...així està calentet...haurien d’escoltar vostès com refila el fill de puta. De tant en tant li foto un salivasso perquè vegi que me l’estimo... Cagum la puta, que faria un home sense el seu canari.

A l’estiu, o quan comença a petar una mica el Llorensu, m’agafo a la xurri i ja sigui amb l’amoto o amb el cotxe (el que tingui gasofa, vaja) ens acostem en 15 minuts a la playiqui d’El Masnou (Sector Ocata, naturalment, ... encara hi ha classes, saben primus?) Tots dos estem contents: ella ensenya les tetes al personal i jo el tatuatge xinès. De tant en tant ens fotem de cap a l’aigua i li endinyo una miqueta a la Rosi-Yenny.

I sempre, sempre, quan sortim de l’aigua hi ha un fill de puta mirant-me fixament... de mitjana edat, amb barret negre i de tita petita, rodejat de tres xurumbels que no paren quiets i que va acompanyat d’una senyora amb cara de pal. Em mira amb una cara d’ÒdiT... no vegis neng!!...buff, m’entren calfrets de pensar-hi, me se’m queda el cuerpo xungu.

“Flop” “Flop” “Flop”

I aquí s’ha despertat el senyor gerent. Això sí, pixat i cagat de dalt a baix, amb la cara blava, desencaixada i treien escuma per la boca. Cagum la puta, què ha de fer un home per no tenir aquests somnis!!??!!!

Estiguin bonets i vagin per l’ombra.

P.D. El senyor gerent sap perfectament que aquesta arrojada d’ÒdiT es demagògica, plena de tòpics i estereotips i que, potser per alguns, conté actituds racistes per motius culturals i/o de llengua. Al senyor gerent, però, li sua la tita.
Ell ho veu així. I, si deixem la hipocresia de banda, segur que com ell, molta més gent que no tenen més remei que veure, escoltar, aguantar i esperar... esperar un terratrèmol, un OVNI o una declaració d’independència d’una puta vegada.

Quis tigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra...bé, que tiri confetti, perquè de fills de puta cada dia n’hi ha més.

Inventari: L'infern sobre la terra

El senyor gerent els descobreix l'origen de l'onada de calor

2011-08-21T16:49:00.001+02:00

El folleteig generalitzat, tant de nacionals com dels putos guiris de Llorets, Salous i poblacions costeres similars (dedicades al turisme de sorra, alcohol i cardamenta) provoca aquests augments insospitats de temperatura. Literalment poden fer saltar els ploms, els semàfors i les papereres i, si s'apreta gaire més, fins i tot aparadors i altres peces de mobiliari urbà.

De la mateixa manera, els espants, sustos, i mal rollos derivats de l'apretada de cinturó de la nostra estimada Generalitat, han fet que el percentatge de llufes i pets involuntaris (causats per l'estrès i el pànic entre la població en general i, sobretot aquest agost, entre el col.lectiu de pobres oficials que reben -o rebien- el PIRMI) hagi experimentat un creixement desproporcionat, afectant no tant sols l'estabilitat del confort ambiental, sinó també la salubritat del aire.

Però no pateixin, fills de puta. Menys mal que sempre ens quedaran els beneïts festivals d'estiu ~~per pijos~~ repartits generòsament per tot el territori ~~català~~ gironí i ~~sospitosament~~ generosament promocionats a tothora per la Tele 3: Schubertiada, Jardins de Cap Roig, Perelada, GREC,.. .
El senyor gerent els confirma el que vostès sospitaven ja fa temps: aquests festivals pretenen ser una clara demostració davant el món que el català és un individu refinat i amb un gust per les arts fora de mida, que el nivell cultural del poble és elevat i que la sensibilitat artística és una prioritat entre els catalanets.
Sembla que gràcies a aquests festivals, freqüentats bàsicament per tietes, sogres, jasp i algunes mostres de quadres dirigents d'aquest ~~teatre~~ pais, (tots amb camisa de màniga llarga i pantalons llargs, amb la clenxa enrere, ben llepada), s'aixeca el nivell cultural de la societat quatribarrada postulant una cultureta monolítica en l'esdevenir de la raça catalana.
Id est, cultura de masses (estandarditzada, normalitzada, acceptada) amb un cert deix de florit i de ranci, a petites dosis i en escenaris enlluernadors, triats expressament per tal de crear la sensació als assistents, que, esforçant-se una mica més (o estafant una mica més), ells també poden pertànyer a aquest ambient durant tot l'any, no només durant el tastet d'estiu de rigor.

Mostra 100 % representativa de la societat culturalitzada catalana

Vaja,... que si vostès no vomiten amb el Tom Jones, el Julito Iglesias, el Bryan Ferry, la Luz Casal, el BB King i d'altres fòssils similarTs, segur que són públic ideal per nar a aquests festivals.

Bé, el senyor gerent ho deixa aquí per avui. El nostre amic es nota una flamarada incipient a l'entrecuix que segur que, després de socarrimar els calçotets i zones aledanyes, ajudarà al termòmetre a arribar d'una puta vegada als 40 º.

Estiguin bonets i vagin per l'ombra.

El senyor gerent els ensenya a relaxar-se a la platja

2011-08-18T22:57:00.001+02:00

El senyor gerent acostuma a anar poques vegades a la platja durant els mesos calorosos. No és que no li agradi el mar, la sorra, la caloreta, no... el que no li agrada és la diversitat d'espèciments de la raça humana fallits, tarats, retardats... en definitiva mal acabats (uns de cap, altres de cos), que s'hi acumulen.

Per això, una de les poques sensacions que sempre li ha agradat experimentar al senyor gerent les escasses vegades que va a la platja és la de, un cop estirat a la tovallola, tancar els ulls i, mentre el sol va cremant capa a capa la dermis, escoltar com les onadetes del Maresme trenquen a la platja. Per dir-ho així, és un moment de desconnexió, de tantsememfotisme, de pensar que allà si està de puta mare i que res i ningú no podrà impedir aquest benestar, sabent de totes totes que sempre és un benestar passatger i estacional.

Què? No? No s’ho creuen? No ho han probat mai? Va, va... no siguin mariques i provin-ho ara...
Estirin-se a la tovallola, respirin fons i pausadament i tanquin, tanquin els ulls.

Ara, deixin reposar tot el pes del seu cos contra la sorra... notin com les colilles de tabac i altra merda habitual a la platja, es fonen amb els seus cossos. Com el sol comença a escalfar i com la negror inicial que els ofereixen les seves parpelles tancades va canviant cap a un color ataronjat i ple d'estrelletes.

Molt bé Mahatma, maco... però fes el favor de deixar la vaga de fam ara, cony!

Ara... relaxin-se....relax total..., respirin pausadament. Si s'han de llufar, facin-ho, no convé mantenir tensions al cos en aquesta etapa de l'exercici.

Collons, qui ha obert l’ull? He dit quels tanquin, hòstia!!!

Relaxats? Escolten la remor de les onades? Perceben com aquestes trenquen musicalment contra la sorra, a tres metres d’allà on es troben els seus ~~tristos~~ cossos? Noten com la seva ment, lentament, molt lentament, entra en un estat gasparhernandià i que està completament en sintonia amb el ~~decadent~~ marc natural que els envolta? Com l’escalfor del sol no molesta, només acompanya (el melanoma ja vindrà però xxxsssttt, fills de puta, no cal preocupar-se ara).

Just en aquest moment, és l'hora de desactivar el determinisme de les seves orelles i donar-lis aquella llibertat a la que no estan acostumades. És el moment que les seves oïdes atrofiades per Ipods i Mptresos a tot volum, pel soroll de tubs d’escapament de la ciutat, o pels fils musicals criminals d’oficines, metros i cases de putes entre d'altres, es desempolsin i comenci a captar noves sensacions auditives, noves categories de sons, noves reverberacions i textures sonores.... Tanquin, tanquin els ulls fills de puta, i alliberin les seves oïdes....

3...

2...
1...

Yonathan, sorbete loh mohcoh neng COCO COLA SERVESSSAAAAA Papi me soplah el flotador porfi? GAFAS MARCA GAFAS MARCAAAA, Hijo puto el negro ese que me queria sacá cinco pavoh por los pantalones que li voy a rigalar a mi choni COCA COLA SERVESSSAAAA nene que no piseh por ahí, que va a tirar arenilla al melón, pisa por allà, al lao del señó cherent MASAJE CHINO MASAJE CHINO BARATO BARATO DIES MINUTOS MASAJE DIES MINUTOS Pili, coge al chaval que sahoga conio que no lo veh? DVD MUSICA SINE; DVD ESTRENOS 2 EUROS 2 EUROS, Aaaaalaaaaahh, que plachazo que si ha pegao el Izan hijoputa contral agua, que cabrón...COCO COLA SERVESSAAAA...neng como tá lagua? ta buena neng? ta buena?

Clic, clac...

Bang, bang, bang......bang.

En fí.... Relax a la platja? Nom siguin cretins i vagin per l'ombra perquè el senyor gerent els promet seguir martiritzant-los amb una altre retrat costumista estival ben aviat.

Estiguin bonets.

El senyor gerent anota dos de tres al Palau d’Esports de Badalona

2011-08-04T15:40:00.007+02:00

Dimarts 2 d’agost.

Ingredients:
nit calorosa, escenari olímpic imponent, rock dur a tota pastilla i desgustació de l’alt nivell culinari al Frankfurt’s Tino de Badalona.

Motiu:
L’Epitah Tour; la gira mundial que Judas Priest fa per rememorar tots els seus èxits, fent-se acompanyar, només en aquest racó de món, per dos teloners històrics: Motörhead i Saxon.

Però anem a pams...

Per culpa del pecat de gula i pel marron que representa aparcar el cotxe a Badalona City, Saxon es queda sense els aplaudiments del senyor gerent, doncs aquest prefereix omplir el pap a l’esmentat local d’alta cuina que no pas entrar al recinte i estar-se tot el vespre en dejú.

Ja a l’entrada,... la primera sorpresa: el senyor gerent entra al Palau d’Esports sense que ningú li demani l’entrada. Puta pena de 60 € malaguanyats...

La segona sorpresa... entrar a la pista del Pavelló i comprovar com estava de ple...mare de déu senyor. Aquest llenu era senyal inequívoca de que les expectatives per la British Invasion de la nit eren molt altes.

La tercera sorpresa...o no: molt veteranus entre el públic. Gent que van viure la seva adolescènciar fa 40 anys amb els primers treballs de Judas Priest (1974), Motörhead (1.977) i Saxon (1.979).

Remember: we are Motorhead and we play rock.

A les 20:45 el trio actual de Motörhead surt a l’escenari encapçalat per Lemmy amb el seu mono de treball habitual i tocat, com no podia ser de cap altra manera, pel seu perpetu barret vaquer negre amb la Creu de Ferro alemanya, el seu segur alè a Jack Daniels amb cola i el seu baix (o és el seu fusell d'assalt?)...canya per un tubo.

La llegenda de Motörhead és gran, i el dimarts, a Badalona, en van donar fe. La descàrrega musical dels tres membres de la banda fou contundent, captivadora, canyera, compacta i amb molt d’ofici. La història (la gran història) del grup, els va permetre oferir un set de peces clàssiques (esperades amb ansietat pel públic assistent que les va corejar sense desmai), espaiades per algun tema del seu darrer disc "The world is yours". El trio va demostrar que són els putos amos del rock amb “Iron Fist”, “Overkill” i l’esperada “Ace of Spade”, amb la que van remoure els fonaments de l’Olimpic de Badalona.

I cap a 2/4 d’11 del vespre, el teló de l’Epitah Tour cau rendit al peus del Sacerdot. Als peus d’un Haldford liderant a uns Judas Priest que, vist el seu nivell de forma, ni de broma es poden retirar encara. El vocalista,... espectacular; lluny de les hores baixes que va passar fa uns anyets, va oferir un es-pec-ta-ble total només amb la seva veu (afegeixin també l’espectacle pirotècnic de la banda, l’espectacle dels làsers, i com no, l’espectacle de les poses i la mitologia gestual que caracteritzen a les stars del rock dur).

La única decepció va ser no poder sentir “Breaking the law” cantada per la banda, ja que el Sacerdot va donar veu al públic i aquest la va cantar de principi a fi. Però en el record queden una “Hell Bent for Leather” motoritzada, una “Night Crawler” estratosfèrica i una “PainKiller” que perforava tots els timpans de la sala i que, juntament amb altres peces històriques de la banda, van completar un set de més de dues hores de durada. Judas Priest seguiex en un estat de forma fenomenal.

En resum: vetllada de totes totes, històrica en el panorama del rock dur. Classe magistral de heavy metal de la mà de professors i ponents que són personalitat en la matèria, amb un públic completament posseït des del primer moment.

Inventari: Epitaph Tour, Judas Priest, Motörhead, Saxon

El senyor gerent els desintoxica

2011-07-29T00:48:00.003+02:00

Passin, volguts fills de puta, ... passin i vegin videoclips de 3 minuts muntats amb un número increïblement exponencial de plans de durada ínfima; sèries de TV que es basen en el flashback i on la temporalitat lineal es posa en entredit, una vegada i una altra, tot distorsionant-la com a màxim (i únic) recurs creatiu; programes de pseudo-reporters patejant el carrer amb la càmera a l'espatlla, que ens presenten un moment concret d'uns fets, sense uns precedents que ens permetin situar-nos, i per tant, avaluar-los amb garanties; pel·lícules al cinema en les que costa trobar un pla o una seqüència no editada ni retocada en digital; espais televisius que es dediquen a recopilar parts i trossos de programes d'altres canals, sense cap mena de trama ni de guió i només amb una única filosofia: cortipegui, cortipegui i cortipegui... tot plegat ens porta a tots a postrar-nos davant la producció, l'emissió i el consum del MOMENT DESCONTEXTUALITZAT (i per tant, sense cap referència ni valor).

I tot perquè, uns més que altres, som fills d'un temps en que la fragmentació regna allà on cerquis. Temps de twitter i de fastfoods; de sessions cronometrades al gimnas DIR; de disposar d'una oferta televisiva amb més de 40 canals de TDT; temps també, de televisió personalitzada a la carta (si tens cales i un descodificador).
Temps de singles i no d'LP's; temps de la Generació del comandament a distància i de zappings continuats, temps de prime-time i de descàrregues al moment. Temps de decodificació aberrant i consum fragmentat.

En definitiva, som fills d'un temps en que tot es consumeix ràpid, per ser cagat ràpid, per tornar a la bòtiga franquiciada ràpidament a comprar i sentir-nos realitzats.

En aquest puto paradis en que el dia no es mesura en hores sinó en segons i targes de crèdit, en marques i lowcost, en estudis EGM i premis Ondas,... en aquest puto paradís deia, si ens centrem en els productes audiovisuals veurem com la qualitat no ve donada pel discurs ni el muntatge sinó pels efectes especials trepidants, els retocs infogràfics, l'exabrupte i l'exitació del desig escòpic de l'espectador.

Per això, el senyor gerent els proposa una cura, un descans, una desintoxicació,...si més no, una pausa.
Però no, amics, no.... l'exercici no els sortirà barat, perquè hauran de dedicar-hi temps, hauran de cremar-se les parpelles, aguantar clavats a la cadira més de 15 minuts veient tres seqüències on el temps (l'apreciat temps) passa de ser una obligació a ser un recurs i on el muntatge cinematogràfic és la clau de volta del gaudiment...si ho aconsegueixen, tindran assegurada la delectació. Sinó, són unes nenes.

Passin, volguts odiaTs, passin i triïn la que més els agradi.

Estiguin bonets...i degustin, cony, degustin.

El senyor gerent aprofita per felicitar-los el Nadal i l'Any Nou

2011-07-25T16:50:00.002+02:00

Doncs sí, fills de puta.
A punt de carregar el trineu al cotxe per anar a baixar per les esplèndides i sempre netes canaleres del Tibidabo, el senyor gerent ha pensat un moment amb vostès i els vol felicitar per aquestes festivitats que aquest any es presenten força gèlides.

El que el senyor gerent no acaba d'entendre, cony, és com pot ser que en aquestes dates tant nostrades la fruiteria de la cantonada estigui plena de síndries, melons, préssecs i prunes...en fí... segurament és cosa de la puta globalització dels collons.

Estiguin bonets i no s'oblidin de la bufanda.

El senyor gerent convida a l'OdiT

2011-07-18T20:56:00.000+02:00

Llegiu, podrits, llegiu...

Dins meu hi passa alguna cosa que només és digna d’un esclau: nit i dia em ronden pel cap mals pensaments, i al meu cor hi fan niu sentiments que desconeixia fins ara. Odio, menyspreo, m’indigno, m’encenc, i fins i tot tinc por. M’he tornat desmesuradament sever, exigent, irascible, poc amable i desconfiat. Fins i tot el que abans em donava peu a fer encara un joc de paraules més i a riure sense malícia, ara em provoca un sentiment llastimós. M’ha canviat fins i tot la lògica; abans tan sols menyspreava els diners; ara, en canvi, detesto els rics més que els diners, com si fossin culpables: abans odiava la violència i l’arbitrarietat, ara odio la gent que utilitza la violència, com si fossin ells els únics culpables i no tots plegats, que no ens sabem educar uns als altres. Què significa això? Si aquests nous pensaments i sentiments són el resultat d’un canvi de conviccions, què el pot haver motivat, aquest canvi? És que ara el món és pitjor i jo millor? O és que abans era cec i indiferent? (...) (Pàg. 61)
Txékhov, Anton. Una història aburrida.
Barcelona: Editorial Minúscula, 2010

Tenia por –una por que mai no havia experimentat abans- mentre ells es preguntaven en quin moment havia començat realment tot plegat i com s’explicava que no haguessin vist venir el desastre que s’anunciava... ¿De debò tot va començar pel furor encès dins la pupil.la d’un sol home? ¿I com s’explica que aquest furor acabés inflamant tot un poble? ¿En quin moment les paraules van començar a beure massa als carrers, a vacil·lar per les voreres, a equivocar-se de còlera...?
Grobéty, Anne-Lise. El temps de les paraules en veu baixa
Barcelona: Barcanova, 2005(Pàg. 54)

La ira de Déu està adormida. Déu la va amagar un milió d’anys abans no existissin els homes i els homes són els únics que la poden despertar. (Pàg. 49)
Mc Carthy, Cormac. Meridià de sang.
Barcelona: Edicions 62, 2009

... Llegiu i cremeu.

Odiar mola.
Odiar és com estimar, però a l’inrevés. És l’àngel caigut. És el revers perfecte d’un sentiment molt popular. L’odiar està molt mal vist, però és –en justa mesura- la mar de saludable, perfectament raonable i, a més, in-e-vi-ta-ble.
Mireu al vostre voltant: imbècils. Imbècils i més imbècils amuntegant-se davant de consoles i partits d’esport i aparells de televisió, a parcs d’atraccions i a les carreteres, a programes de ball i a tertúlies sobre celebritats. És un món imbècil, no m’ho negueu. Tu i jo som els únics sensats; patètics i escagarrinats, malversats i adolorits, ridículs i plens de deformitats, però això sí: sensats. Com no odiar la resta de la gent? (...) (Pàg. 123)
Amat, Kiko. L’home intranquil.
Barcelona: Columna, 2010

El senyor gerent exposa un sofisticat treball de camp

2011-07-13T09:50:00.002+02:00

ella: la meva mare s'ha deixat el telèfon mòbil aquí
ell: ja li has dit?
ella: la truco a casa pel fix i no hi és
ell: truca-la al mòbil...

ella: la meva cosina es casa aquest estiu
ell: ah si? Ara fa temps que no la veiem. Encara va amb aquell noi?
ella: No ho sé. La meva cosina ha tingut més novios que calces.

ella: tu m'estimes?
ell: grfff, grfff (roncs)

Biohazard: matrimoni

ella: per què m'has dit que sóc pesada?
ell: #
ella: per què m'has dit que sóc pesada?
ell: #
ella: per què m'has dit que sóc pesada, eh?
ell: #

ella: tu m'estimes?

ell: així, amb el llum tancat i sense les ulleres del cerca,... sí, bé...una mica.

(després d'un clau):
ell: m'agafo el 18 de setembre...
ella: ¿?
ell: que m'apunto ja al 18 de setembre.
ella: cony que passa aquest dia?
ell: el dia que tornaràs a tenir ganes de tornar a follar
ella: quetstontu!!!
ell: #
ella:#
ell:#
ella: falten tres mesos? Capullu!!!

ella: tens el dinar a taula
ell: gràcies carinyu
ell: nyam, nyaf, frggr, juaaapú!!
ella: què passa rei?
ell: res, res... er això.....coneixes el poder de les espècies a la cuina domèstica?
ella: Fill de puta
ell: ... i la sal? coneixes la sal?

ell: fotem un kiki avui?

ella: grff, grff (roncs)

ella: un cap de setmana d'aquests convidarem els meus pares a dinar?
ell: ehh?
ella: què passa? tens alguna cosa a dir?
ell: ehhh?
ella: ah!!! pensava que t'anaves a queixar.
ell: però si fa un mes varem celebrar l'aniversari del teu pare...
ella: i què passa?? els teus pares van venir l'estiu passat i no m'has sentit pas queixa-me oi?

ella: em trobes guapa?
ell: què passa, quem vols demanar calers?

ell: aquesta nit vaig de concert amb el colegues
ella: agafa el 3en1
ell: cabrona !
ella: i treu-te la samarreta de N.I.N. Ja fot anys que no està de moda...
ell: ein?
ella: i quan arribis no fotis gaire soroll.
ell: ti.ti.ti....escolti? telèfon de l'esperança?

ell: fotem un kiki avui?
ella: home, si em poses a tono....
ell: vine cap aquí grfffff sluuurp
ella: mmmmm, aaaa, mmmm
enanos: buàaaaa, buàaaaaa
ell/ella: cabrons !!!!

telèfon: ring, ring
ell: agafa el telèfon !
ella: no, que segur que es algú quet vol vendre alguna merda
telèfon: ring, ring
ell: collons, si no despenjes no ho saps
ella: que no, que sempre truquen a aquesta hora
telèfon: ring, ring
ell: vols fotre el fotut favort d'agafar el telèfon ?!?!
ella: ja et dic que no
telèfon: ring, ring
ell: collons.... digui?
telèfon: le paso a nuestro gestor comerc...
ell: FILLS DE PUTA; FILLS DE PUTA; FILLS DE PUTA
ella: qui era?
ell: #### !!!

ella: estàs guapo eh? fotut cabron
ell: gràcies, al curro ja m'ho diuen
ella: què vols dir?
ell: tinc feina a caminar pel curro, de la quantitat de calces que em tiren al meu pas les femelles
ella: cregut de merda
ell: però follem o no?
ella: vés al curro a follar .... quet bombin!!
ell: #

El senyor gerent es dedica un vespre de clàssics

2011-07-11T23:59:00.003+02:00

Dissabte; vespre atemperat per una lleugera brisa marítima al puto Fòrum: la infrastructura més òrfena de funcionalitat i raó de ser de la ciutat de formigó.
Motiu? Festival Cruïlles, popurri d'estils que no lliguen ni a tiros i que sembla més una excusa que un festival.
De tota l'oferta, al senyor gerent només l'interessen 3 grups, però només en pot veure dos per culpa de l'organització del festival, que va canviar horaris a darrera hora: resultat Los Tiki Phantom kaputt (aquests canvis de darrera hora també van provocar que durant 60 minuts no hi hagués ni una actuació a cap dels diferents escenaris principals... Ten points, xavals d'Organització !!!)

MADNESS

One step beyond... fills de puta !

A les 23:30 els de Londres surten a l'escenari amb una puntualitat britànica digne d'admiració, tot trepitjant el final de concert dels pesats de Calle 13, (dit d'altra manera, el final dels porto-riquenys a tomar pel cul...Madness els va fer callar. S'agraeix, què volen que el senyor gerent el hi digui...).

Darrera les ulleres negres i els trajos elegants dels 8 integrants de la banda (que ja no són tant jovenets...), els ritmes de l'ska i l'herència del rocksteady honest i senzill, comencen ja a brollar des del primer acord i flueixen durant hora i pico directe a la vena, en part gràcies a la secció de metall.

L'audiència extasiada durant la major part de l'actuació, només perd el pas durant una petita davallada a mitat del concert a l'encadenar, el grup, un parell de peces que, sembla que pel respectable, ni puta ideia amén. Però la represa i conclusió del show, bisos inclosos, es-pa-ta-rrant: recuperant clàssics com House of Fun, Our House, It must be love, Night boat to Cairo... Tenien que haver vist al sr. Txisky com li fotia a l'esqueletu (un servidor patia per la seva integritat física).

PUBLIC ENEMY

Dir que els rappers de New York van començar puntuals és una veritat a mitges. A veure si el senyor gerent els ho aconsegueix explicar bé: Public Enemy van començar a l'hora que tocava, però el show ja havia començat 15 minuts abans, amb les proves de so dels tècnics i acompanyants del grup, que van improvisar una mini actuació entre proves de micro, proves de so de bateria, proves de taula de mescles i de seqüenciadors i samplers. Preàmbul que va aconseguir una nodrida participació del públic.

Però no s'enganyin,... on hi hagi Chuck D i Flavor Flav (amb el cony de rellotge de cuina penjat al coll) que s'aparti la resta. Canya, mestratge, molt de flow i petits tocs de rock i blues de mà del guitarra, que encaixaven perfectament entre els beats del acollonant DJ de la banda, durant dues completes hores d'actuació. Malgrat tot, alguns (pocs) moments de caiguda durant els monòlegs dels MC's, un pel massa llargs entre alguns temes (sobretot perquè el senyor gerent és incapaç d'entendre ni el 50 % de l'slang novaiorquès amb que s'expressaven). Moments però que es perdonen, davant la es-pec-ta-cu-lar exhibició de turntablisme rocker del DJ, barrejant Nirvana, ACDC, The Knack, i d'altres.

El públic no iniciat, els bultos i les nenes bledes, van marxar en massa a meitat d'actuació. Van descobrir que allò no era l'endolcit i tendre Eminem que escolten als 40 principales dels collons. Allò, després d'escoltar He's got the game, Bring the noise, o Don't believe de hype i com no podia ser d'altra manera, Fight the Power al final,... allò era hip-hop en majúscules fills de puta.

El senyor gerent acaba i arroja el seu dictamen:
Festival desangelat, i musicalment caòtic. És cert que aquesta barreja d'estils comporta un públic heterogeni però, al menys dissabte al vespre, allò semblava una escola bressol: d'una banda, molta audiència teenager que semblava que no sabien ni el que anaven a veure; de l'altra banda, assistents amb perfil de jipi-progressiu-15M alienat; i, en mig, com la merda, guiris, molts guiris. En definitiva, molta genteta de pacotilla que són tant gilipolles que es gasten més de 50 € per anar a seure per terra, beure birres (cares) i fumar costo, tot a la vegada i d'esquena a l'escenari (si és que....).

Estiguin bonets.

El senyor gerent, com a bon blugueru, practica l'onanisme

2011-07-06T16:50:00.001+02:00

Diguin-ne onanisme, hedonisme, fins i tot egolatria o, si ho prefereixen, diguin-ne mirar-se massa el melic.

El que és cert, i no li negaran pas vostès al senyor gerent, és que un dels vicis recurrents (i que crea un alt grau d'addicció als bluguerus) és el de consultar 1.000 vegades al dia el servei d'estadístiques del bloc, per veure si falta gaire per tal que El Terrat, Gestmusic, o Endemol truquin a casa per convidar-te a unir-se al seu equip de ~~negres~~ guionistes, prometen-te un joc d'ulleres de pasta negra i un compte de tuiter, com a única recompensa.

De fet, el tema de les estadístiques segueix un procés, com si fos una epidèmia gripal:

Primer et mires les estadístiques del teu misèrrim racó virtual perquè vols estar preparat per l'èxit immediat (que segur que et busca a tu i no al milió i mig de gafapastites fills de puta que també tenen un bloc amb continguts molt ~~culs~~ cools).

Una....dues.....trezzz....zzzz...zzzz

Així, el que més t'interessa de tota la informació del teu servei d'estadístiques és la gràfica que t'acumula les visites i que, t'acompanya a tot hora durant els primers dies, mentre et devores les ungles amb els ulls injectats en sang a les 04:00 AM, tot esperant que passi de 4 a 5 visites (4 de les quals són les teves pròpies perquè no tens IP fix i no pots auto-eliminar-te). Aquest indicador, poc a poc, molt poc a poc, i gràcies a alguna arrojada d'OdiT ben trobada que ha circulat fugaçment fent una mica de soroll, té alguna mínima erecció un parell de dies al mes.

Després, quan ja estàs saturat de saber quanta gent et segueix cada dia (bàsicament perquè el marcador només es dispara quan publiques quelcom i els dos o tres dies posteriors), intentes investigar quí collons et dedica cinc minuts del seu temps. Penses que deu de ser algún malparit amb molt poc criteri o algun penjat com tu. És per això que comences analitzar el trànsit i les procedències de les visites al teu ciberpou de merda.

Dues,... dues visites en un més. Wauuuu !!

En aquest punt, comences a detectar que el tio raro que et deixa comentaris de tant en tant, sempre ve de la mateixa url, i per tant hi cliques a sobre i....tatxaann....acabes de descobrir que el penjat aquest també té un racó electrònic on aboca les seves misèries i que escriu (merda amunt, merda avall), paranoies similars a les teves.

Més tard, quan ja tens detectada una esfera de coneguts virtuals més o menys estables (l'esfera... no els coneguts, alguns més inestables que l'einsteni), t'interesses també per les visites anònimes, o per com et busquen a Guguel o a la resta de cercadors, o per quin cony d'extrany rebot casual t'ha entrat al bloc una visita de Corea del Sud, o veus un log d'una pàgina del teu bloc traduïda a l'àrab... I vas passant l'estona i els dies així, fins que et canses i estàs una temporada que tant et foten els números, i que tant et fot si et visita algú, perquè ja en tens prou en veure comentaris dels quatre habituals del teu cercle al bloc. Llavors l'esfera necessita un adjectiu: endogàmica

Quí és el fill de puta de l'Odisfera, eh?, quí? quí?... el negre?

Aquesta darrera etapa esdevé, al menys en el cas del senyor gerent, quan el bluguera ja té una certa història de posts al seu darrera i té una mínima presència a la blogosfera. Ja s'ha fet un espai en el món dels bits, s'ha dotat d'una personalitat virtual diferenciada, disposa d'una bateria de continguts i temes amb els que pot preveure i calcular l'abast de cada arrojada i les reaccions que pot causar, o adquireix la suficient habilitat en detectar determinats temes de l'actualitat de merda (dia sí, dia també), i fer-ne una hàbil i demagògica arrojada.

I, en fi senyors, què els ha de dir el senyor gerent que vostès no coneixin pas?

Ara però... ara que no ens escolta ningú...el senyor gerent els vol confessar que l'altra dia es va tornar a mirar les estadístiques. I.. collons; encara li tremolen les cames. No, no pas per l'èxit aclaparador, ni pel desbordament de visites, ni molt menys per tenir una saturació crònica de comentaris en cada post, no...no...

Per puta casualitat, el senyor gerent va anar a mirar l'apartat que rastreja les paraules clau per les quals t'han trobat a la Ret; és a dir, els termes amb els que la gent creu que pot trobar el que està cercant.

Ho han comprovat vostès? El seu servei d'estadístiques de merda els hi dona aquesta opció? Facin-ho...

El senyor gerent hi ha trobat:

termes normals: totes les combinacions que es puguin fer amb "senyor" "gerent" i "el": el senyor gerent, el gerent, gerent, el gerent, senyor gerent,...

termes no tant normals: inclouen errors de tecleig, faltes ortogràfiques, abreviacions: siñor geret, gerrent, sr.gerent, el senyor gernet, etc...

termes amb alguna relació: surfzone, el dia de la teta, odi, odisfera i altres termes que segurament vostès també trobaran en les seves estadístiques...

i finalment el termes inquietants: per exemple, fills de puta d'hisenda (contundent, però el senyor gerent s'hi reconeix), què és la pols, (cerca filosòfica o directament mongòlica, vagin a saber...) i tatxan!!!!!....NOIS PELANT-SE-LA (ñ¨{##gr%& la mare quem va parir !!!!!).

Mirin, mirin les seves estadístiques i expliquin què hi troben, si no es trenquen abans coll i barres caient de cul a terra.

Estiguin bonets.

El senyor gerent glosa sobre la joia de la corona

2011-07-01T00:15:00.003+02:00

L'or de la càmera cuirassada de Fort Knox?, la base nazi a la cara oculta de la Lluna? el regne de Shangri-la? l'ideari independentista de Convergència i Unió?...

Sovint hi ha coses, llocs, plantejaments o persones el nom de les quals corre de boca en boca, però realment molt poca gent, o gairebé ningú, pot donar fe de la seva existència i encara molts menys, i si és el cas, ho han pogut veure en persona. Llavors tot plegat entra en la categoria de mite en el millors dels casos, o de conte o rondalla en la resta (i en el cas de la independència per part de Convergència i Unió, en la categoria de xiste sense cap puta gràcia).

Sí volguts OdiaTs: Així comença avui l'arrojada del senyor gerent en celebració de l'onomàstica de la TeTa. Perquè de la mateixa manera que, de Fort Knox ens han explicat que custòdia la reserva més impressionat d'or del planeta, d'aquesta mateixa manera el femellam custodia la seva pròpia joia de la corona...

Ja ho veuen amics de l'OdiT,...si vostès són seguidors de la pedagogia del senyor gerent en matèria de tetes, no els costarà pas entendre que un cop l'enlluernament del vertiginós escot s'evapora; després que l'embriagador fimbreig dels pits deixa d'hipnotitzar-nos, i quan per l'aixella no es pot veure més enllà de dos dits de pit per culpa del maleit sostenidor aixafaguitarres, només llavors, l'atenció de l'home té un únic objectiu, una única missió, un únic deute.... Cal fer el cim... pescar el...

Exacte !!! El mugró. El diamant que completa i corona la joia del pit, la cúspide de les passions, els botons del desig...El forat negre sideral que atrapa i no dona cap opció d'escapatòria a les mirades masculines i els porta fins a extrems d'estrabisme accidental i cataractes espontànies. El motiu que les ninetes dels ulls dels mascles s'expandeixin en totes direccions, que el pols s'acceleri, que la testosterona flueixi com rius de lava, i que el nabo comenci a manxar sang per preparar una possible erecció.

Uiiiiiiiii....gairebé.....

És la visió directa d'aquesta extremitat turgent del pit, la representació de la victoria pel mascle. Un pot veure el 95 % de teta nua d'una dona, però no pot dir que ha vist les seves tetes, però si un veu, encara que sigui un esquitx del mugró, llavors ja es pot dir que s'ha vist LA TETA. El cervell masculí ho arxiva com una fita.

Target acomplished... clap, clap, clap!

Però el senyor gerent els alerta de possibles estafes. De joc brut, de presa de pèl, d'engany irreverent, d'actitud dolosa. Al tanto !!! No tots els mugrons són el que semblen. Algunes fèmines fan trampa i, de la mateixa manera que es tenyeixen, es recautxuten o es fan banys de botox a granel, també falsifiquen la seva estampa mugronil...

Per això, estimats nens i nenes, el senyor gerent no es cansarà mai de recomanar-lis el consum de producte natural, sense adulterar i a poder ser, amorosit per tal que conservi totes les seves propietats i turgències.

Feliç dia de la TeTa
Estiguin bonets.

Nens i nenes que han participat al II Dia de la TeTa

Alyebard de Waw, tinc un blog
Aris de El mercat de Sant Antoni
Surfzone de Et felicito, fill
Srta Tiquismiquis de Ja ho heu aconseguit
Pere Llufa de Aneu a cagar
Txisky de Deixeble d'Onan
Josep de Descans: el blog d'un home que descansa
Llesca de Fent la llesca
La raTeta Miquey de La RaTeta Miquey i els seus pensaments
La iaia de La iaia punkarra
Nònia de Noa Literal i el Present Transitori
Sergi de May the force be with you
El Ductó Muert de El bloc del Dr. Muerte
Mike Tracker de Realitat tangible

Si falta algú, que li digui al senyor gerent, cony!

El senyor gerent Summer Festival

2011-06-26T21:40:00.001+02:00

Doncs sí, llegeixen bé. El senyor gerent, ha decidit organitzar el seu propi festival a la vista dels raquítics, vergonyants, conservadors i destrempants cartells que els grans festivals mainstream ens tenen acostumats anys rera any quan arriba la caloreta.

Fart d'èxits de radio formula, de hits modernets i snobs devocionats a Rockdelux, de singles de fireta destacats per Rolling Stone, de grups catalans somnolents i aburrits surgits de la cultureta...

Fart de poca guitarra i massa teclat, de revivals de grups que en el seu moment eren del muntó i que ara tornen com déus; fart de neofolk, de bases electròniques, fart de grups anglesos formats per adolescents amb atacs d'acne...

Fart d'aglomeracions, de gent que no para de xarrar i fer merder durant les actuacions, de trepitjades i cops de colze baixos i traicioners, de tenir que portar el passi a la boca per moure't per qualsevol racó dels recintes, de tenir l'enteradillo de torn a l'esquena i que no para de xarrar pels descosits, com si fos una ràdio retransmitint l'actuació...

Fart dels xiringuitos que et foten el pel amb bocates més secs que una penca de bacallà, dels vasos de cervesa que contenen més escuma que no l'adorat extracte de civada, de les clatellades que et foten per qualsevol beguda o papeig...

Fart de veure gatxís descomunals, tipacarraques siliconades i figurins estrangers, que no et tornen ni la mirada mentre van més tiesses que un cagarro, i que tenen la gosadia de lluir una samarreta dels Ramones, grup que no han escoltat en sa puta vida...

Fart de la contenció sobre l'escenari, de guions rígids i de set-list tancats, d'actuacions estàndards de 60 minuts i de que aquestes siguin les mateixes aquí que a Roma o a Tokio...

... i fart que la Mort també munti els seus propis festivals i ens deixi amb la mel als llavis.

Fart de tot això, el senyor gerent es complau ens presentar-los:
EL SENYOR GERENT SUMMER FESTIVAL

Un festival amb canya i rock com déu mana. Sense floritures, sense mariconejos. Amb música feta dalt l'escenari i no amb partitures programades en Mac's i merdes similarts.

I per cert, ...com que el tema pressupostari està una mica petadet, hauran de seguir el festival a base d'enllaços i la cervesa se l'hauran de posar vostès de la nevera de casa seva, ... però per contrapartida vostès, volguts fills de puta, només en el SGSF tenen set (SET!!) escenaris. Triïn i remenin!

Escenari "Nom toquin els collons"

Wendy O. Williams It's my life
D.R.I. The five year plan

Suicidal Tendencies Join the army

Body Count Born dead
Pantera Walk

Escenari "Sospitosos habituals"

Motörhead Ace of Spades

Judas Priest Touch of evil

Manowar Kings of Metal
Black Sabbath Children of the grave

Fight Into the pit

Escenari "Carn picada"

Metallica Master of Puppets
Sepultura Roots, bloody roots
Anthrax Belly of the beast
Fear Factory Replica
Testament Over the wall

ESCENARI PRINCIPAL: "Déu sobre la terra"

Iggy Pop China girl
The Stooges No fun
The Stooges 1969
The Stooges TV Eye
Iggy Pop Louie Louie

Escenari "Serp de cascavell"

The Cramps Tear it up
Hank Williams III The Rebel within
Nashville Pussies Go to Hell
Flat Duo Jets Crazy Hazy Kisses
Ghoultown Carry the coffin

Escenari "Joventut dispersa"

Siniestro Total Miña terra galega
Ilegales Blues de la lavadora
Cicatriz Enemigo público
L'Odi Social Odio obedecer
La Polla Records Salve

Escenari "Russian Salad"

The Clash London's burning
The Cult Wild flower
Primal Scream Accelerator
Faith No More We care a lot
New York Dolls Frankenstein

Estiguin bonets, i recordin que les fotos estan prohibides.

El senyor gerent mira publicitat

2011-06-20T22:40:00.001+02:00

Ahhh, amics de l'Odit... perdonin el silenci del senyor gerent d'aquests dies, però el pobre home encara està tocat pel sablasso d'Hisenda.

En canvi, hi ha una colla de fills de puta que Hisenda els deu suar el pebrots, perquè quan necessiten una terapia es foten a cagar anuncis contra la resta de la societat:...bingo! sí..., són els genis de la creativitat publicitaria. Aquells mamons que, tot pelant-se-la pensant en Ridley Scott, sommien que, amb qualsevol merda publicitaria que ideïn / produexin, passaran de cop a l'univers de la fama del cel·lulòide...

Però la veritat és una i puta: tots aquest modernets amb el títol de ciències de la informació pagat pels pares, tots aquests llicenciats en Belles Arts i que no sabien què fotre fins que van veure la moma de la publicitat, tots aquest jovent enganyat que va a l'Escola Massana i es pensa que a l'hora del pati els coloms caguen premis Laus,... tota aquesta patuleia de genteta, en definitiva, deu venir de cases xones, amb mares porques i pares fastigosos.

I no, no és rajar per rajar...si no, com s'entenen la majoria d'anuncis publicitaris sobre desinfectats, lleixius, detergents i similarts,en els que la brutícia i la desídia supuren per qualsevol racó de la llar?

Aquestes anorèxiques ments creatives que han concebut aquestes infumables peces publicitàries deuen tenir una fixació compulsiva amb la merda. Ergo est, que la deuen haver conegut des de ben menuts, la deuen haver mamat, respirat i llepat; i això, els deu haver creat un trauma.

El senyor gerent pregunta a l'odiada audiència d'aquest bloc...vostès són tant marrans o verres com per tenir tasses del cagar més fosques que blanques i amb més frenades que la carretera de la Rabassada? (...bé, d'acord, el senyor gerent tampoc s'hi jugaria calés en demostrar el contrari) O aigüeres que semblen tubs de cultiu de laboratori en comptes del lloc polit on s'ha de rentar plats, gots i demés estris del menjar?

Creuen vostès que els seus coneguts i parents són tant fastigosos com per tenir una cuina amb parets revestides d'acnè orgànic agrumollat i sec? O que algú, potser vostès mateixos de nou, crien calç a les piques dels lavabos per vendre'l a pes a cal drapaire?

I a la inversa...tots vostès guarros estructurals, pensen que la seva dona (o germà, o marit, o amant insaciable, o jutge de pau o o inspector d'hisenda), passen un cony de drap de merda, sucat amb una fórmula perfumada de llimona, i la ronya domèstica desapareix, s'evapora, es transfigura en definitiva, en netedat?

O que de l'armari del comptador del gas surt un fill de puta vestit amb corbata de llaç i batin del segle passat, amb una esponja a la mà, quant algú a casa seva emet una terrorífica invocació a Mr Próper ( o a Don Limpio, la forma més crossover)?

En definitiva, aquestes ments tarades de la mercadotècnia, la publicitat i el marquèting, ens retraten a tots com a integrants d'una cort de porcs d'una banda, i com a borderlines de l'altra. El senyor gerent ho té claríssim: en psicologia es diu "projecció". Entre nosaltres ve a ser: tal faràs, tal trobaràs.

En tot cas, si volem mirar algun un anunci de detergents, mirin aquest, no és que sigui millor ni pitjor, però almenys té un altre punt de vista (de fet, el senyor gerent creu que l'actor podria ser el Ductó Muert):

I si volen aprofitar l'anunci caspós de sempre, per prendre alguna pastilleta o fotre-li a la camamilla esnifada, sens dubte, el seu espot serà aquest:

Estiguin bonets i acostumin-se a tirar la cadena quan acabin (bang, bang, ba-ba-ba-bang, hooossssstia ja se m'ha enganxat la makinada aquesta!!!).

El senyor gerent torna a pintar quatre tonteries

2011-06-16T21:32:00.000+02:00

Amics de l'OdiT,

no senten un formigueig a la panxa?, no tenen, de fa dies, les pupil·les dilatades i el trau del cul supurós?,
no els mulla una suor freda cada cop que surten al carrer?, no els piten les orelles? les puntes dels dits no desprenen lleus guspires de desig?

Aixx, nosaltres fa dies quanem mullades calces avall...

Si, si, volguts fills de puta, vostès estan tant malalts com el senyor gerent, i la malaltia en qüestió és un virus que esperem torni a contagiar la comunitat de l'OdiT l'1 de juliol proper.

Per anar fent boca i per tal fotin una mica de remor allende l'espai cibernètic, aquí els deixo uns quants gargots que poden fer servir com els roti.ç

(amb logo odisfèric o sense, animat o sense animar, llarg o quadrat....no es queixin, eh putes?)

Estiguin bonets i vagin afilant l'enginy. La teta, aquella gran desconeguda....

El senyor gerent, com tots vostès, tocat per la mà de Déu...

2011-06-06T22:40:00.001+02:00

...Igual, igualet que aquesta colla:

President del Parlament d'aquest tros de món:

130.000 €

Vicepresident del mateix parlament:

99.700 i pico €

President d'aquest tros de món:

144.000 €

Consellers de qualsevol cosa:

108.500 €

Secretaris generals de tant és què:

84.000 €

Directors Generals de tot i res:

80.000 €

La mà de Déu (després de trobar-se a un
que es va rebotar)

... i igual que aquest altres mindundis:

Diputat pel·lat: 40.000 € + 21.600 € (mínim per despeses de viatge)

Diputat portaveu: 39.000 € + 39.400 € + 21.600 € (mínim per despeses de viatge)

Diputat president grup parlamentari: 37.000 € + 43.460 € + 21.600 € (mínim per despeses de viatge)

(El senyor gerent no ha pogut accedir als sous vitalicis dels alts càrrecs perquè no ha trobat la informació al lloc web del Parlament, però de sous vitalicis, d'haver-los, haylos. Totes les dades de sous, són quantitats anuals i en brut)

Ja ho veuen. Tocats tots per la mà de Déu, ... però en el cas del senyor gerent, Déu (el molt fill de puta) en la seva infinita glòria, ha apretat tant que ha deixat al senyor gerent tocat i enfonsat...No sé si a vostès els ha passat igual però cuidin-se les espatlles.

Tranquil nano, que tens
ajudes estatals per
una samarreta nova.

I és que aquest Déu dels collons, altrament anomenat Hisenda, ha aprofitat la Setmana Santa per fer el miracle dels pans i els peixos a casa del gerent. I pam!!! també li ha arribat la factura multiplicada: tants crios has tingut l'any passat, tantes ajudes rebudes, fill de puta, tants euros que deus al sistema. I per postres, el govern dels millors (si, sí, els que cobren això d'aquí a dalt), es dediquen a retallar tot el que se'ls posi per davant...

Ja ho saben,... els nens són molt macos però les ajudes del(s) Govern(s) les carrega el diable. Te l'ensenyen, te la donen, i al final, te l'endinyen.

En una altra vida, el senyor gerent es fotrà un nus a la punta de la tita, que tampoc està tant malament... o s'apuntarà a les classes particulars del senyor Llufa,... total....
Tots vostès estan avisats, viciosos del follar !!.

Estiguin bonets.

Inventari: (segons documentació penjada al Parlament, i a la Xeneralitat l'1 de juny de 2011 i que fa referència a dades del 2010)

El senyor gerent té la memòria dèbil (i la premsa no acompanya)

2011-05-31T17:02:00.004+02:00

Shhhhh !!!
no molesteu als periodistes,
que els destorbarieu.

Volguts adictes a l'Odit,

El senyor gerent o té la memòria dèbil o s'ha imaginat moltes coses aquestes darreres setmanes,...aviam...

...oi que va haver-hi un terratrèmol al Japó fa un parell de mesos? oi que, l'endemà, tots els diaris i teles ens avisaven que s'acostava una amenaça nuclear catastròfica que ens acompanyaria fins a la fi del món? S'ho ha imaginat el senyor gerent? Va passar de veritat? Japó existeix?

...oi que, al nord d'Àfrica hi van haver-hi revoltes, atacs, assassinats, represàlies, i, com no, un pack d'ajuda occidental obligatòria en forma de prepotència bel·licosa? El senyor gerent ho ha somniat? Potser era una pel·lícula dels Hermanos Calatrava vista a altes hores de la matinada?

Apocalypse now?
No, gràcies. Ja la vaig veure fa temps

Ja ho veuen... oi que sembla que el senyor gerent repapieja força?. No hi ha una altra explicació, perquè sino, si tot això efectivament hagués succeït, la premsa, les teles, les ràdios (la meravellosa i omnipresent secta periodística en definitiva), haurien seguit informant-ne al populatxo en prime time... perquè bé que tenen un compromís informatiu amb la societat, oi que sí fills de puta?

...o potser van cremar tots els cartutxos en quatre o cinc portades grogues, sensacionalistes i maquetades a base de terror, una pinzellada de pànic, quatre gotes de sang-i-fetge, i uns polsims de la sempre efectiva fi de la vida coneguda en aquest puto món de merda?

Estiguin bonets.

El senyor gerent els porta la sopa (de lletres)

2011-05-30T20:27:00.000+02:00

Llegius, pudrits, llegiu...

(...) li repeteixo el meu prec: com menys llegeixi coses de crítica literària o estètica millor anirà. O es tracta d’opinions sectàries, petrificades i absurdes en llur enduriment desmenjat, o són hàbils jocs de paraules dels qui avui en surt una opinió i demà la contrària. Les obres d’art són soledats infinites i amb el que menys es poden tocar és amb la crítica. Sols l’amor pot copsar-les, celebrar-les i ser-hi just. Doni’s sempre la raó a vostè mateix (...). (Carta tercera. Pàg. 32)
Rilke, Rainer Maria. Cartes a un jove poeta.
Barcelona: La Llar del Llibre, 1984

Y un día me di cuenta de que había finalizado la era de la política. Aquel oleaje imponente que durante un tiempo había sacudido el siglo perdió su empuje y acabó engullido por una cotidianeidad inevitable y desprovista de color. (Pàg. 64)
Murakami, Haruki. Al sur de la frontera, al oeste del sol
Barcelona: Tusquets Editores, 2007

Los hombres odian ser mentalmente fuertes y físicamente débiles. El hecho de que debamos destruir este planeta a la vez que a nosotros mismos no nos llega de alegría. En cambio admiramos a los atletas y a las personas que ejercen la violencia física, y odiamos a los intelectuales. Un puñado de gilipollas lanzan un cohete a la puñetera luna, y ¿a quién mandan? A un tipo rubio llamado Armstrong, incapaz de decir lo que debía al alunizar.
Es una extraña maldición, cuando uno se pone a pensarlo. Estamos hechos para el pensamiento y la civilización más que cualquier otro bicho viviente que conozcamos. Y en el fondo sólo queremos ser asesinos.
(Pàg. 37)
Bazell, Josh. Burlando a la parca.
Barcelona: Anagrama, 2009

-¡Ciudadanos! –gritó entonces Silvestre Pulmacher, que tenía como ocupación habitual la de detallista de especias-. ¡Ciudadanos! ¡A pesar de lo que ha dicho ese farmacéutico indecente, yo me comprometo a matar cinco mil virgamenienses si queréis aceptar mis servicios!
- ¡Cinco mil quinientos! –pujó algún patriota más decidido.
- ¡Seis mil seiscientos! – no se amilanó el especiero.
- ¡Siete mil! –gritó el confintero de la calle Helling, señor Jean Orbideck, quien estaba amasando una considerable fortuna a base de vender nata batida.
-¡Adjudicado! –sentenció el burgomaestre Van Trincasse en vista de que nadie se atrevía a hacer mayor postura.
Y así fue como el confitero Jean Orbideck se convirtió en general en jefe de los ejércitos de Quiquendone.
(Pàg. 117)
Verne, Jules.El doctor Ox
Madrid: Editorial Magisterio Español, 1979

A quienes conservan su sano juicio les hago el siguiente llamamiento: no leáis siempre y de manera exclusiva esos libros sanos; acercaos un poquito a la llamada literatura enfermiza, de la cual tal vez podáis sacar un consuelo vital. La gente sana debería arriesgarse siempre de una u otra manera. ¿Para qué demonios, si no, conservar el sano juicio? ¿Para morir un día saludablemente? Vaya un futuro desolador... (Pàg. 69)
Walser, Robert. El bandido
Madrid: Siruela, 2004

El senyor gerent fa fotos una mica rares

2011-05-23T23:20:00.001+02:00

Un dels indicadors més fiables del nivell de mongolisme del personal és veure uns individus (homes i dones indistintament) que els caps de setmana es reuneixen entorn de parcs infantils, rues de gegants, mercats medievals i altres pollades similarts amb uns aparells fotogràfics que, pel cap baix i entre cos i objectiu, fan 4 pams de llargada.

"Oh!! gran déu de l'òptica,
feu de la meva titola un zoom galopant"

Ja poden tots vostès comptar que aquests individus (ells acomplexats per l'escàs tamany de la seva tita i elles més mancades de nabos que un hort del Segrià) acostumen a fer fotos treballades i amb una punta artística. Dit d'una altra manera: fotografiar a la seva criatura rient a càmera a 2 pams de distància, o fotografiar un "artesà" torrant una botifarra en una tasca medieval de pega enmig de Mollet del Vallès, o capturar un jipit fotent manualitats amb desferres vàries en un passeig marítim de Chateaux de Fels.

La qüestió és que aquests paios/ies han de fer anar el zoom amunt i avall, perquè amb el sorollet que fa zzzzzzzzzzzz la gent es senti obligada a girar-se i a mirar. També solen perdre el temps ajupint-se o agafant posicions típiques de restret fecal, tot cercant l'enquadrament perfecte. Finalment, quan aconsegueixen ser el centre d'atenció, i només llavors, fan click (amb el mode automàtic IA posat), per immortalitzar la filla desdentegada, la botifarra cremada o l'individu vestit folklòricament, estirat a terra, descalç i amb quilos de ronya a sobre, altament dit, jove alternatiu.

Quins fills de puta.

Apropament a l'art fotogràfic per
part del propietari d'una càmera de 3.000 €,
dos pams de zoom, i tres kg. de pes
Chuck Norris no ho aprovaria.
Estan avisats!

Aquest, però, no és el cas del nostre protagonista. El senyor gerent, tot i agradar-li tirar quatre fotos, mai hi ha dedicat cap pressupost important en el tema: ni en anar a can pixa-rellisca a fotre l'instantània finalista del Visa pour l'Image, ni en comprar-se un pepino de 3.000 €, 4 kg de pes, trípode, bossa i estoig de filtres (no sigui cas que s'ennuvoli, o que faci massa sol, cabrons !). El senyor gerent sempre ha tingut cameretes del muntó. Unes més sofisticades i unes altres més cutres.

Però la que fa anar actualment, té al senyor gerent mosquejat. La molt puta, des de fa un parell de setmanes, només fotografia el que a ella li ve de gust, i no pas el que el senyor gerent apunta.

De primer, el senyor gerent va pensar que potser el disparador anava massa fi i que, talment com una lúbrica verge reescalfada en vapors seminals, només de passar-hi el dit es disparava.
Però les fotos involuntàries cada cop han anat a més. La càmera dels collons es deu pensar que és la protagonista d'un compte del Pere Calders, la molt cabrona.

Vegin, vegin. El senyor gerent aquí estava fotent una foto (què dic una foto,... LA FOTO) a una xavala amb una mini d'infart que s'ajupia per recollir el bolso de terra i.....CLIC CLAC, la càmera li arroja això:

Un altre dia, al balcó de casa, tot esperant eixugar-se (nota aclaridora pel femellam: sortint de la dutxa, el senyor gerent té el costum de sortir al balcó en boles per tal que la mare Naturalesa li evapori les humitats més amagades) va copsar de cua d'ull com una parella de puputs es fotien el pico dalt d'una antena. El senyor gerent va pillar la càmera, va erectar el zoom i... CLIC CLAC...

Fa quatre tardes, el senyor gerent volia fotre-li una foto a un veí que li toca els collons, per poder-la penjar en un perfil fictici que li estava creant a Victoria Milán (la idea del senyor gerent era deixar un anònim a la dona del veí denunciant el perfil del marit). CLIC CLAC... la càmera caga aquestes afotos.

El senyor gerent ja no sap que fer. Ha parlat a la càmera tendrament; li ha fotut uns quants cates a veure si així, per la força i segons l'estil hispànic de fer les coses, s'arreglava; l'ha obert i ha tallat uns quant cables i desenganxat uns quants xip... i tot plegat, vessant llàgrimes pensant el què li havia costat l'aparell, no ha servit de res, perquè aquesta tarda un altre cop.... CLIC CLAC....

Collons, el senyor gerent està indignat. IN-DIG-NAT, amb tres paraules !!!!
Vostès no sabran pas el que li passa a la càmera del senyor gerent, oi?

Estiguin bonets ( i facin com el Llufa, home intel·ligent que es limita a prendre les fotografies amb el seu mòbil).

El senyor gerent vol compartir amb vostès una tendra rondalla

2011-05-19T22:30:00.000+02:00

Hi havia una vegada un petit gafapastista que no tenia la suficient claredat mental per articular 3 frases seguides. Com que la seva debilitat intel·lectual l’impedia comprendre el funcionament de blogger o de wordpress, i el seu poc raciocini tampoc no li permetia argumentar res del que pensava, va decidir apuntar-se a la moda mainstream del llibre de cares, altramendit, faisbuc.

Però, fos per la petitesa i constrenyiment mental del gafapastista, o fos pel desgraciat disseny del faisbuc i la seva insofrible usabilitat, el nostre individu semblava talment un peix fora de l’aigua i les llàgrimes li entelaven el gruixut vidre de pega de les seves ulleres negres.

Vet aquí que un bon dia, després de sortir d’una classe de tallers per a guionistes brillants, encegat pel daurat futur que li esperava, va ensopegar i va rebre un bon cop al cap amb la pantalla de 700” del seu iMac. Va ser llavors quan el petit gafapastista va tenir un moment de clarividència, reservat només a aquells ignorants que veuen (i es creuen) els programes de tendències que arrojen per la tele.

- Carai, -va dir el modernet tot posant-se a lloc l’ortopèdia visual de disseny- però si a mi, la única cosa que m’interessa (i per aquest ordre) és el sistema d’adoració d’amics i seguidors del faisbuk i la caixa de comentaris del mur...

La cara dels nostre curt amic es va il·luminar. Quan fou arribat al seu loft, va agafar tisores i va començar a retallar la pantalla del seu iMac.

- Fora perfil- exclamava el petit modernet calçat amb bikkembergs. I txas!, el perfil va ser suprimit.

- Fora aplicacions, jocs, notes... -I rip, rap, van desaparèixer els apartats que fomenten la xafarderia virtual i l’estulticia 2.0.

- Fora anuncis, esdeveniments, patrocinis i estat.

- Fora aniversaris, canals de notícies i grups – envalentit pel moment, la suor li regalimava cara avall, poc acostumat a prendre decisions.

Així, poc a poc, el gafapastista va anar perfilant el tuneig del seu faisbuk fins que es va quedar només amb la funcionalitat bàsica del mur (deixar comentaris públics) i el sistema d’adoració pagana de seguidor i amics (onanisme virtual). La cosa, mes o menys feia aquesta fila:

El gafapastista, satisfet per la metàstasi que havia generat, li quedava però, en un raconet del seu esperit, un sentiment de desassossec. Mirava, i remirava la seva obra ful, i no trobava el motiu de la seva tristesa.

Va arribar el vespre; rendit i preocupat va estirar-se al seu llit. Morfeo el va acompanyar unes hores i el va bressolar tendrament entre els seus braços. El gafapastista, poc a poc, va caure al pou dels somnis, i va caure, caure, caure…

I mentre queia, petits post-its grocs, amb missatges manuscrits, se l’hi anaven adherint al seu cos. Entre d’altres, el gafapastista podia llegir:

I va anar caient, caient…

L’endemà, el gafapastista va despertar amb la Gran Revelació completament interioritzada i assumida.
Només li quedava un detall, crear la imatge pertinent (sense la qual res existeix, res no és, res es ven) i, mancat d’idees, va giravoltar la f del faisbuc i va començar a piular…twit, twit, twiiiiit….

I el món, petits odiosos, va guanyar un nou mitjà d’alienació mental basat en una malèfic mecanisme de narcicisme vergonyós.

I vet aquí un gat, I vet aquí un gos, i aquest conte ja s’ha fos.

I vet aquí un gost, i vet aquí un gat, i aquest post, ja s’acabat.

Post Scriptum: I com que res és gratis, fills de puta, estreguin una moralexa d’aquest bell i delicat conte; me l’escriuen aquí sota i, si tenen pebrots, calcin-se les ulleres de pasta negra, i la piulen talment un modernet de conte.

Estiguin bonets.

El senyor gerent veu pel.lis de gladiadors

2011-05-16T22:30:00.001+02:00

Benvolguts fills de l'Odit,

Així és. Ben cert. Al senyor gerent li agraden les pel·lícules de gladiadors...però no siguin malpensats, mamons, el que més li agrada d'aquestes pelis, (més enllà de dels tapa-cigales que porten els negres mandingues de torsos resplandents sucats en oli i obviant els centurions amb faldilla curta i l’espasa sempre desenfundada) és la resolució contundent de discussions, debats, malentesos i problemes similarts.

El senyor gerent es refereix al seccionament programat de colls, l’enforquillament aleatori de cossos, la cruxifixió refinada i, finalment, l’assortiment variat d’amputacions que signaven tant belles obres d’art. Vaja,... la diplomàcia portada al seu extrem més eficient.

Així les coses, malgrat el pas del temps, sembla que el circus romanus segueix vigent. Avui, però, es convoca cada quatre anys; en aquest circ o anfiteatre, els gladiadors serien els alcaldables, (i potuleia política en general); les arenes del Coliseus serien els congressos, els parlaments i els plens d’ajuntaments; les feres salvatges, àvides de sang i fetge, podrien ser els líders i portaveus de cada puta bancada política; ... i els cristians? pobres desgraciats que sempre es troben enmig del foc creuat i a qui sempre acabaven matant, ja sigui per molèstia, ja sigui per amor a la crueltat,... qui serien? els nacionalistes? els pijo-comunistes? ...o potser aquests també són part del circus?.

Típic centurió romà...
Fills de puta..que és pensaven?

En tot cas, el que el senyor gerent té clar és que el gladiadors sortien victoriosos de l’estadi... o no sortien (al menys sencers, no!). Però els tristos, encorbatats i farcits de diners gladiadors d'avui en dia, ..si no guanyen el combat, no perden res (bé sí... 4 anys de moma pagada entre tots).

Davant aquest escenari decebedor, el senyor gerent suggereix que retornem als vells costums (per alguna cosa els romans lideraben un imperi i no una trist, pervers i desballestat estat de les autonomies). És hora de tornar a abraçar la lex talionis: l'ull per ull, (i el rabo per l’ano). I no, no pateixin. Amb l’ull per l’ull no ens tornarem pas tots cecs, tal i com va dir el jipi Gandhi. De cecs, volguts fills de puta, ja ho estem ara: cecs, muts i borderlines perquè deixem fer als polítics les desgràcies que foten, sense gosar dir res i així ens va.

# # modus demagògic on # #

Que treguin els lleons al carrer d'una puta vegada... volem veure com corren amb els talons al cul!!! Volem veure com es queden sense feina, sense xofer, sense dietes, sense bitllet de primera als avions. Volem veure com s'apunten al Servei d’Ocupació o a l'Inem. Volem veure com els embarguen el saldo per impagats de les multes de trànsit provocades per les seves borratxeres periòdiques o pels excessos de velocitat en funció de càrrec públic. Volem veure com els capen públicament per agredir, perseguir i follar-se qualsevol mindundi que es trobin a l’habitació de l’hotel de 6 estrelles on pernocten. Volem que els seus fills es quedin sense plaça a les escoles bressol i a les escoles públiques, mentre les concertades i les privades cremen pels quatre costats. Volem veure com a les festes i recepcions els hi toca el darrer i ressec crostó de pa i la copa de cava esbravada. Volem veure com els partits polítics es desplomen i ensenyen les seves vergonyes.

Volem crucificar. Necessitem crucificar.

# # modus demagògic off # #

En tot cas, tornaran a passar les eleccions (les que siguin); uns guanyaran (com sempre) i podran seguir dirigint els seus tinglados paral·lels amb força impunitat i cara dura i donant pel sac a la resta del país, i d’altres perdran (sempre els mateixos) per la seva ineptitud crònica i per la manca de visió política i social.

Però cap es quedarà sense curro. I el senyor gerent pensa que això és una puta merda...

Estiguin bonets.

El senyor gerent es transfigura

2011-05-15T00:01:00.005+02:00

Yeah!!, I'm Leif Garret,
and I'm looking for Noa too...

Avui bufa el vent per aquestes terres. S’ha emportat el dia com si res. La rutina diaria fa que els dies s’encadenin i, uns (els passats) s’assemblin molt, potser massa als altres (als que encara han de venir)
De casa a la feina i de la feina a casa. I a casa... un cop a casa sempre també el mateix: nena, metges, escola, aniversaris, més metges, activitats extraescolars, feina de casa, mes nena ...

En dies així, en que la tramuntana bufa fort, el meu pensament s’envola i saltant de núvol en núvol, retorna a la meva adolescència, tant llunyana i tant propera a la vegada. I penso... no, no era això el que m’imaginava. Bé, de fet no sé què m’imaginava perquè tots els adolescents són, (som) una mica palanganes... però sí que veia el futur com quelcom prometedor, molt ple de grans projectes i felicitat i molt buit de preocupacions.

Perquè als quinze, als setze o als disset anys, que no et vingui ningú a parlar de problemes ni del futur que t’espera; d’haver de pencar dur, de fer el cor fort davant les adversitats; de que casar-te amb un guaperes i anar amb ell amb un cotxe descapotable amunt i avall no és el mateix que casar-te amb un bon noi, tenir criatures que ploren (i mengen i caguen) i una casa per mantenir; que no et diguin que els amics que veus cada dia durant l'edat de la tonteria, i amb els qui comparteixes coses i vivències molt importants, d’aquí uns anys et poden girar l’esquena uns, i oblidar-te els altres.

No, sovint ningú ens avisa que la vida sigui tant dura. I som tant innocents que ens pensem que ens menjarem el món.

Collons (perdó) la tramuntana ja m’ha posat de mala hòstia (perdó de nou, ji,ji...). Ara em vindria molt de gust una cigarreta i després una abraçada...però com li explico després al pare de la criatura la pudor de tabac del meu alè?.

Saps què, em quedo amb la cigarreta i que bombin l’abraçada.

El senyor gerent fart de les tempestes express

2011-05-03T20:57:00.000+02:00

Mamons, l'aixetaaaaa.... tanqueu-la.....fills de putaaaaaaaa
Fills de puta... tanqueu l'aixetaaaaaaa
Redéu, cony, hòstia, .... com plou
Comença a ploure... res, quatre gotes...
La mare quem va parir, tinc verdet fins i tot al forro dels calçotets
Fills de putaaaaaaaa
Digueu-li a algú que pari l'asunto

Cony, vull un paraigües,hòstia, un paraigüeeeeessssssss
Mamons !!! L'aixeta !!!!
Filllls de puta,... non teniu prou amb l'aiguat que a més a més escopiu pedraaaaaaaa (ai!!)Collons... quin llamp!! Mamaaaa!!!

Tanqueu l'aixeta d'una puta vegada

El senyor gerent els convida a llegir música

2011-04-28T21:45:00.001+02:00

I don't remember my mama

Dad sold crack all night

My life was fucked from the jump street

Now this kite I write

Never had half a fuckin' chance

My whole trial I was broke

Circumstantial that's bullshit

My defense was a joke

You go in a motherfuckin' courtroom

With a fuckin' public defender

The public defender works with the fuckin' D.A.

Motherfuckers ain't got no chance

You ain't got no money you're fucked, you're fucked

Now this cell is my residence

My address is The Row

24 hour lock down

When they'll kill me who knows?

Guilty, we the unfree

Dead men walking

Guilty, we the unfree

Dead men walking

I'm a genius from books now

Never read on the street

Never lifted a fuckin' weight

Now my boy's concrete

Filed a hundred appeals or more

No response from the state

Get no phone calls or visits

My mentality's hate

When I was on the street I had

Motherfuckin' boys, where's my bitch?

She won't even accept my fuckin' phone calls

Yo, they better not let me up out this motherfucka

You this shit's on, fuck that word

I get visits from doctors

Analyzing the ill

Families pray for my death now

Vengeance lays for the kill

Guilty, we the unfree

Dead men walking

Guilty, we the unfree

Dead men walking

Does the defendant have any final words

He would like to say to the court?

Yeah, I got somethin' I'd like to say

Yo, you, judge, you a racist motherfucker

I feel like bustin your motherfuckin'

No, let me go, I'm gonna kill everyone one of you jurors

If I ever get out of here, I'm comin' one by one

And blow your motherfuckin' brains out

You motherfuckers, no, keep your motherfuckin' hands off

Fuck that

So I think 'bout my past now

My future holds only pain

Involuntarily drugged by the state for years

Now I know I'm insane

When I'm moved shackled hands and feet

My skin's covered in ink

I read the bible 'bout twenty-five times

Now fuck gods how I think

You can save all that religious bullshit

Stay the fuck out of my cell

If that priest comes in my cell, I'm a bust him in the

I'll break your fuckin' neck with my bare hands, fuck that

So live your life to the fullest

But remember don't trip

One mistake you're my neighbor

And there's no one here rich

Guilty, we the unfree

Dead men walking

Guilty, we the unfree

Dead men walking

El senyor gerent no els recomanarà ni un puto llibre: s'espavilen !!

2011-04-21T17:08:00.001+02:00

Si vostès tenen el mal gust de seguir regularment la merda escrita del senyor gerent sabran què en pensa aquest de les llistes. Per tant, ja es poden imaginar què en deu pensar el senyor gerent de les inacabables, llargues i insultants llistes de recomanacions que apareixen com bolets (verinosos) aquests dies previs a la tant nostrada i preuada diada nacional en la que barregem lletres i capullus (cling, cling...soroll de caixa registradora del Gremi de Llibreters).

Llegiràs el que et diguin
i serà salva la teva ànima

I no només això... si vostès desconnecten de l'Odisfera i fan un volta per la blogosfera culta, intel.lectual i lletraferida, també podran comprovar que les recomanacions literàries, com la pols, com la merda, es reprodueixen a tot arreu, amb l'afegit però, que en l'àmbit blogosfèric l'ego juga un factor importantíssim i classista: tengui, tengui, falti, falti,... en aquest cas seria: JO ja me'l vaig llegir, aquest NO CAL que te'l llegeixis, JO li vaig dir a l'autor el què en pensava, JO vaig rebre el llibre de l'editorial abans que sortís al mercat, JO crec que podries començar per aquest,... JO crec que abans un Carver que un Roth, JO..., JO..., JODER....

Quina puta merda. Diguin-li maricon però pel senyor gerent, l'acte de llegir és quelcom personal; territori privat; i si volen, fins i tot territori sagrat; com anar a cagar.

Pel senyor gerent llegir no només és obrir el llibre, començar a passar pàgines i dale que te pego fins al final...
Pel senyor gerent, l'acte de llegir comença molt abans, volguts fills de puta. Comença triant, seleccionant, prioritzant. Comença establint un equilibri compromès, i sovint fràgil, entre la voluntat d'un mateix i l'esforç de recerca que està disposat a realitzar, de l'esforç de valorar, de decidir, de tastar, de creuar referències, ...fins a trobar el llibre que toca ser llegit en el moment en que ha de ser llegit.

I tu, fill de puta?
Ja t'has comprat el darrer del
Gaspar Hernàndez?

Però no pateixin pòtols, aquest concepte de lectura que defensa el senyor gerent i algú més, no és el que està institucionalitzat (ni a nivell mediàtic -on manen els 40 principals de cada temporada-, ni a nivell escolar -on manen els currículums encarcarats i despersonalitzats que sovint resten voluntats en comptes de sumar-les).

Pulutant, si vostès volen llegir quelcom, només hi ha dues realitats:

que a vostès tant els foti llegir com cagar: Llavors només cal que obrin les pàgines dels diaris o veure els telenotícies de la TeleTres per comprovar com el contingut editorial i informatiu (la raó de ser dels mitjans de comunicació) deixa pas al contingut publicitari i al discurs cultural que toca segons les elits i segons el moment (la raó crematística dels mitjans de comunicació) i el seu ego intel.lectual, sense cap mena d'escrúpol, podrà triar entre una llista de no més de 100 o 150 llibres classificats agradablement per evitar rumiar gaire: literatura nacional, estrangera, contes, clàssics, infantil, còmic, biografies i autoajuda. Triïn i fins l'any vinent no caldrà que torni a passar per aquest mal tràngol.
que a vostès els interessi llegir quelcom triat personalment i no es vulguin deixar endur pel sistema enlluernador: Llavors tindran un problema. Caldrà que s'aixequin del sofà per anar a la biblioteca i triar i remenar, i fullejar, i olorar, i repassar. També caldrà que cerquin a la Ret racons que s'escapin del mainstream institucional i cultural. I un cop fet això, estaran en condicions de prendre la seva decisió, la seva tria (el senyor gerent reconeix que triar costa, doncs no estem acostumats a fer-ho). Llavors la llista de recomanacions -farcida de llibres "40 principales", propis d'una lectura fastfood o fastshit-, la poden fotre al cul de qui es preuï ser-ne l'autor.

I no, no pateixin, encara no ha arribat el moment que el senyor gerent llegeixi això.
Estiguin bonets.

El senyor gerent no creu en les casualitats

2011-04-20T15:40:00.000+02:00

"Casualitat" han dit? vaya puta paraula de merda, digna només de boques i ments pusil·lànimes

És casualitat que el món ~~desenvolupat,~~ ~~civilitzat~~, capitalista, hagi intervingut a Líbia per ~~aturar~~ contenir el genocidi que està muntant aquella mena de germà lleig dels Calatrava amb excés de toxina botulímica entre cella i cella, que mana allà? No, no és casualitat, és un fenomen econòmic anomenat: una-setmana-de-pujada-continuada-del-preu-del-petroli-nunca-más .

És casualitat que Telefònica anunciï l'acomiadament de 6.000 treballadors i, amb un parell de dies de diferència, les millonades que es repartirà la direcció de l'empresa? No, no és casualitat, és un exercici de cinisme i de mala llet. Una cortina de fum calculada, per dispersar l'atenció mediàtica, política i social.

És casualitat que en les ~~democràcies~~, ~~règims~~, sistemes ~~civilitzats~~, ~~occidentals~~ capitalistes, només hi hagi dues alternatives de poder: centre-dreta o centre-esquerra?. No, no és casualitat; és voluntat de l'oligarquia econòmica per poder mantenir el seu status quo (grup Bilderberg, diuen? ha, ha, ha...il·lusos.) i engatussar al ramat amb una llibertat controlada.

És casualitat que tots els arguments vomitius del PP, hagin estat publicats, dies abans, per El Mundo?
No, d'això se'n diu agenda política d'una banda i globus sonda de l'altra.

És casualitat que existeixi un determinat número d'energumens, que més enllà de deixar clar que tenen un ordinador, una connexió a la Ret, un bloc (i els mandrosos i modernus un Twitter de saldo) només fotin que pixar-se i cagar-se en allò en que participem dia a dia, i ho fem de forma il·lustrada i per escrit, esdevenint per tant fills putatius de l'Odi? Dit d'altra manera, és casualitat que el senyor gerent arroji setmanalment en aquest racó virtual? No, no és casualitat. Es necessitat.

Per això que, aquest any de merda, la diada de Sant Jordi (la que alguns pretenen que algun dia pugui arribar a ser la diada aigualida nacional, en la que es deixin de banda reivindicacions nacionals i deutes històrics, i es triï l'aspecte lúdic, festiu i còmode d'aquesta festivitat mercantilista) caigui en plena Setmana Fanta, no s'ha d'entendre com una casualitat, sinó com una voluntat de merda d'un d'aquests deus que juga amb nosaltres des del seu cel d'Odi.

Aquest any, aquest déu cabró, davant el monopoli que els americans han fet de l'11-S, deu d'haver pensat:

"Donem als catalans allò que tant es mereixen (pobrets): dintre de la Setmana Fanta, cada cop més exclusiva dels hipòcrites, aquells que només van a missa, per casaments, defuncions, comunions, per beneir la puta palma o per mirar el cul dels escolanets, posaré la diada de Sant Jordi, un dia dedicat als ignorants lectors procrastinats que no tenen pebrots de tocar cap llibre en tot l'any i que pensen aconseguir la redempció lectora i l'accés a l'Olimp de l'Intel·lectualitat de pacotilla en només una passejada de Rambla..."

I sia...

I així estem: tal i com diu la dominàtrix del Maresme, patint aquesta setmana Fanta tant odiosa.

Estiguin bonets i agafin el paraigües.

El senyor gerent menteix (2)

2011-04-14T22:00:00.000+02:00

Si fa uns dies, arrel de les mentides de la nº dos del govern català, el senyor gerent ja va quedar garratibat i raboretret, ara resta bocabadat, esmaperdut, i calçacagat davant la voluntat que el govern dels millors s'entesta a demostrar: la seva capacitat (que segurament passarà als anal(s) de la història), en provocar d'una manera tant barroerament eficient, el cabreig de la societat en tant poc temps.

El pla de retallades dels Millors

Així és volguda audiència de merda. El senyor gerent intuïa el passat desembre que la supèrbia dels únics que tenen dret a ser bons catalans (a.k.a els convergents i unionistes, a.k.a els supermants catalans), els portaria, més tard que d'hora, a topades i confrontacions amb la gent d'aquest país.

Però collons!!!! A la Mas Gang es va molt per feina. Tanta que, de seguir a aquest ritme, potser que algun dels capataços del DJ Mas no arribi a menjar-se el turrons... ves que arroja ara el senyor gerent.

El senyor gerent ni és polític, ni tècnic, ni té cap mena d'informació sobre els pressupostos passat ni dels propers (entre d'altres coses perquè o no es donen a conèixer els d'ara, i els passats fan tufillo a maquillatge comptable i a números quimèrics), però collons!!! Que s'ha de retallar despesa? Segurament. Que s'ha gastat més del que teniem? Del cert. Que els d'abans ho van fotre fatal? Paraula de Déu. Però... això justifica el terrabastall i la trencadissa que el govern ha aconseguit entrant a desballestar uns sistemes tant delicats com són la Sanitat i l'Educació públiques?.

Per què no comencen tancant l'aixeta a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que amb prop de 4 milions d'euros de pèrdues el 2010, segueix estrenant i mantenint canals de televisió de baixíssima audiència? Què passa? Que els catalans no poden viure només amb la Tele3 i amb Catalunya Ràdio que hem de mantenir 7 canals de tele -que repeteixen continguts d'un a l'altra-, i 4 ràdios públiques?
Segur que els catalans poden sobreviure només amb un únic canal de tele i una única emissora públics, no troben? Sobretot si es tracta de sentir (que no escoltar) les veus del periodisme ~~filtrat~~ nostrat i entretenir-nos amb, debats amanyats, culebrots i futbol.

O per què no eliminen subvencions a festejos tan propis com la Feria d'Abril? o donant un respir (que no eliminant) la política exterior catalana? o no demanant més putos informes inútils a parents, novies i coneguts?
I que n'aprenguin...Generalitat, Diputacions, Ajuntaments i altres mandangues similars.

En tot cas, la travessa, a dia d'avui, està així:

Manca veure com deriva la situació en Educació, però no pateixin. Segur que el govern dels millors sortirà dels pixats per caure en la merda. Això serà en un altre moment.
Estiguin bonets.

P.D. I els socialistes, mentrestant, l'únic projecte polític que tenen és tornar, una per una, totes les hòsties que van rebre (quina contribució de merda també la d'aquest partit), els populars creant histerisme i demagògia (més que aquest bloc, escoltin), els republicans veient-les venir i sense saber encara si caure agenollats sota les ales de Convergents o seguir jugant la carta equidistant, els d'iniciativa anant en bici, els de Solidaritat lluitant contra els molins de vent i els Ciutadans també. I...el supermascle Alfa? De moment engatusant als d'Esquerra.

El senyor gerent es perd

2011-04-10T00:52:00.000+02:00

Feu gran l'afoto o us hi deixareu la vista fills de puta!

- Un àngel celestial ensenyant les plomes
- El senyor Llufa vestit d'etiqueta
- El Darth Vader a punt de fotre-li un clatellot al Wally
- Déu (Iggy Pop pels no creients) impartint la seva Paraula Santa
- Un guàrdia civil de trànsit de l'època de la iaia
- Una pubilla molt nostrada
- Una monja amb mala llet
- El senyor gerent

Qui els trobi a tots i sigui dona, té premi.
La resta, pss... jo diria que no cal ni que participin.

El senyor gerent para l'orella

2011-04-05T23:27:00.000+02:00

Wodoo Blues
Xutant una pilota de futbol contra una paret
passo la vida tot sol sense poder fer res;
passo els segons, els minuts, les hores,
els dies, les setmanes, els messos i els anys,
xutant una pilota de futbol contra una paret.
...Si pugués trevessar la paret ...
...Si pugués trevessar la paret ...
Quan me n'adono ja no sóc un infant,
em veig a mi mateix des de dalt del teulat
cobert de formigues de dalt a baix:
algú ha fet un ninot.
Flors envolten el meu cos,
Flors pudrides, de colors.
La vida és el temps..........
La vida és el temps que perdem
esperant la mort.

Lo Pardal Roquer

El senyor gerent alerta que la caspa va en augment

2011-04-04T23:27:00.005+02:00

Aquest cap de setmana s'ha fet oficial allò que ja se sabia de manera oficiosa. Que l'actual president d'Espanya no es presentarà a les properes eleccions i per tant, no repetirà candidatura. És a dir, que està fart de rebre per totes bandes.
Per part socialista, la maquinària tactista dels barons ja s'ha posat en marxa. Per la banda reaccionaria, només se'ls ha acudit afirmar que, per fi, han guanyat a Zapatero....curiosa comprensió del món que tenen aquests individus del PP, no troben?.

Però això que acaben de llegir, no és més que la punta de l'iceberg. Des de fa un temps ençà, el senyor gerent es troba amb senyals inequívoques i, com deia aquell, inquietants. Senyals, els deia, que la dreta autoritària, la dreta vella, la dreta empolsinada de sempre, s'està revifant i es rearma contundentment.

O potser no recorden la campanya de la Conferència Episcopal sobre el dret a la Vida de fa un anyet?

O les manifestacions que capellans o/i víctimes de terroristes organitzaven per la capital del país, on la gent hi anaven, uns amb polo i mocasins i altres amb la boina integrista?

Quina angúnia!!

Avis al respectable:
aquestes imatges poden ferir sensibilitats

O la contundent maquinaria mediàtica reaccionaria que només fot que arrojar merda i escombraries contra tot allò que sigui sospitós de putir a català?

Només una paraula: Zorra

O les pressions d'Unió Democràtica de Catalunya per que la Tele3, la nostra, retirés una sèrie?

Totes aquests accions, més la recent victòria de Convergència i Unió a Catalunya amb el seu govern dels Millors (trepes), només confirmen que el nostre futur passarà d'estar emmarcat per càndides i doloroses mentides progressistes a dures veritats neoliberals, farcides de capitalisme desbocat (més encara?).

Però, per tots aquells de vostès , fills de puta, que encara pensin que Izquierda Unida guanyarà les eleccions espanyoles, convencin-se ara i aquí amb la prova definitiva que el senyor gerent els presenta: l'anunci de H&S que s'està emetent actualment per tele i apareix en premsa i que, al tanto, constitueix una peça d'orfebreria de la maquinària propagandística conservadora, escoltin!

O potser, l'espècimen triat per protagonitzar aquest anunci, no supura per totes bandes l'essència conservadora que qualsevol mascle ranci de dretes cerca indefectiblement?(pintin-l'hi un bigotet i veuran a qui s'assembla).

Des de l'estil del pentinat del xaval, fins a les camises que em porta el pollastre, passant pel rol del personatge femení en l'anunci i els conceptes ideològics que deixa anar: tradición, pasión, protección,... Què més dir del refinat argumentari de l'anunci?. Si us plau, facin tots olés, i tot aixecant-se de la cadira, vessin llàgrimes d'emoció, mal parits. Està clar que, pel creatiu de marres que va cagar l'anunci, aquell dia tot rimava en -ón... Professional, molt professional.

Mirin-se'l. Del dret i del revés. No trobaran cap defensa possible del puto anunci. Ni pel puto anunci ni pel cony del tenista.

I d'aquí quatre dies, tots escolanets de missa. Amb caspa o sense, és cosa de cada un de vostès.

Estiguin bonets.

El senyor gerent acaba el mes amb quatre pàgines rebregades

2011-03-31T21:00:00.000+02:00

LLEGIU, PUDRITS, LLEGIU

La meva mamà va entrar a l'habitació mentre em posava els pantalons i em va veure la tita i vaig fer un crit. Va dir: "Per Déu, sóc la teva mare, no?". I vaig dir que no (perquè jo crec que sóc adoptat). (Pàg. 123)
Buten, Howard. Quan jo tenia cinc anys em vaig matar.
Barcelona: Empúries, 1989

Jo no volia tenir res a veure amb els moros i amb aquells nanos desarrelats, drogats, cardats i coberts de repugnants mosques de femer, però ells acabaven d'entrar al meu edifici, i venien a matar els meus fills. Cal que us expliqui una cosa: jo vaig ser educat en la religió evangèlica, anglicana i metodista dels Cristians Renascuts, que tenen 70 milions d'adeptes als Estats Units, entre ells George Walker Bush, exgovernador de Texas i actual inquilí del número 1600 de l'avinguda de Pennsilvània. El nostre credo és que els americans són el Poble Elegit. Europa és el nostre Egipte, l'Atlàntic és el mar Roig i Amèrica és Israel. El veieu clar el plantejament? Washington = Jerusalem. La Terra Promesa és la nostra. "Una nació sota la protecció de Déu!" Tant se'ns en foten, els altres!
No els volies a la teva vida?
Doncs formaran part de la teva mort. (Pàg. 132)
Beigbeder, Frédéric. Windows on the World.
Barcelona: La Campana, 2004

- Com és que us vau casar amb aquest grec?
Va saltar com si l'hagués fuetejada.
- Que potser us interessa?
- Sí. I molt.
- Ja està, això.
- Gràcies.
Vaig sortir. Havia aconseguit els meus propòsits. M'havia llançat a fons, l'havia agafada desprevinguda, i la cosa li havia fet mal. D'ara endavant, podríem anar al gra. Potser no em diria que sí, però no podria fer-se la desmenjada. Sabia què em proposava i que m'havia fet càrrec de la mena de dona que era. (Pàg. 9)
Cain, James M. El carter sempre truca dues vegades.
Barcelona: Edicions 62, 2009

(...) Tinc el doble de talent que els músics d’aquesta ciutat. Però sembla que això no compta gaire. Tot depèn de la imatge, del màrqueting, de l’espai que ocupes a les revistes i als programes de televisió, de les festes a les quals assisteixes i dels àpats que comparteixes amb les persones adequades. Tot plegat em feia fàstic. Jo era músic. Per què havia de participar en aquest joc? (Nocturn - Pàg. 143)
Ishiguro, Kazuo. Nocturns.
Barcelona: Empúries, 2010

El senyor gerent necessita explicacions

2011-03-28T20:45:00.000+02:00

Així és. Pot estranyar a algú de vostès però el senyor gerent no ho sap tot; per això demana (sobretot) a la part femenina de l'Odisfera que, si us plau, el puguin il·lustrar sobre uns cartells que s'ha trobat pel carrer, fa aproximadament una horeta, i que, amb un moviment àgil i audaç, el senyor gerent no ha dubtat en fotografiar amb el movilT.

Senyores, espero les seves interpretacions.
Senyors, hi són convidant també.

Aparatologia? - Facial gratuito? - Servicio superior a 30€? - Masajes?

Estiguin bonets.

El senyor gerent davant l’onanisme de les xarxes socials (part two)

2011-03-26T20:40:00.031+01:00

Aquest article ha passat els millors
filtres de qualitat

El senyor gerent s'enrotllava ahir amb que les xancres socials han interromput en l'espai natural de totes les aplicacions basades en la web, per imposar el seu propi paradigma: fer-ho fàcil, fer-ho senzill, però fer-ho controlat i fer-ho banal. També deia que aquest procés ha tingut la col·laboració dels mitjans de comunicació.

De fet, la gent entra a les xarxes per veure i experimentar en primera persona tot allò que vomiten acompasadament els diferents mitjans de comunicació, rehens de la modernitat dictada per un grapat d’empreses, de la manca de rigor informatiu en els seus barems editorials, i de la necessitat bestial d’omplir espais amb el que sigui.

Parlant amb plata: a la gran majoria de la gent se li’n fot una merda el teu perfil, el teu historial, el teu número de seguidors, i tots els tuits, retuits i refregits que puguis cagar. La majoria de la gent entra a les xarxes socials per curiositat i per testimoniar per ells mateixos, tot allò que diuen ràdios, diaris i teles. Alguns (intel·ligents) constaten que és una enganyifa, una estafa, o, el pitjor, un intent de controlar la lliure expressió a internet i cenyir-la a un ghetto virtual que només cal posar de moda perquè la gent hi entri voluntàriament i en ramat. La resta (la majoria) naveguen, cliquen, proven i potser es fan algun perfil propi sense cap altre objectiu que poder dir que ell també forma part d'allò que surt per la tele i de la que tothom en parla, i no semblar un ignorant.

Ara bé, hi ha una massa crítica d’individus, de perfil ductil, aborregat i manipulable que fan de les xarxes socials el seu sostent vital, la seva raó de ser.

Dintre d’aquest col·lectiu trobem els que fan servir, per exemple, el Facebook amb les seves dades personals autèntiques. Aquest, acostumen a tenir la ment limitada, una formació deficient i un cert retard cognitiu que els fa subscriure a totes les app i pluguins que es troben casualment per davant en el seu dia a dia a les xancres socials (aplicacions que van xupant les dades personals, el seu historial i el seu perfil de navegació,... o és que no saben que Facebook no és més que una gran base de dades que es ven al millor postor?).
Aquesta gent assimila Facebook (o els seus clons) a un pati de xafarderes entre setmana i a una “boite” on tirar la canya, els festius. Són aquells que d’aquí 3, 4 o 5 anys es veuran abocats al suïcidi perquè descobriran que no poden esborrar les fotos compromeses (penjades sense miraments al Facebook), o esborrar referències i etiquetes que algú els ha penjat per putejar-los, o parar comentaris racistes, sexistes, subnormalistes en general, difosos allende les xancres socials de manera multiplatafòrmica (ei... quina paraula més xula... el senyor gerent ja ho té això).

Au... tinguin.
Perhaps l'inici d'una llegenda
urbana de merda?

Entre aquesta massa també hi trobem els que fan servir intensivament twitters, facebooks, tuentis, HI5, i similarts (en combinació, per separat o a la vegada) i que, a més a més, amb identitat real o ficticia, en fan bandera. Els personatges que formen part d’aquest bàndol són, directament, capullus integrals.
Són tots aquells que es taquen les calces/calçotets només que algú els esmenti les xancres socials més comuns. En ocasions poden arribar a l'ejaculació (ells) i a l’squirting (elles) si entre les xarxes esmentades n’apareix alguna de minoritaria que només coneixen ells i el fill de puta que l’ha creat. Ahh,... i no vulguin saber el que passa quan algú se’ls fot amic o li marquen algun “m’agrada” o li riuen les brometes, o també quan algun conegut es fa passar per troll i li fot canya.

En definitiva, ens venen que les xarxes socials són l’origen de les revoltes i crítiques socials i antisistema i la veritat és que tenen més èxit en convocatòries de macrobotellons; ens diuen que les xarxes socials democratitzen però el que fan és crear noves estructures jeràrquiques; ens diuen que els nostres blocs de merda estàn a punt de morir, tocats de mor per aquestes xarxes tancades d’adhessions que nomès mercadeixen amb la informació, però no la creen.

Tuit! - Tuit!
Pasta, collons, es tracta de pasta, inútil!

Ens movem entre una estructura oberta, descentralitzada, suposadament lliure (el web, la blogosfera, el P2P) i un model de plataformes tancades i centralitzades (és a dir, controlades totes per algun gran hermano amb ànsia de calers)... i tot en una societat on, quan dos es troben a l’ascensor, no es diuen ni una puta merda però quan parlen per les xancres socials, serien capaços de xupar-se la tita ad eternis.

Una operacion triunfo qualsevol, basada en l’adoració (adhesió) i la banalitat, construida amb aplicacions tancades desenvolupades amb Java o C que adormen i maten l’esperit “Fes-t’ho tu mateix amb html” i que categoritzen a l'usuari com a una mercaderia per poder-la vendre, posteriorment, al millor postor.

El senyor gerent ja està fins els collos d'aquest post i l'acaba amb una crida: Triïn putos, triïn.

Triïn entre la Web descentralitzada, lliure i sense control; trampolí d’opinions lliures i creadora d’opinió o entre un sistema de plataformes tancades, controlades i business friendly que funciona a base de pluggins i apps fetes a mida per endolcir (i amansir) l’usuari, qui només cal que es preocupi d'adorar a algú i de escalfar-se el cap redactant 128 caràcters.

Estiguin bonets.

Inventari: esborrar-se de Facebook, el mateix però amb pantalletes per tontos, per fer una escabetxina amb els botons de facebook, The twitter walls are closing in around us....., Tuiteros !!!! si teniu la tita més llarga de 128 caràcters, premeu aquí, cabrons!, Cuando el río suena,...., Sóc antifacebook, què passa?, Alternatives?

El senyor gerent davant l’onanisme de les xarxes socials (part one)

2011-03-25T06:39:00.001+01:00

“Un fantasma recorre l’Odisfera, un fantasma gafapastista que cavalca sobre un Twitter desbocat.” (Marx)

“He tingut un somni, un somni en el que algun dia els fans d'aquest país s'alçaran i Facebook perdrà el control” (King)

El senyor gerent té molt clar que, des de l’executiu trepa fins al modernillu més fill de puta, tothom és capaç d’omplir-se la boca amb les bondats de les “Xarxes Socials” (o millor: xacres socials). Però sembla que ningú vegi la merda que hi ha al darrera d'aquestes noves plataformes d'adoració i d'adhesió.

La veritat és que la història de les xarxes socials pica fort des del moment en que el Facebook (gràcies al corresponent xute intravenós de dòlars marca Microsoft) va sortir del soterrani de friquis, early adopters, tecnòpates i horteres, per renéixer a la primera divisió del gilipollisme social.

Així, amb aquest precedent i ara fa cinc anys, quan el puto ocellet blau comença ~~a piular~~ a tuitejar, els mudernillus que havien badat amb Facebook, van perdre el cul per pujar al carro del que, diuen, que és la plataforma de micro-blocs més important d’aquest puto món. De fet, així hem arribat a l’actual Twuitter farcit d’ulleres de pasta negra, celebritats agòniques, polítics modernets amb blackberry pagada per nosaltres, directors de cine egòlatres, homes d’empresa venedors de fum, aprenents de guionista que no veuran ni ensumaran mai l’èxit, emprenedors idòlatres, gent de màrqueting i consultors interessats...tota aquesta mena de fauna bacteriana que s’aferra a qualsevol cosa que sigui novedosa i la comença a corrompre.

"Però ep!!! Pareu el carro.... micro-blocs? Què collons són els micro-blocs? Vol dir que no es refereixen a micro-penis?" (senyor gerent)

Ara bé, segons què llegeixin, què mirin i què escoltin, els faran creure que l’Internet basat en la web que fins ara feiem servir, està estirant la pota.

Els blogs (la blogosfera) són decadents (diuen) i estan passant a la història. El problema és que s’ha de pensar massa per dotar-los de contingut i per seguir-los,... i per quatre seguidors de merda que un pugui tenir, per què complicar-se la vida?.
I la wikipedia?, voltada de wikis alternatives de tots colors i condicions, de dubtes malintencionats sobre la veracitat dels seus continguts, i on cada cop que entres, et trobes un banner del senyor que la va parir demanant donacions econòmiques?
I retrocedint a la prehistòria de la web,... els grups de notícies, que el senyor gerent va descobrir gràcies a que els navegadors Netscape portaven un lector incorporat de news.group, una de les primeres aplicacions de relació social i informació alternativa, no van durar gaire..., els va liquidar Google desenvolupant la seva pròpia aplicació que permetia que un grup el pogués constituir un sol individu (i no una col·lectivitat interessada que enriquia i aportava).

Ahhh senyors i senyores.... si volen viure a la modernitat i estar a la cresta de la ona vostès han de parlar amb propietat i fer el que fa el ramat. Agafin-se les mans, tanquin els ulls i diguin amb el senyor gerent: CO-MU-NI-TAT-VIR-TU-AL

Ejem...

Les comunitats virtuals? Brrooouugghhhtttt (vomitera)... No se’n recorden que fins fa quatre dies (dos anys en realitat) el món es salvaria gràcies a Second Life? No recorden que fins i tot els fills de puta havien tingut la barra de crear diner específic per Second Life? No se’n recorden que fins i tot el pugrama 30 minuts, els va dedicar un esplèndit ~~publireportatge~~ reportatge? Secondlife dels collons,.... igual que Myspace, refugi de fashions i alternatius d’una banda, i adolescents histèrics de l’altra...,a la puta merda també... com Orkut, la gran aposta de Google. Algú de vostès mai en sa trista vida n’havia sentit parlar?

Que se n’ha fet del Delicious, el Menéame, el Digg it etc...? Xarxes endogàmiques de compartició de bookmarks que només les sabien fer servir quatre illuminatis...Encara hi són però en segon o tercer terme i bajando.

I de Xing, una de les primeres xarxes socials verticals pertanyent a l’àmbit professional i que, en aquest país, anava vent en popa fins que va topar amb Linkedin?

No, no senyors i nyores, ... avui es porta el que és fàcil, el que és ràpid, tot allò senzill o simple, tot allò que no requereix cap estructura mental ni cap reflexió, tot allò que permeti d’una forma ràpida i barata, publicar qualsevol parida i que la pugui veure mitja humanitat. En definitiva, avui funciona el polvo aqui te pill - aquí te mat, a pèl, sense lubricació, i no pas el cacahuet cerimoniós, sucós i suat. Avui, en definitiva, la gent està apollardada amb Facebook i Twitter.(continuarà...)

Estiguin bonets i atents a les seves pantalles.

PD: el senyor gerent escriu Tuiter com li surt dels collons, queden avisats.

El senyor gerent menteix (però tranquils que no passa res)

2011-03-15T20:50:00.000+01:00

Així és volguts amics de l’odi. El senyor diu mentides, (i ja li agradaria que, mentre les digués, com un pinotxo qualsevol de puticlub, li creixés la tita, ... però ni aixina, escoltin...).

Avui però, els adreço aquestes paraules mal fotudes i gens pensades, no per parlar de l’escurrialla que té entre cames el senyor gerent, sinó del motor que li hauria de fer créixer: és a dir, la mentida, la falsedat, la manca de respecte a la realitat.

Anem a pams, go in peilms: d’entrada, i com es poden imaginar vostès, pel que fa al titular d’aquest bloc, el tracte de “senyor” és fals i el càrrec de “gerent” és (s’ho poden imaginar) impostat.
Afegeixin a això, la qualificació de les arrojades de merda i odit concentrat que s’acumulen en aquest racó de la Ret; mitges veritats, mitges mentides i sobretot, demagògia, molta demagògia.

Total, la mentida és una veritat des que naixem. La mentida la gestionem de més o de menys mentre intentem viure, però sempre comptem amb ella per aprofitar-nos d’altri o del sistema.

Com més ~~elevats~~ crematístics siguin els objectius en el nostre quefer diari, com més alts els horitzons d’ambició des dels quals voldrem albirar la resta dels nostres congèneres (per escopir-los millor a sobre), més mentides, més em-bustos (xisto fàcil dedicat als de Sabadell) i més enganys s’han de dir.

En realitat la mentida, l’acció de mentir, s’ha anat institucionalitzant en qualsevol àmbit de la nostra societat, i ha passat de ser quelcom negatiu a ser quelcom acceptat i, segons en quins casos, ben acceptat i tot. Des del nen que menteix al pare, el pare que menteix a la dona, la dona que menteix a les seves amigues, les amigues que menteixen al capellà durant la confessió, els capellans que menteixen sobre la seva fe de merda i cerquen estar al costat dels polítics, els polítics que, fills de puta, viuen instal·lats en la mentida rutinària, en el foc d’encenalls professional i en l’il·lusionisme de masses (il·lusionisme de joc de mans, no d' Il·lusió), al futbolista babau que aixecant la copa (qualsevulla) al palau de la Generalitat, estreny la mà al polític cabró de torn o a l’empresari vampir que l’ha fitxat com a reclam visual per a la seva marca transitòria i banal.

Tots, tots menteixen. Tots busquen un profit personal, primer, i pels de la seva classe, grup, clan o secta, després ( i només si convé).

Au reina... espavila't però que no m'esquitxi gaire,
...valent maca?

Els futbolistes, capellans, empresaris i la dona, li porten fluixa al senyor gerent. Ara, les amigues de la dona i els polítics no tant. Centrem-nos avui, però, en aquests darrers fills de puta perquè confiar en els polítics que cavalquen sobre la mentida és com llançar un cotxe a 110 km hora (o 80km/hora si hi ha borrasca) contra una paret.

Per això, si avui la vice-presidenta d’aquest racó de món, la Joana Ortega, falta a la realitat sobre la seva formació acadèmica (s’ha de ser bastant curt per mentir en un tema tant absolutament contrastable o ruc per cagar-la en el propi currículum) què no dirà demà, la tal Ortega, per assumir (o no) les responsabilitats d’acció de govern?

La primera dels Millors,.... qui serà el proper?

Assumint que la transparència en la gestió pública és inassolible, ja només manca que a més a més, els polítics menteixin sobre la seva formació i la seva vida privada. Perquè si ho fan amb coneixement de causa, confirmen el pronòstic de sàtrapes, aprofitats i venuts, però si ho fan per ignorància, descuit o error (com diu l’Ortega sobre la seva cagada),... Mare de Déu Senyor ajudeu-nos, perquè el Govern dels Millors el vice-presideix una inútil que no sap ni fotre el seu refotut currículum.

Puc ser jo?, puc ser jo?

En definitiva: no hi ha res millor per enfortir la confiança de la gent que vivim de rellogats al còrner peninsular, que tenir un gobern dels miyors (triín vostès si volen que aquesta frase sigui una mentida o un subtil error de la secretària que pica els textos).

Estiguin bonets i entre odit i ràbia, menteixin una miqueta, cabrons.

El senyor gerent és socialment responsable (o què us pensàveu?)

2011-03-11T19:46:00.003+01:00

Per això difon la doctrina mainstream...ara, després vosaltres mateixos, mamons.

Aides - Girl

Estiguin bonets.

El senyor gerent no celebra una merda

2011-03-08T17:01:00.000+01:00

Hi ha motiu per celebrar alguna cosa avui, dia 8 de març?
El senyor gerent creu que no i discrepa pública i notòriament de la jornada reivindicativa d'avui (que tot cal dir-ho, per alguns és més per fer el paperet, la conferència pels altres, la reivindicació els de més enllà, i sortir a la foto els de més avall, que cap altre cosa).

Per exemple, el senyor gerent els proposa com exemple edificant el cas de la volguda publicitat (per no entrar en altres temes tant nostrats en aquest país com puguin ser la desigualtat de sous, o la violència de gènere, entre d'altres).

Total, fent una sencilla cerca al gúguel veiem com venim d'aquí...

...hem passat per aquí...

...i hem arribat a aquí...

...i què ha canviat?
Vaaaaaaale, el senyor gerent també accepta "Més tetes" com a argument pràcticament definitiu ...

I ara perdonin però un servidor té feina. El boli ha caigut a terra i cal fer venir a la secretaria per què me'l reculli.

Estiguin bonets.

El senyor gerent ha tardat massa en veure-la

2011-03-02T21:45:00.000+01:00

Un títol sempre escoltat, una pel·lícula sempre recomanada, un argument comentat i criticat en temps llunyants d'estudis, un deute pendent...

En definitiva, amb un retard de 30 anys, el senyor gerent es va escarxofar fa un parell de nits, al seu sofà, (bossa de pipes en mà), i, entre quatre llufes i peterrons, va enxufar el cony de tele per veure una pel·li mítica. Una pel.li descarregada feia molt, molt de temps, però per un "ara no em ve de gust", "ara prefereixo mirar aquesta altra que és més moderna", "ara no estic per discursos intel·lectuals profunds", el seu visionat es va anar relegant de manera endèmica.

Bé, ara el senyor gerent és proud to say que els deures estan fets. I els proposa que visionin un dels fragments més espaterrant, per tal vostès disposin d'eines per forjar el seu dèbil esperit.
Odi, volguts fills de puta, només es tracta d'odi. Preciós odi en estat pur, vomitat per un periodista sobre la seva mateixa condició. Odi potent com la veritat, odi engrescador de masses. Odiïn, volguts, odîin i xalin una estoneta...

Puss TV - Watch Video

Aquest senyor, aquest profeta aïrat, aquesta figura que crema odi pels quatre costats ve a dir:

“Edgard George Rubby ha mort avui. Edgard George Rubby era el president del congres de la UBS i ha mort a les 11 d'aquest matí d'una afectació cardiaca. I pobres de nosaltres, la que ens està a punt de caure a
sobre !!

Ha mort un ric canós. Què té a veure amb nosaltres? Per què és una desgràcia?

Perquè hi ha 62 milions d'americans escoltant-me ara mateix.
Perquè menys del 3% de vosaltres llegiu llibres.
Perquè menys del 15% llegeix diaris.
Perquè la única realitat que coneixeu és la que veieu per la TV.

Ara mateix existeix una generació que no sap res més d'allò que veu a la TV.
La tele és l'evangeli, la revelació suprema. La TV pot crear o destruir presidents, papes i primers ministres.
És la força més formidable d'aquest món ateu. Pobres de nosaltres si cau en mans equivocades.

Per això és una desgracia que avui hagi mort l'Edgard George Rubby. Perquè aquesta empresa ara és en mans de la CCE, el consorci propagandístic més gran d'aquest món ateu,... qui sap quanta merda es vendrà com si fos veritat a partir d'ara en aquesta cadena.

Així que escolteu-me. ESCOLTEU-ME !!

La TV no és la veritat. La TV és un parc d'atraccions. La TV és un circ, un carnestoltes, una companyia de saltinbanquis, explica contes i rondallers, ballarins, malabaristes, domadors de lleons i jugadors de futbol.
És el negoci del passatemps.

Si voleu conèixer la veritat, pregunteu a Déu.
o pregunteu als vostres gurus.
o pregunteu-vos a vosaltres mateixos !!

Aquesta és la única manera de trobar la veritat autèntica.

Perquè nosaltres no us explicarem mai la veritat.
Us explicarem allò que vulgueu escoltar.
MENTIM!!

Us explicarem que Kojak sempre atrapa a l'assassí. Que ningú s'emmalalteix de càncer amb Archie Bunker. I tant hi fa els problemes que tingui l'heroi de torn... no us preocupeu i mireu els vostres rellotges. Al final, l'heroi guanyarà.

Us expliquem tota la merda que voleu escoltar. Trafiquem amb il·lusions i res d'això no és real.
Però la gent s'escarxofa aquí davant, dia rera nit, nit rera dia, gent de totes les edats, colors i sexes.

Som tot el que coneixeu!
Esteu començant a creure les il·lusions que us venem.
Esteu començant a creure que la tele és la realitat i que les vostres vides són irreals.
Feu el que us diu la tele.
Vestiu com a la tele.
Mengeu com a la tele.
Els vostres fills creixen com a la tele.
Fins i tot, penseu com a la tele.

És una bogeria total. XIMPLES!!
En nom de Déu, vosaltres sou la realitat i nosaltres som la il·lusió!!!!

Així que dit això, apagueu la televisió. Apagueu-la ara mateix!. Apagueu-la ara mateix mentre us estic parlant! Apagueu-la!"
Speech de "El profeta Irat" Howard Beale (ex-periodista) a Network

I ara, estiguin bonets i caguin-se tot el que vulguin amb l'Ana Rosa del collons.

El senyor gerent treu la pols de la biblioteca

2011-02-25T20:45:00.003+01:00

Wilde era un paio brillant, loquaç, amant de l'esteticisme. Un individu que, intel·lectualment, no encaixava en la societat anglesa de la segona meitat del segle XIX; societat homòfoba ~~homòfona~~ que, com un bitxo raro, l'encausa i el condemna per escàndol i indecència. Un paio, un autor, un esteta transgressor, contrapunt de la moralitat dominant, capaç de dir, després de tornar d'una visita a EEUU, que ell només tornava de Vulgaria, un territori poblat de vulgars... Altres perles seves són: que el públic te una necessitat insaciable de saber-ho tot, excepte el que val la pena de saber, o que la vida és massa important com per prendre-se-la seriosament, o que cada un de nosaltres som el nostre propi dimoni i que fem d'aquest món el nostre infern. I la darrera, en el seu llit de mort, adreçant-se a la paret, va deixar anar: "O se'n va aquest paper pintat, o me'n vaig jo." I es clar, la va dinyar.

Facin com fa el senyor gerent molt de tant en tant: llegiu, pudrits, llegiu...

Prefacio

El artista es creador de belleza.

Revelar el arte y ocultar al artista es la meta del arte.

El crítico es quien puede traducir de manera distinta o con nuevos materiales su impresión de la belleza. La forma más elevada de la crítica, y también la más rastrera, es una modalidad de autobiografía.

Quienes descubren significados ruines en cosas hermosas están corrompidos sin ser elegantes, lo que es un defecto. Quienes encuentran significados bellos en cosas hermosas son espíritus cultivados. Para ellos hay esperanza.

Son los elegidos, y en su caso las cosas hermosas sólo significan belleza.

No existen libros morales o inmorales.

Los libros están bien o mal escritos. Eso es todo.

La aversión del siglo por el realismo es la rabia de Calibán al verse la cara en el espejo.

La aversión del siglo por el romanticismo es la rabia de Calibán al no verse la cara en un espejo.

La vida moral del hombre forma parte de los temas del artista, pero la moralidad del arte consiste en hacer un uso perfecto de un medio imperfecto. Ningún artista desea probar nada. Incluso las cosas que son verdad se pueden probar.

El artista no tiene preferencias morales. Una preferencia moral en un artista es un imperdonable amaneramiento de estilo.

Ningún artista es morboso. El artista está capacitado para expresarlo todo.

Pensamiento y lenguaje son, para el artista, los instrumentos de su arte.

El vicio y la virtud son los materiales del artista. Desde el punto de vista de la forma, el modelo de todas las artes es el arte del músico. Desde el punto de vista del sentimiento, el modelo es el talento del actor.

Todo arte es a la vez superficie y símbolo.

Quienes profundizan, sin contentarse con la superficie, se exponen a las consecuencias.

Quienes penetran en el símbolo se exponen a las consecuencias.

Lo que en realidad refleja el arte es al espectador y no la vida.

La diversidad de opiniones sobre una obra de arte muestra que esa obra es nueva, compleja y que está viva. Cuando los críticos disienten, el artista está de acuerdo consigo mismo.

A un hombre le podemos perdonar que haga algo útil siempre que no lo admire. La única excusa para hacer una cosa inútil es admirarla infinitamente.

Todo arte es completamente inútil.

OSCAR WILDE (Prefaci de El retrato de Dorian Gray).

En definitiva un home odiat i odiós. Un home que va dir: "Doneu una màscara a un home, i us dirà sempre la veritat". Wilde però, va preferir ser conseqüent i parlar alt i clar sense portar màscara.

Quanta gent així coneixen avui en dia?

Estiguin bonets

El senyor gerent no sap trobar gaires diferències

2011-02-22T23:46:00.003+01:00

Amb la que està caient pels països moros, segurament aquest proper Nadal cap de vostès, volguts fills del ram de l'odi, no els hi passaran el reis mags per casa. O l'hauran dinyat en alguna revolta urbana, o estaran fumant-se la mirra en algun reducte penitenciari enmig del sorral saharià, o, en cas que el bàndol de SSMM resultés guanyador en les revoltes, estaran emmerdats en lluites fratricides per minses quotes de poder governamental. No, no... aquest Nadal no esperin als Reis Mags.

En tot cas, i davant tota la onada audiovisual propagada pels diversos conflictes en aquest racó d'Àfrica (a una hora, hora i mitja de vol, des de BCN, Alguaire o Girona, recordin) el senyor gerent els proposa un altre passatemps. El ja clàssic "Trobin les diferències, cabrons".

Així, a la vista d'un grapat de fotos pillades del gugle a voleiu, uns, titularien (de fet titulen) el que està passant als països moros com "Un vent de llibertat recorre l'Àfrica del Nord i el Pròxim Orient" o "El poble lluita legítimament per la seva llibertat" o "La gent surt al carrer per diu prou a la tirania". I ens foten imatges tals com aquestes.

Però si fotem el mateix exercici a... posem una hora de vol de distància (recordin, només a una hora), i agafem fotos amb un contingut similar, és a dir: corredisses, pots de fum, pancartes al carrer, destrucció/negació d'icones institucionals,... que ens trobem?

Doncs que altres titulen (de fet han titulat històricament i titularan en el futur imperfecte) el que fa anys que passa a les nacionalitats ofegades dintre d'Espanya com a "Terrorisme de baix perfil", "com a Moviment sectari faxista i violent", com a "Violencia urbana injustificada" o com a "Separatisme és terrorisme"

El senyor gerent compara les de dalt amb les de baix, i veu el mateix... gent que corre davant o darrere la policia, gent que protesta contra un status quo que l'encorseta i els pressiona,... en definitiva, gent que reclama la seva identitat com a poble reconegut i sobirà. I vostès? Hi veuen alguna diferència?

Estiguin bonets.

El senyor gerent contra la censura, el caciquisme i la caspa

2011-02-19T12:18:00.002+01:00

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) demana a tothom que posi la seva web o blog en negre i que ho avisi al correu sensesenyal@acpv.cat

Primer. Aquesta campanya de persecució contra Acció Cultural és obra del Molt Honorable Senyor Francisco Camps, president de la Generalitat Valenciana.

Segon. Aquesta persecució contra Acció Cultural per part del Sr. Francisco Camps va contra l’esperit de tota la normativa europea.

Tercer. El Sr. Francico Camps ha modificat arbitràriament i expressament la legislació valenciana per a poder forçar al tancament de TV3.

Quart. El Sr. Francisco Camps sap que sí que ha existit la reciprocitat de TV3 i Canal 9

Cinquè. El Sr. Francisco Camps nega als valencians una televisió en la seua pròpia llengua.

Per tot això, demanem

Que el Partit Popular substituesca el Sr. Francisco Camps com a candidat a les properes eleccions autonòmiques, perquè entenem que és una persona que no respon als interessos valencians. Només així es podran resoldre els preocupants nivells de degradació de la democràcia que actualment pateix el nostre país i aconseguirem que les institucions valencianes recuperen la seua dignitat.

El senyor gerent recomana anar al teiatru

2011-02-15T19:20:00.002+01:00

La cosa passarà aquí

Entre els energumens que formen l'esmirriada audiència d'aquest cony de bloc, n'hi ha alguns que s'han postulat públicament a favor d'aquest llibre, gairebé amb una eufòria psicopatològica i en alguns casos com fans histèriques en èpoques de supasupamen. El senyor gerent no hi té res en contra, però tampoc res a favor. D'entrada perquè no ha llegit el llibre, i de sortida perquè segurament no el llegirà ~~mai~~.

En tot cas, i per tots aquells de vostès (i són molts) que pensen que llegir panseix la tita i empolsina la fava, sàpiguen que el proper vint i tants de febrer, una jove promesa que es dedica ~~a veure passar els núvols~~ al teiatru nostrat i desvergonyit, els estalviarà patiments i esforços intel·lectuals derivats de la lectura i transformarà paraules, punts, comes i espais buits, en actes, sons i silencis dalt d'un escenari de tercera regional.

Amb quin resultat? Fills de puta, si no hi van, no ho sabran, Mua-ha-ha-ha-ha-ha

Per cert:
No, no hi haurà cocktail...
No, no cal anar-hi amb la mama...
No, no cal ser d'esquerres per anar a veure qualsevol forma d'art escènica...
I no, no és gratuit...vostès sempre estaran en deute amb el senyor gerent.

Estiguin bonets.

El senyor gerent té un regust a la boca...

2011-02-10T21:50:00.000+01:00

Fa uns anys, ni molts ni pocs, quan només hi havien dos canals de tele, quan els mòbils eren tan sols joguines que es penjaven al sostre de les habitacions infantils, quan la Ret encara no havia sortit dels centres de recerca (universitaris i militars) dels uesei, i quan el senyor gerent encara no tenia pels a la tita,...

Que si busco a Jacks?...
la mare que us va parir!!!

... llavors, i només llavors, quan els gasolinàires decididien apujar, només que fos 1 refotuda pela la gasolina, es muntaven unes cues i unes històries de ~~ca l'ample, cal ample, ca lampla~~, calampla. Clar, que llavors, durant la dècada dels 70, període funest conegut amb l'alegre àlies "la dècada de la crisi del petroli", el tema no era precisament frívol. Per culpa d'una guerra entre jueus i àrabs, per un president americà que no va saber collar (o no li va interessar, millor) a les Set Germanes, i per un problema amb el carbó anglès, el món capitalista modern va trontollar per segona vegada. I amb ell, el nostre petit corner català (que malauradament, encara feia pudor de ranci).

Es que m'he quedat sense monedes
per omplir el metxero i faig mèrits...

Però, i ara? Les coses ja no són el que eren. L'esperit de protesta ha estat sotmès per les teles LCD de 40 milions de polsades que tots tenim a casa, els mòbils ens hipnotitzen, la Ret està a punt de caducar la seva versió 2.0 i es debat entre caure en mans del capitalisme o seguir amb la seva estructura pseudo-anàrquica. Al carrer molts cotxes i cotxassos amb el rotllo de "sostenibles", però cada 700 - 800 km. han de parar a mamar litres i litres de combustible per sadollar la seva eterna set. I el puto gasoil a 1,25 € (207 pessetes). I el preu que puja i baixa cada dina i no pas cada tres mesos, com abans. I no pas 0,0060 € (o una pela), sinó que fot salts de 5 cèntims en 5 cèntims (entre vuit i nou peles).

I aquí tothom callat. No passa res. Que la gasofa està més cara? Ens caguem en tot i seguim igual. I no, no és cap crítica. És només una constatació del grau d'hipocresia en el que estem abocats. Perquè el senyor gerent és el primer en preferir anar en vehicle privat que en transport públic. I també és el primer en reconèixer que el preu de la gasolina és una farsa, una camama en la que tothom vol sucar: productors, refinadors, distribuïdors, estats, i accionistes.

Però queda aquell regust... aquells regust de mossegar-se la llengua i de treure un misto quan fas gasolina.

Au, estiguin bonets i vagin a la merda.

Nota bene: a la dècada dels 70's no tot va ser dolent. Els hippies se'n van anar a prendre pel cul, els psicodèlics ensumaven la seva fí i va néixer el punk, combustible primari per tot el que va venir després.

El senyor gerent vol un puto trist, simple i patètic cafè

2011-02-07T23:30:00.000+01:00

Volgut bestiar de l'odit.
Segurament vostès m'entendran si els dic que hi ha moments del dia en que un -vostè, jo, o l'individu que està tafanejant ara mateix per sobre la seva espatlla- seria capaç de matar per gaudir de cinc putos minuts de tranquil·litat tot gaudint del fruit torrefacte del cafetal. Ergo est, fotent-se un cafè com déu mana (i qui diu cafè diu, tallat, xocolata maricona o caldo infusionat d'herbeta jipi-merdosa). La qüestió és disposar d'un moment de calma en el tràfec diari i fotre's el brebatge entre pit i espatlla.

Ara bé, desconec si vostès tenen la sort de gaudir de gaire temps per cruspir-se l'entrepà matinal a la seva feina, o, si és el cas, a la seva ocupació mal remunerada,... (dono per suposat que els que estudien foten el que els surt del pebrots).

Pel que fa al senyor gerent, els puc assegurar que no. Que sempre s'ha de fotre l'entrepà cuita-corrent, cremar-se la laringe amb el cafè o tallat, quedar-se a mitja conversa lasciva amb la secre mamelluda del departament de compres i cardar el camp volant cap al despatx perquè sempre hi ha algun fill de puta (dels que manen) que no sap com apuntar-se al facebook, que té problemes amb el Ctrol+c i Ctrol+v del word, o que no sap duplicar un full de càlcul de l'excel (casos tots verídics, s'hu juru). I és clar, en moments d'apuru, els molts mamons truquen al mòbilt del senyor gerent...

Bé, un cop posat en context el moment i la importància del "tast", retrocedim al moment de la "compra" i culminem l'arrojada de ràbia amb la que gesugris nostrusenyor els ha beneït avui.

Ning-nong, les 9:30 del matí,...hora d'esmorzar al currele...
Clap, clap, clap,.... baixar escales i cap a la cafeteria...
Entrar a l'antre i divisar la cua a la barra... bé, poca gent, només 3 o 4 individus, je, je, je... avui el senyor gerent tindrà temps de gaudir de l'esmorzar....

I una puuuuuuta merda.

El senyor gerent arriba a la cua. El simi del davant de tot (bocata bacon amb coca-cola light) parla amb el cambrer lleganyós:
- un cafè descafeïnat, ...amb vas llarg, ...i una mica de llet, ...ni freda ni calenta, ....però descremada.
Els ulls del senyor gerent es comencen a injectar en sang.

Toca al segon primat de la cua (bocata xorisets fregits i coca-cola light):
- Bon diaaaaa, (cantarella estúpida de lloca escalfa braguetes: no coneix de res al cambrer), posa'm una menta-poleo amb un vas per emportar, ...que sigui molt calenta, ...i m'hi poses uns quants glaçons. ... i no m'omplis gaire el vas, ...que no tens sacarina? (Es gira i crida a una taula del costat) Ai nenes, digueu-me que voleu, que ja em toca, ji, ji,ji...

Al senyor gerent li puja la temperatura, i nota les gotes de suor començar a néixer a les seves temples...La fulana segueix:
- I posa'm també un tallat ni fred ni calent, ...amb llet de soja, ....ni freda ni calenta, ...ji,ji,ji... i posa'm també un cacaolat calent amb got de tubo, ...però que no cremi gaire, eh?, ...i posa'm també un cafè americà amb tassa, ...i amb unes gotes de llet descremada,...perquè llet omega 3 no en teniu, oi...?
A la ment del senyor gerent només hi ha lloc per una imatge: una canya esberlada, entrant i sortint d'una cavitat anal...

Arriba el torn al hominoide que precedeix al senyor gerent (bocata embutit colesteròlic):
- Posa'm 5 cafès, ...dos normals ...i tres descafeïnats. ...Els descafeïnats amb got de plàstic ...que són per emportar, ...els normals, amb got de vidre i amb dos glaçons.

Mein Gott !!!!! El senyor gerent es comença a estirar els cabells i, quant ja li toca a ell, té tots els braços esgarrapats. El cambrer el mira; el paio encara no s'ha dignat a treure's la lleganya de l'ull. El nostre heroi parla:
- Només vull un trist, simple i patètic cafè sol. Sabràs fer-lo???!!!!

I ara la reflexió pedagògica del final: de veritat, apreciats fills de puta que colmeu les cues de bars, cafeteries, selfservis, i la resta d'instal·lacions de restauració per a desgraciats, i provoqueu cues amb els vostres capritxets de sibarita descafeïnat i caspós, penseu que el meu puto cafè de merda i el vostre gran tallat amb llet descremada, desnatada, amb soja, sacarina, vas llarg i amb l'escopinada del cambrer, no tenen el mateix gust? Gust de merda, vull dir... com pertoca a tota cafeteria d'empresa, amb personal que no arriba mai als tres mesos en el seu lloc de treball i que per tant, fot anar les màquines del cafè amb la punta de la polla.

Però,.... tranquils, tranquils, ....
Estiguin bonets i quan demanin a la barra, pensin amb el senyor gerent.

El senyor gerent taral·leja

2011-01-24T21:17:00.001+01:00

N'estic fart,
del nihilisme urbanita,
de les ulleres de pasta,
dels setciències de bar
i de l'orgull pagès.

No en puc més
de les mentides dels progres,
dels rancis de l'altra banda,
dels gurús orientals
i dels profetes del canvi climàtic.

Tanco els ulls i només veig voltors, i el ressol.
Obro els ulls, obro els ulls i veig la dona de la presó.

Tanco els ulls /Obro els ulls
Roger Mas, A la casa d'enlloc (2010)

Estiguin bonets.

El senyor gerent els vol escalfar una mica en aquest dia tant fred

2011-01-22T10:40:00.000+01:00

Llegiu, pudrits, llegiu

En un moment determinat vaig sentir un contacte en un punt precís, entre el braç i l’esquena, a l’altura de les primeres costelles; millor dit, eren dos contactes diferents, a la dreta i a l’esquerra. Per la banda de la senyoreta Makiko, el d’una punta tensa i com polsant , mentre que per la banda de la senyora Miyagi, el d’una pressió insinuant, de fregament. Vaig comprendre que, per una casualitat rara i gentil, m’havien fregat en el mateix instant el mugró esquerre de la filla i el mugró dret de la mare, i que havia de concentrar-me amb totes les meves forces per no perdre aquell venturós contacte i per apreciar les dues sensacions simultànies, tot distingint-ne i confrontant-ne les suggestions. (Pàg. 170)
Calvino, Italo. Si una nit d’hivern un viatger
Barcelona: Edicions 62, 1987

El sudor estaba haciendo que se le corriese el maquillaje. De repente se estrecharon sus ojos. Yo estaba sentado en el borde de la cama. Se arrojó encima mío antes de que yo pudiera reaccionar. Su boca abierta presionaba la mía. Sabía a esputo y cebollas y a vino rancio y (me imaginaba) el semen de cuatrocientos hombres. Empujó su lengua dentro de mí boca. Estaba espesa de saliva, me ahogaba y la eché fuera con una náusea. Se puso de rodillas, me abrió la bragueta y en un segundo mi floja picha estaba en su boca. Chupaba y movía la cabeza. Martha llevaba una pequeña cinta amarilla en su corto pelo grisáceo. Tenía pecas y grandes lunares marrones en su cuello y mejillas. (Pàg. 28)
Bukowski, Charles. Factotum
Barcelona: Anagrama, 2006

- Em sembla que has vist massa pel·lis porno -li vaig dir amb una rialla.
- Potser sí -va fer la Midori-. Però és que m'encanten. ¿Vols que un dia n'anem a veure una?
- D'acord. Quan vulguis.
- ¿De debó? Quina emoció. Anem a veure'n una de sadomasoquisme. Una que peguin a la noia amb un fuet i l'obliguin a pixar davant de tothom. Això m'encanta.
- D'acord.
- ¿Saps què és el que m'agrada més de les sales X?
- No en tinc ni idea.
- Sentir com la gent empassa saliva quan comença una escena de sexe -va dir-. Aquest soroll és genial. És tan entendridor... (Pàg. 196)
Murakami, Haruki. Tòqui Blues
Barcelona: Empúries, 2005

- Ven conmigo, pequeño. –Le lleva al dormitorio. El se tumba boca arriba, levanta las piernas hasta la cabeza y las sujeta abrazándolas por las rodillas. Ella se arrodilla y le acaricia los muslos, los huevos, hace correr los dedos por el perineo. Le separa las nalgas, se inclina y empieza a lamer el ano, describiendo un lento círculo con la cabeza. Oprime los bordes del orificio metiendo la lengua más y más adentro, haciéndole cerrar los ojos, retorcerse. Los huevos apretados, pequeños...

Una gran perla guarda equilibrio sobre la punta de la pija circuncisa. La boca se cierre sobre el glande. Chupa rítmicamente, subiendo y bajando, haciendo una pausa al llegar arriba y moviendo la cabeza circularmente. Una mano juguetea suavemente con los cojones, se desliza hacia abajo y hace entrar el dedo del medio por el culo. Cuando chupa hasta la raíz de la polla, le da golpecitos burlones en la próstata. El chico sonríe con una mueva y se tira un pedo. Ahora ella se la chupa frenéticamente. El cuerpo empieza a contraerse, se encoge frenéticamente. El cuerpo empieza a contraerse, se encoge hacia el mentón. Cada contracción va siendo más larga.

- ¡Yyyyyyyy! –grita el chico, los músculos tensos, el cuerpo entero tratando de vaciarse a través de la pija. La chica bebe el semen que le llena la boca a borbotones calientes. El otro deja caer las piernas sobre la cama. Arquea la espalda y bosteza. (Pàg. 97)
Burroughs, Williams S. El almuerzo desnudo.
Barcelona: Anagrama, 1989

(Les calces de les dones van ser una decepció terrible quan vaig emprendre la meva carrera de cohabitació. No em vaig recuperar mai del tot del xoc de descobrir que les dones fan igual que nosaltres: guarden les millors per a les nits que saben que dormiran amb algú. Quan vius amb una dona, aquestes calces ja són velles, apareixen sobtadament parracs encongits i pelats de M&S per tots els radiadors de la casa; aquells somnis lascius de l’edat adulta com una època en què estàs envoltat d’encaix exòtic pels segles dels segles amén... aquells somnis esdevenen pols.) (Pàg 46)
Hornby, Nick. Alta fidelitat.
Barcelona: Columna, 1995

Llegiu, pudrits, llegiu

Li passo la mà esquerra per sota del cul fins a arribar-li a la polla. La té tan dura com una pedra allargassada recoberta amb una pell tibant i càlida. Li introdueixo amb més força la llengua al cul i mantinc amb fermesa la mà tancada al voltant del gland. Desitjo que s’escorri amb totes les seves forces a l’interior dels meus dits completament tancats perquè tot li surti per l’orifici que la mà deixa al final. I això és el que passa. No té alternativa, jo no li deixo anar el gland. El tinc ben agafat. Torno a obrir els ulls. Està fet un guarro, aquest Robin. No puc reprimir el riure. Estic molt contenta de tenir aquesta imaginació tan calenta en situacions d’emergència. La veritat és que no em cal cap tele per distreure’m. (Pàg. 145)
Roche, Charlotte. Zones humides
Barcelona: Proa, 2009

El senyor gerent ja ha estat aquí

2011-01-16T23:49:00.001+01:00

Va passar fa anys i panys, quan el senyor gerent era un marrec i en un diumenge assolellat, la família va decidir baixar a Can Fanga amb tren, passar el dia a la urbs, i aprofitar per treure el nas al cony d'obra del temple.

De la visita, el senyor gerent, encara amb pantalons curts i sense pèl al bigoti, no en recorda ni vel·leïtats arquitectòniques ni flamarades de sentiment religiós... la veritat és que el senyor gerent, la única visió que té gravada a foc i a merda de colom al seu cervell són les interminables escales de les torres, per què un cunyat de la família es va entossudir a pujar i baixar-les totes.
Tant va ser així que, entre la calor del matí primaveral, el cony d'escales, la pudor a restes orgàniques varies que perfumaven les diferents alçades de la torre (des de trossos d'entrepà aixafat per centenars de peus, a esquelets d'aus mig dissecades i podrides a qualsevol forat de la paret, passant pel típic aroma de pixadeta de dos dies de bocage contra la paret que algun dia tenia que ser santificada), i la marató del fill de puta del cunyat, el senyor gerent va agafar tal sopòncio que fins a la data no ha tornat a posar peu a l'edifici mimat de Barcelona.

I avui, per segona vegada, la Sagrada Família li causa un altra sopòncio al senyor gerent. Perquè de bon matí veu al diari (de llegir-lo ja no el llegeix, només se'l mira) les putes cues de gent que s'han fotut aquest cap de setmana per anar a veure l'edifici de marres.

I al senyor gerent només li venen dos pensaments al cap:
Pensament 1: la gent és garrepa de collons i es vol estalviar l'entrada al circu eclesiàstic familiar aquest, vistos els preus "populars" d'entrada al recinte un dia qualsevol. I per fer-ho és capaç d'aguantar estoicament com autèntics fills de puta, hores i hores de cua, drets, exposats als elements, veient la façana del Subirachs, fent el sord als "paquis" que venen quinqualla i perdent-se l'hora del vermut. Ara, si després els preguntes a tots aquests 43.000 interessats en visitar la "sagrada barra lliure", que perquè hi ha 18 torres, i no saben que representen a 18 fulanos que sortien al Nou Testament, o quantes columnes de doble gir han vist al costat dels paraboloides hiperbòlics (que ve a ser la columna on s'ha repenjat la xavala per fotre-li l'afoto i acomplir amb la cerimònia de JO HE ESTAT AQUÍ ( i m'he estalviat l'entrada), segur que es queden amb cara de tontos. Perquè no s'enganyin, fills de puta... aquest és l'interès que té la gent en visitar tutto gratis tots aquests reductes infectes.

Pensament 2: el tinglado o secta cívico-religiosa que gestiona la Sagrada Família és garrepa de collons també. Com pot ser que amb aquests preus "familiars" no només no hagin acabat ja la puta obra, sinó que, a més a més amb tot el recaptat durant aquests anys, no s'hagin vist en cor de fotre un camp santificat de golf "club priveé"per monaguills, monges i beates al parc de la Ciutadella, o una casa de barrets episcopal al castell de Montjuïc?.
Tampoc s'entén com els organitzadors del cotarro es deixen perdre la morterada de calés que suposen les, per exemple, 43.000 visites gratuïtes d'aquest dissabte ( que a 12,50€ surten a més de 500.000 ieurus, oi?), a més a més de les que ja porten fetes en dissabtes precedents i les que queden en propers dissabtes.

En tot cas, recordin que aquesta construcció no disposa de permís d'obra actualitzat de l'Ajuntafems, i que la secta cívico-religiosa ha pressionat a l'Ajuntafems per retirar el projecte d'estàtua als Gais i Lesbianes de la plaça del costat (que ja m'explicaran vostès també, quina feinada que tenen aquesta colla de maricons!)

Au, estiguin bonets i aquest dilluns no es fotin gaire malalts.

El senyor gerent somnia pa

2011-01-07T00:40:00.000+01:00

Dia 6, dia de reis. Alegria infantil escandalosa a partir de les 8 del matí. Papers d'embolcallar, llaços, paquets, nervis, emocions, rialles i ocasionals llàgrimes en la gran majoria de llars amb nanos.

Fins aquí tot normal. Inclòs a cal senyor gerent, on el 66% de la trouppe de petits xurumbels encara no entén un borrall del què passa durant aquests dies, i només el 33 % exerceix i reclama el seu dret "monàrquic".

Però, uns quants papers de regal arrugats després, el senyor gerent se li acut agafar de terra un tros de cartró pertanyent a un fragment de capsa que contenia un nino, i es fot a llegir la lletra petita. I aquesta dise:

Característiques de la joguina: so, color, moviment
Benefici pel nano:

descoberta
destresa
imaginació
coordinació de vista i tacte
tocar i sentir

ahhhhh, el senyor gerent, que de petit li agradava jugar a indis i vaquerus se li en va l'olla....mmmmmm........descoberta,.....destresa,......imaginació,..... coordinació de vista i tacte....tocar i sentir.... I tot d'una, el seu subconscient fill de puta li revela quin era el seu regal preferit per aquesta diada, el regal perfecte per descobrir (o destapar, com vulguin), per imaginar (sluuurp), per coordinar (que duri més de 7 minuts, que duri més de 7 minuts, que duri més de 7 minuts, seré bo, seré bo, seré bo, no pateixo ejaculació precoç, no pateixo ejaculació precoç), i sobretot, per tocar i sentir ( i no cal dir més, no?)...

Wish list del senyor gerent

I vostès, ja han baixat els cartrons al contenidor blau, fills de puta?
Estiguin bonets i comencin a cremar el cony d'arbre de nadal i a fer una razzia pel pessebre de merda.

El senyor gerent caga un haiku

2011-01-05T09:58:00.000+01:00

Oh, puta caldera de gas,
que a les 7,15 AM m'has deixat tirat
amb mig cos ensabonat.

Oh que puta quets
que m'has fet endurir l'esperit,
l'ullet del cul i l'escrot.

Oh caldera dels collons,
t'has quedat a gust
fotent-me aquest disgust.